Les ajudes estatals a la compra de vivenda per a menors de 35 anys han d’estar restringides a les vivendes de protecció oficial (VPO). És la reclamació de la Conselleria d’Habitatge al Ministeri de Foment, tal com va indicar aquest dijous la consellera d’Habitatge, María José Salvador, que va argumentar que cal combatre l’especulació immobiliària. “No caiguem una altra vegada en les ajudes a les entitats financeres en matèria d’habitatge”, va advertir.
La directora general d’Habitatge, Rebeca Torró, plantejarà la demanda del Consell el 27 de juny en una reunió bilateral amb representants de Foment per a analitzar el Pla Estatal de Vivenda 2018-2021, anunciat en maig pel ministre Íñigo de la Serna. Les ajudes estatals, de fins a 10.800 euros, entraran en vigor el 2018 i tindran com a beneficiaris els joves que tinguen uns ingressos a la llar de com a màxim tres vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples. És a dir, 19.170 euros bruts a l’any en dotze pagues.
A més de la renda, un altre criteri d’exclusió per a rebre l’ajuda és que el preu de la vivenda no supere els 146.000 euros. La subvenció no distingeix entre vivenda lliure i vivenda protegida, i aquesta és la principal reserva del Consell. “Esperem que accepten aquesta proposta que preserva l’interés general i l’accés efectiu al dret a la vivenda, especialment dels joves”, va defensar Salvador.
70% d’ocupació del parc valencià de vivenda protegida
Salvador va anunciar la reclamació en una roda de premsa de balanç de les mesures impulsades per la seua conselleria per a facilitar l’accés a les vivendes protegides de la Generalitat. En aquest sentit, la consellera ha explicat que, a l’inici de la legislatura, va trobar-se nombroses “promocions de vivenda buides”. Dos anys després, hi ha un 70% d’ocupació de les VPO de lloguer i un 38% d’ocupació de les vivendes de compra.
Per a trobar llogaters a les vivendes buides, la Generalitat va crear el Pla de Lloguer Asequible, que va adaptar els preus a les condicions del mercat i a les circumstàncies econòmiques de les famílies. A més, va posar en marxa el Pla d’Impuls de la Vivenda Protegida de la Generalitat, que promou la col·laboració amb els ajuntaments per a informar sobre les vivendes i gestionar sol·licituds i visites d’interessats.
Amb l’objectiu d’aconseguir compradors per a les VPO en venda, es van adaptar els preus al mercat i es va permetre el lloguer amb opció a compra. Un cas exitós destacat per Salvador és el d’Oriola, on s’han venut 59 de les 69 vivendes disponibles, pertanyents a l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat (EIGE).
Nous criteris de concessió de VPO
D’altra banda, Salvador va traure pit de la Llei per la Funció Social de la Vivenda, un “compromís adquirit en el seminari de govern de Sagunt”. Aquesta norma estableix que, en la concessió de VPO, es prioritzaran els menors de 35 anys, les víctimes de violència de gènere, els afectats per un desnonament, les persones amb discapacitat igual o superior al 65% i les persones que hagen de destinar més del 25% dels ingressos de la unitat familiar per a pagar el lloguer. A més, el 3% del parc de vivendes protegides està reservat per a situacions d’emergència, com ara un desnonament.
Interpel·lada per la possible construcció de més VPO, Salvador va avançar que la Conselleria està elaborant un estudi sobre la demanda d’habitatge, que es presentarà en juliol i aportarà una “foto fixa” de les necessitats dels valencians a l’hora de buscar vivenda. Els resultats d’aquest treball inspiraran el disseny de futures promocions quan estiguen plenes les vivendes ja construïdes.
