En l’escrit de sol·licitud, la consellera d’Educació, María José Català, es dirigeix al president del CJC, Vicente Garrido, i adjunta un document amb les definicions que el ‘Diccionari’ aprovat el divendres passat pel ple de l’Acadèmia -amb 16 vots a favor, 2 abstencions i 2 en contra- arreplega de valencià i català.
En el cas del valencià, l’obra diu que és “Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”.
L’accepció del català és molt similar, ja que ho descriu com una “Llengua romànica parlada a Catalunya, així com en les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó, la ciutat sarda de l’Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià”.
Aquestes definicions han provocat les crítiques de membres del Partit Popular valencià i el president de la Generalitat, Alberto Fabra, qui ha assenyalat que el diccionari de l’AVL inclou “certes qüestions que no són compartides amb l’esperit establit en l’Estatut d’Autonomia”.
Fonamentat en dret
L’escrit de María José Català, amb data de dimarts, 4 de febrer, assenyala: “De conformitat al que es disposa en l’article 9 de la Llei 10/1994 de 19 de desembre de creació del Consell Jurídic Consultiu valencià, sol·licite del CJC dictamen fonamentat en dret sobre si la definició transcrita respecta i s’acomoda al que es disposa en l’Estatut d’Autonomia i en la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”.
Afig que, “d’acord amb el previst en l’article 14.2 de la Llei de creació del CJC, aquest dictamen se sol·licita amb caràcter urgent”.
El president del CJC, Vicente Garrido ha afirmat que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua té la competència de determinar la normativa de l’idioma valencià, per la qual cosa “el valencià és el que l’AVL diga que és”. “Una altra cosa -ha precisat- és el tema de la denominació de l’idioma i l’Estatut d’Autonomia diu que és l’idioma valencià”.
Així, ha opinat que per a determinar la denominació de la llengua “cal conjugar el que diu l’Estatut, el que diu la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i el que diu la llei de l’AVL; aquest és el conjunt normatiu que cal tenir en compte”, ha apuntat.
