La superfície dedicada a cultius ecològics al País Valencià va augmentar un 20% entre 2014 i 2016, segons l’últim informe de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. El 2016, la terra dedicada a aquest tipus de cultius va augmentar un 9,5% respecte a l’any 2015 i va aconseguir arribar a les 61.016 hectàrees (sense considerar la superfície de terreny forestal i plantes silvestres, per a homologar les dades amb els d’Eurostat), la qual cosa suposa una fita i situa en el 9,3% la proporció de superfície agrària ecològica en el conjunt del territori. Per demarcacions, la d’Alacant és la que més superfície dedica a aquest tipus de cultius, amb 35.769 hectàrees i un 58,6% sobre el total, seguida de la de València amb 17.125 hectàrees i un 28,1% i la de Castelló amb 8.122 hectàrees i un 13,3%.
“El nostre objectiu és aconseguir en l’any 2020 el 20% de la superfície destinada a producció ecològica. L’esforç que estem realitzant respon a aquesta tendència en la producció i en el consum”, subratllava en el moment de la presentació la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, que apuntava a l’aprovació del I Pla Valencià de Producció Ecològica (PVPE), el pressupost del qual és de 78.760.000 euros per al període 2016-2020, i a l’increment de les ajudes per a productors com a proves d’aquesta aposta.
El País Valencià es troba en una situació “acceptable” respecte a la superfície ecològica, però lluny de territoris com Andalusia i Múrcia, que en són referents
Segons aquest document, que forma part dels objectius del Pacte del Botànic, el País Valencià se situa en una posició “acceptable” respecte a la resta de territoris de l’estat espanyol en relació amb la seua proporció de superfície ecològica, atés que autonomies com Andalusia, Catalunya, Castella-la Manxa, Astúries, Galícia, País Basc o Aragó ja gaudeixen del primer, segon o fins i tot tercer pla de suport a l’agricultura ecològica. “Estem molt satisfets dels avanços que s’han fet en els últims dos anys però, alhora, també tenim un sentiment de frustració, ja que vam ser els primers a treballar en l’agricultura ecològica, però també els primers a abandonar-la”, explica la directora general de Desenvolupament Rural i Política Agrària Comuna (PAC), Maite Cháfer.
Des de la Unió d’Agricultors i Ramaders, el responsable d’agricultura ecològica, Constantí Ortells, valora la xifra després d’anys sense cap inversió ni interés per part dels executius del PP. “El pressupost era zero perquè no es creien aquest sistema. I, si s’han fet passos, ha sigut gràcies a la voluntarietat i a l’esforç dels professionals del sector”, indica Ortells, qui recorda que el 2015 totes les línies de diners de la PAC van rebre la seua aportació, a excepció dels cultius ecològics.
Retrocés de 20 anys
I és que, com rememora Cháfer, el País Valencià era una referència per a l’Estat i per a Europa en aquesta aposta per una agricultura sostenible no sols des del punt de vista mediambiental, sinó també social i econòmic. “Dissortadament, en els últims vint anys anys no s’ha fet res. És més, la manca de polítiques actives de suport va provocar l’abandonament dels camps per activitats que generaven beneficis a curt termini”, emfasitza la directora general. I, ara, tocava, com expressa Cháfer, posar en valor tot aquest bagatge acumulat, al qual cal sumar-li el particular i tradicional model valencià de cultiu per a poder competir amb autonomies com Andalusia i Múrcia, que “ens han avançat per la manca d’interés dels governs anteriors envers el camp, en general, i l’agroecologia, en particular”.
En aquest sentit, Cháfer dóna una xifra que palesa la cruesa de la situació: el 2010, 112.000 agricultors van sol·licitar algun tipus d’ajudes; el 2017 aquesta quantitat s’ha reduït pràcticament a la meitat, 60.000. “La desil·lusió entre el sector ha sigut molt gran aquests anys i, tot plegat, ha fet que actualment parlem de 140.000 hectàrees de cultiu abandonades que hem de recuperar sobretot per als joves, que són el futur d’aquest sector i que tenen molt clar que la recuperació s’ha de fer des de la professionalització i adaptant-se als models de producció basats en la sostenibilitat”, indica la responsable de la Conselleria.
Maite Cháfer: “La desil·lusió en el sector ha sigut molt gran i, tot plegat, ha fet que actualment parlem de 140.000 hectàrees de cultiu abandonades”
“Les noves generacions ho tenen molt clar, saben que la transformació i la competència del camp valencià passa per una aposta professionalitzada per l’agricultura ecològica. Uns altres agricultors més tradicionals també estan fent passos perquè són conscients que cada vegada hi ha més clients que demanen un producte ecològic d’alta qualitat”, assevera la responsable de Certificació i Qualitat del Comité d’Agricultura Ecològica (CAECV), Rosa García.
Una percepció que també comparteix Ortells. “No podem parlar d’un perfil únic de llaurador ecològic però, a grans trets, tenim els joves conscienciats que s’incorporen al sector i que li veuen futur i rendibilitat. I, d’altra banda, tenim un agricultor més convencional que veu que el mercat està saturat i que busca una altra eixida”, indica.
Així, la xifra d’agricultors que ha triat aquesta opció ha augmentat un 11% en el període que va del 2011 al 2016, segons les dades de l’ens públic que s’encarrega de la certificació des del 1994. “La tendència al creixement avança i l’agricultura ecològica es consolida al nostre territori com una opció viable. Hi ha un interés del sector que va més enllà del projecte polític del moment, perquè aquesta és una qüestió de consciència i sensibilitat. Això no obstant, sí que es nota que l’actual Conselleria mostra una major voluntat en el terreny”, indica García.
Una voluntarietat que, en opinió d’Ortells, hauria d’anar acompanyada de més ajudes directes. “Nosaltres estem treballant en això perquè ens agrada i estem convençuts, però estaria bé comptar amb uns pressupostos semblants a la superfície que es destina a cultius ecològics”, reclama el representant de la Unió.
Rosa García: “Hi ha un interés del sector que va més enllà del projecte polític del moment, ja que aquesta és una qüestió de consciència i sensibilitat”
Al CAECV també han notat aquest avanç, ja que, en a penes dos anys, han contractat deu persones més per a atendre les demandes de certificació. “Som un centre de referència que ha passat totes les auditories que ens exigeix la llei i algunes més. Fem un treball importantíssim, atés que som els responsables de garantir que els productes i serveis complisquen els criteris establerts per la normativa. I tractem d’ajustar al mínim la certificació”, explica García en relació amb la intenció de la Conselleria perquè es reduïsquen els costos d’aquesta d’avaluació i que, així, més usuaris puguen obtindre el certificat.
Pla ambiciós
Així, el PVPE busca fomentar el trànsit cap a sistemes de producció més sostenibles i més ecològics. Des del departament dirigit per Elena Cebrián es mostren convençuts que això permetrà obtindre productes agroalimentaris de major qualitat i sense residus, atenent les necessitats i exigències dels ciutadans i dels mercats, que busquen una alimentació segura i de qualitat. “Al mateix temps, el nou model productiu agroecològic ens ajudarà a lluitar contra el canvi climàtic, ja que contribuirà a frenar la contaminació de l’aigua i la desertificació, així com la pèrdua de diversitat agrària i cultural al nostre territori”, expressa la directora general Maite Cháfer.
Maite Cháfer: “El nou model productiu agroecològic ens ajudarà a lluitar contra el canvi climàtic, ja que contribuirà a frenar la contaminació de l’aigua i la desertificació, així com la pèrdua de diversitat agrària i cultural al nostre territori”
“Si la crisi ha servit per a alguna cosa, és per a adonar-nos que la solució a molts dels problemes econòmics la tenim en la base d’aquest sector i que hem de treballar de forma transversal perquè arribe a tots els àmbits. Així ho estem fent amb Educació, sobretot en el tema dels menjadors escolars, el comerç, la indústria, i també amb Salut Pública”, remarca Cháfer.
A la Unió es mostren molt satisfets amb l’aprovació del I PVPE, tot i que consideren que, per la vocació de participació i transparència de la Conselleria, està tardant molt a posar-se en marxa. “Hem estat dos anys cuinant-lo i necessitem que les mesures s’apliquen ja. Potser és massa ambiciós i caldria haver-se centrat en alguns aspectes”, subratlla. En aquest sentit, destaca les estratègies destinades a millorar el consum intern, ja que la majoria dels productes es destinen a l’exportació i a la investigació. “Pràcticament no hi havia res i, ara, amb la posada en marxa de les estacions experimentals, estem convençuts que avançarem molt”, indica Ortells, qui fa deu anys que va apostar per l’agricultura ecològica –bàsicament cítrics– després d’haver treballat a Andalusia com a tècnic i assessor.
Economia a l’alça
D’entre els productes conreats destaca la vinya, ja que amb 10.356 hectàrees és el cultiu que més superfície dedica a l’agricultura ecològica en el territori valencià, seguida pels fruits secs amb 7.323 hectàrees i pel grup de cereals, lleguminoses i d’altres, que aconsegueix el 2016 les 5.183 hectàrees. L’oliverar compta amb 3.928 hectàrees dedicades a aquesta agricultura. Els cítrics, per la seua banda, sumen ja 1.740 hectàrees de cultiu ecològic.
Constantí Ortells: “El mercat està saturat de vins i olis ecològics i, ara, toca treballar allà on hi ha més demanda: els cítrics i les hortalisses”
“El mercat està saturat de vins i olis ecològics i jo crec que, ara, toca treballar allà on hi ha més demanda i que és precisament on menys hectàrees tenim, com són els cítrics i les hortalisses”, recomana Ortells, tot i que reconeix que la transformació ecològica en el camp té més dificultats i és més cara per als cultius de regadiu.
El País Valencià, com es remarca al PVPE, és un territori predominantment productor. Tradicionalment, l’agricultor valencià s’ha caracteritzat per la seua escassa participació en el procés de transformació i comercialització dels seus productes, com tampoc en el valor afegit que comporten aquestes fases de la cadena agroalimentària. I això es trasllada al sector ecològic. Al voltant del 80% de les activitats certificades pel CAECV són agricultors, mentre que les empreses transformadores i comercialitzadores constitueixen només un 20%.
Pel que fa a les activitats industrials derivades de l’agricultura ecològica, el 2016 el nombre d’elaboradors va aconseguir ja els 1.060 al País Valencià, amb un increment del 18,4% sobre l’any anterior. Aleshores, ja destacaven en valors absoluts el nombre d’activitats industrials de preparats alimentaris (205), el de productes hortofructícoles (135), els 106 cellers ecològics i les 70 almàsseres. Així, el País Valencià ocupa el tercer lloc en nombre d’operadors respecte a la resta d’autonomies.
Rosa García: “Cada vegada són més les empreses que s’animen a tindre entre els seus lineals productes ecològics”
“Són xifres molt bones que aniran consolidant-se, ja que cada vegada hi ha una major oferta de productes i, per tant, això també genera més opcions de comerç i creació d’empreses. De fet, pel que fa a les mercantils de transformació, l’augment ha sigut d’un 12,6% en tan sols un any. I cada vegada són més les empreses que s’animen a tindre entre els seus lineals productes ecològics”, explica Rosa García, qui també destaca el creixement de les importacions de tercers països un 24,32%, sector on no fa molt “anàvem molt justets”.
Comercialització
Pel que fa a les estructures de comercialització en origen al nostre territori, es pot dir que són “insuficients”, a la vegada que estan molt poc especialitzades en productes ecològics. Amb tot, el sector agroecològic valencià compta amb una sòlida base exportadora, liderada pel sector citrícola, amb un gran poder productor i amb una bona apreciació als mercats internacionals, fonamentalment gràcies a la seua qualitat de producte, que ara cal traslladar al mercat intern, de manera que s’incremente el consum del producte ecològic i el coneixement d’aquest per part del consumidor a la geografia valenciana.
“És cert que en aquesta primera part de la legislatura ens hem centrat molt en el treball de la producció i la indústria ecològica i és per això que, ara, hem focalitzat més l’atenció en la difusió i la informació sobre els serveis i els productes”, reconeix Cháfer.
