El calendari imposat per la majoria conservadora per a aquest període de sessions estableix que, després del ple del dia 19 i 20 de febrer, hi haurà altres dues sessions al març, abril, maig i juny, amb el que s’acabaran els deu plens previstos abans de les vacances estivals.
Els polítics conservadors han justificat aquest calendari en el respecte “a les festes patronals” i les “eleccions europees”. Tal com està establert el calendari, podria fins i tot donar-se la circumstància que algun mes el president de la Generalitat ni apareguera per Les Corts ja que no tots els plens inclouen la seua compareixença.
En el cas d’altres parlaments com en el madrileny se celebraran 14 plens fins al mes de juny i l’activitat parlamentària ja ha començat. A Catalunya les sessions comencen el 12 de febrer, i hi ha convocades 12 sessions plenàries fins al mes de juliol. El parlament andalús, per exemple, ja està celebrant diferents comissions i el primer ple tindrà lloc el pròxim 12 de febrer, una setmana abans que el valencià.
Per al PP al País Valencià, “ningú està de vacances” i critica que la resta dels grups “respecten” la setmana fallera en la seua proposta de sessions però no altres festes com les Fogueres a Alacant o les Gaiates a Castelló.
Des del PSPV consideren que al PP “no li interessa” que hi haja activitat parlamentària ja que no vol que l’oposició “exercisca la seua labor de fiscalització”.
Des de Compromís creuen que el País Valencià “no està per a anar-se’n de festa i de parranda” i veuen en el calendari una jugada dels conservadors “per a silenciar al màxim” el parlament.
Finalment, des d’Esquerra Unida acusen al govern d’Alberto Fabra “d’amagar-se”, i va a exigir que es convoquen setze plens i no un nombre “simbòlic”.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
