LINEEX, el laboratori valencià on s'estudien les nostres decisions econòmiques

L'economia experimental i del comportament pot ajudar a frenar el canvi climàtic

A l'Edifici d'Instituts d'Investigació de la Universitat de València, al carrer del Serpis, trobem un laboratori on no hi ha microscopis ni plaques de Petri, només ordinadors. Els científics no porten bata blanca; són economistes, advocats, matemàtics, enginyers o sociòlegs. I els conillets d'Índies, els objectes dels experiments, són persones. Es tracta del LINEEX, acrònim de 'Laboratori d'investigació en economia experimental', i el que allà estudien és el comportament dels humans. Nascut l'any 1998 dins del grup de recerca ERI-CES (Estructura de Recerca Interdisciplinar–Comportament Econòmic i Social), actualment es tracta d'un dels centres de referència mundial en economia experimental.

Des de les vacances de Pasqua fins a juny, en tan sols tres mesos, han passat 3.000 persones per les seues instal·lacions. Tot i que tenen la seua pròpia agenda de recerca, més del 90% de la seua activitat és externa. VidaCaixa, BBVA Research, la Fundació Mapfre, la Generalitat Valenciana o la Comissió Europea són alguns dels seus clients, així com universitats d'arreu del món. Gràcies a aquests treballs externs, el finançament del laboratori està garantit.

Penélope Hernández Rojas, llicenciada en Matemàtiques i doctora en Economia, és l'actual directora del LINEEX. Conta que el naixement del laboratori és "la resposta a una tendència a explicar, emprant experiments, com actuen els agents econòmics", i cita Vernon Smith, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2002, com un dels pioners en l'economia experimental. "Després d'una xicoteta maduresa teòrica vam aconseguir passar a la pràctica. Aleshores, a tot el món sorgiren molts laboratoris per a fer aquesta recollida de dades amb motius acadèmics, i el de València és un d'ells", diu Hernández. L'economia experimental, doncs, és aquella que s'explica a través dels experiments. La directora del LINEEX ens posa un exemple: "Estudiem el comportament, com es fa en física o en biologia. Igual que mirem com actuen els animals i després fem teories de com actuen els animals, ací veiem el comportament de les persones i després generem aquestes teories".

Els diners no ho són tot

Ara bé, no tot es pot mesurar. Les coses, però, que sí que es poden mesurar molt bé són aquelles que tenen lloc en entorns controlats, com és el cas d'un laboratori. "Fa uns pocs anys no pensàvem que podíem actuar d'una manera no egoista. Pensàvem que l'única motivació eren els diners i que volíem tindre sempre més riquesa. Però l'economia experimental ha demostrat que hi ha altres factors que canvien el comportament de les persones", explica Hernández. Són les anomenades preferències socials: l'aversió a la desigualtat, l'altruisme, la reciprocitat... Els diners permeten quantificar i mesurar les accions dels humans. Al final de cada experiment del LINEEX hi ha una aportació econòmica, que pot ser major o menor segons l'habilitat en la presa de decisions durant la prova. Però també hi ha gent que prefereix reduir el que guanya per a castigar una acció d'una altra persona que no considera justa. Aquesta diferència que estan disposades a no cobrar diu exactament quant estan disposades a castigar per la justícia o, en paraules d'Hernández, "és una forma de mesurar l'impacte de la justícia".

Per tal de realitzar aquests mesuraments, al LINEEX fan tres coses: modelitzar, dissenyar els experiments i recollir dades i tractar-les. Aquestes tres accions estan interconnectades i assemblades. "Depenent del model, potser treballen junts un sociòleg amb un matemàtic i un economista. La recollida de dades la fa un economista amb un enginyer, i sempre hi ha un advocat pel mig controlant tot el tema de protecció de dades. Finalment, en l'obtenció de les dades està el matemàtic, però després ho parla amb l'enginyer i amb l'economista. Va tot junt", explica Hernández. En un dels centenars d'experiments del LINEEX es generava un supermercat virtual, on el consumidor era exposat a les diferents variables que poden ser importants en la presa de decisions a l'hora de pagar més o menys per un producte. "Això és molt important per a les empreses, que produeixen i han de posar un preu. Aleshores, els interessa saber com és la teua acceptació del producte i com el valores", aclareix Hernández. Una pregunta molt senzilla i quotidiana.

Combatre el canvi climàtic des de l'economia experimental

Però al LINEEX, a més, es plantegen grans preguntes. Per exemple: en què podem ajudar a entendre què ocorre amb el canvi climàtic? "Sabem què ocorre a les cimeres, sabem que els Estats Units es comporten de certa manera, la Xina d'una altra i Europa d'una altra", descriu Hernández. Al LINEEX els interessa descobrir quines variables podrien fer que tothom considerara que el canvi climàtic pot ser –i ha de ser– frenat, perquè és un problema de totes i tots.

Penélope Hernández: "L'economia experimental ha demostrat que, a banda dels diners, hi ha altres factors que canvien el comportament de les persones"

Qui també té unes preguntes complexes és la Comissió Europea, perquè ha de dissenyar polítiques i lleis, "i una llei en principi ha de protegir o estimular algun tipus de comportament o sector", afirma Hernández. I, de nou, un exemple que ho clarifica: "Nosaltres hem treballat en temes de mercat digital. En el mercat digital és molt important saber com les lleis protegeixen el consumidor. Per exemple, una empresa podria posar informació un poc amagada i generar compres dolentes. Per tant, per a la Comissió Europea és prioritari que el consum en el mercat digital siga segur".

Quan s'ha de donar la informació, com i on s'ha de posar o què significa la seguretat en les cookies són algunes preguntes que es fa la Comissió Europea i que, com a client seu, planteja al LINEEX. Després d'haver estudiat com prenen decisions milers de persones, a aquest laboratori valencià tenen les respostes.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat