L’Associació Cívica per la Llengua El Tempir ha mostrat la seua solidaritat amb l’AVL al temps que denuncia “l’agressió política que ha patit” l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per part del PP, la qual cosa considera “impròpia” d’un país democràtic i que “ens fa retrocedir a èpoques dictatorials, que hauríem d’haver superat”.
Segons l’entitat il·licitana, cal treballar perquè el Consell promoga l’ús social del valencià i evitar que continue en l’estratègia d’atacar gratuïtament el prestigi de la llengua.A més, considera que aquesta “ingerència” no ha de servir de cortina de fum ni impedir-nos parlar d’altres temes “molt preocupants” socialment com són “la corrupció”, “les retallades de l’Estat del Benestar” a casa nostra i el “mal govern” que patim els valencians.
De fet, segons el Tempir, cada dia que passa, l’actual govern de la Generalitat Valenciana “empeny el valencià cap a la seua anihilació de la vida pública” perquè s’accentue el seu grau dialectal i s’utilitze “únicament en l’àmbit familiar”. També subratlla que aquesta “enèsima ingerència del Govern valencià en l’AVL”, produïda arran de la definició de “valencià” en el nou diccionari normatiu, “atempta contra la independència científica d’aquesta institució valenciana”, com ja va fer l’exconseller Font de Mora, “qui entrà a l’AVL per imposar-hi les tesis polítiques del PP i evitar un pronunciament científic sobre la denominació de la llengua del poble valencià”.
Defensa “unitària”
D’altra banda, la mateixa entitat ha realitzat una crida a tots els ciutadans “perquè no entren en un debat onomàstic que ja fa temps està resolt” i sí a prendre una actitud “ben activa i d’unitat”, a favor de la normalització lingüística del valencià “perquè puguem aconseguir entre tots fer realment efectiu l’article 6 del nostre Estatut d’Autonomia”. Per al col·lectiu, el PP ha demostrat que la seua manera “farisea” de defensar la promoció social del valencià” és, per exemple, tancant la RTVV.
Finalment, l’associació recorda en la nota que la ingerència política “és una constant” en el procés de normalització lingüística del valencià, al temps que denuncia l’exclusió del valencià “dels àmbits d’ús que li correspondria com a llengua pròpia i en equitat amb l’espanyol”.
