En octubre del 2013, a Itàlia, un grup d’investigadors de la regió de la Pulla que estudiava la síndrome del decaïment ràpid de les oliveres de la zona va concloure que aquests arbres estaven infectats pel bacteri Xylella fastidiosa. Des d’aleshores, el mal ha afectat directament o indirecta més de 500.000 hectàrees, amb milers d’arbres morts i arrancats. Una epidèmia devastadora. No en va se l’ha batejada, també, com “l’Èbola de les oliveres”. Però malgrat aquest nom, el bacteri pot allotjar-se en més de 350 plantes i arbres diferents, si bé no causa símptomes visibles en tots ells. Tot un avantatge per al bacteri, que pot continuar infectant exemplars sense que ningú se n’adone.
Dins d’Europa, el següent destí del bacteri va ser França, on va ser descobert l’estiu del 2015 a l’illa de Còrsega. En aquesta ocasió no va triar una olivera, sinó un exemplar de Polygala myrtifolia, una planta ornamental que es trobava en una zona comercial. Malgrat que es va eliminar aquest exemplar hoste, en l’actualitat ja s’han identificat a l’illa més de 300 focus en 30 espècies diferents. També s’han detectat focus a la Costa Blava i a Alemanya.
Els cultius mediterranis, en perill
Si bé podem trobar-lo en una gran varietat d’espècies vegetals, a Xylella fastidiosa li agrada allotjar-se, especialment, en oliveres, ametlers, cítrics, cirerers i vinyes. Tots ells, elements fonamentals del paisatge mediterrani. Com que es tracta de cultius molt abundants a casa nostra, no sorprén la por davant l’arribada d’aquest bacteri.
El bacteri pot allotjar-se en més de 350 plantes i arbres diferents, si bé no causa símptomes visibles en tots ells
A les Illes Balears es va detectar a finals d’octubre del 2016, confirmant la infecció de tres cirerers a Manacor, Mallorca. Pel principi de precaució fitosanitària establert pel govern, es van eliminar 1.921 exemplars de diferents espècies. Però això no va suposar l’eradicació de la malaltia: un mes després, el Laboratori Nacional de Referència de Bacteris Fitopatògens confirmava quatre positius –és a dir, quatre exemplars infectats– de Polygala myrtifolia. A més, aquest gener, el Laboratori Oficial de Sanitat Vegetal balear va detectar cinc exemplars malalts per Xylella fastidiosa: un d’espígol retallat (Lavandula dentata), un altre de mimosa de primavera (Acacia saligna), dos de baladre (Nerium olenader) i, de nou, un de la planta decorativa Polygala myrtifolia. Però aquestes noves víctimes no es trobaven a Mallorca, sinó a Eivissa; concretament, als jardins de la seu del Consell Insular.
La possibilitat que el bacteri puguera arribar a terres peninsulars es confirmava divendres passat al matí. Després d’una reunió del Comité d’Emergència de Sanitat Vegetal, la Conselleria d’Agricultura informava que s’havia detectat al País Valencià el primer brot de Xylella fastidiosa a la península, a una parcel·la agrícola d’ametlers del Castell de Guadalest, a la Marina Baixa. Unes hores més tard es feien públiques les mesures que prendria la Conselleria d’Agricultura: arrancar i destruir els arbres de la parcel·la on s’havia localitzat aquest brot, desfer-se de tot el material vegetal a cent metres a la redona potencialment hoste d’aquest bacteri, immobilitzar tot el material vegetal hoste en un radi de deu quilòmetres a vivers i zones de comercialització de plantes, perimetrar la zona on s’ha detectat el bacteri i dur a terme el tractament fitosanitari necessari contra els insectes que la transmeten.
Totes aquestes accions obeeixen al pla de contingència del País Valencià davant Xylella fastidiosa, un document revisat i aprovat ara fa just un any “amb l’objectiu d’impedir la seua aparició i, en cas que aparega, actuar amb rapidesa i eficàcia, determinar la seua distribució i aplicar mesures d’eradicació”, segons s’explica allà mateix. Al document també s’explicita que es tracta d’una malaltia que podria produir uns perjudicis econòmics molt greus al País Valencià, motiu pel qual és de vital importància la col·laboració i la participació de tots els sectors implicats.
Divendres passat la Conselleria d’Agricultura informava que s’havia detectat al País Valencià el primer brot de ‘Xylella fastidiosa’
L’entomòleg Ferran Garcia Marí, professor a la Universitat Politècnica de València, ha col·laborat en l’elaboració d’aquest pla de contingència en allò relatiu als vectors, és a dir, aquells insectes que transmeten Xyella fastidiosa d’un a altre arbre. Garcia Marí afirma que, “si bé no és una amenaça totalment certa, és molt probable que la presència del bacteri puga produir problemes importants en alguns cultius mediterranis” i recorda que “fa molts anys que se sap que no hi ha cura, que l’única solució actualment és eliminar les plantes afectades”. Però davant la pregunta sobre si estem preparats per fer-li front al País Valencià, Garcia Marí destaca que ja fa dos o tres anys que funciona una xarxa de vigilància a casa nostra, que ha permés descobrir aquest focus inicial.
Una arma letal
Dins de la planta, el bacteri es multiplica de manera imparable, dificultant que circule la saba i provocant símptomes associats a l’estrés hídric. Pansiment, decaïment generalitzat, fulles i branques seques o alguns brots cremats són trets característics d’un exemplar afectat per Xyella fastidiosa. A més, en el cas dels arbres fruiters la seua producció disminueix dràsticament. Una vegada comença la malaltia no hi ha marxa enrere, i més prompte o més tard arriba la mort; això, si l’exemplar no s’arranca abans.
Ferran Garcia Marí: “Fa molts anys que se sap que no hi ha cura, que l’única solució actualment és eliminar les plantes afectades”
Com tots els noms científics, el de Xyella fastidiosa també té una justificació. Xyella, perquè el bacteri es localitza a la fusta o al xilema, el conducte que porta la saba des de l’arrel fins a la resta de la planta; fastidiosa (o enutjosa), per la dificultat d’aïllar-lo i cultivar-lo al laboratori, fet que facilitaria el seu estudi per a trobar un remei a la malaltia. A hores d’ara l’única manera de lluitar contra el bacteri és avançar-se a ell combatent els diferents insectes vectors o arrancar els exemplars ja afectats i els de la rodalia com a mesura de contenció. En el cas del control de població del vector, es tracta d’aplicar tractaments fitosanitaris adequats, com per exemple l’eliminació de les males herbes on pot estar l’insecte. Uns mètodes que, com s’ha vist en els darrers anys, tampoc són infal·libles.
Tot i les dificultats per a estudiar el bacteri, ara per ara se sap que hi ha tres subespècies diferents: la fastidiosa, la pauca i la multiplex. Els hostes més importants de la subespècie fastidiosa són les vinyes, el café i els ametllers; de la pauca, els cítrics, el café i les oliveres; i de la multiplex, entre molts altres, cirerers, ametlers, presseguers, pruners, oliveres i plantes amb flor del gènere Vinca. La soca d’Itàlia, per exemple, era de Xylella fastidiosa pauca, com la d’Eivissa, mentre que a Mallorca les soques més abundants eren de Xylella fastidiosa fastidiosa i Xylella fastidiosa multiplex. Això demostra que el bacteri no s’ha anat estenent des d’un sol focus, sinó que n’hi havia, com a mínim, un per cada subespècie.
El llarg viatge de Xylella fastidiosa
Els insectes vectors es contaminen quan s’alimenten d’una planta malalta i quan prenen l’aliment d’una planta sana li transmeten el bacteri. Ara bé, la màxima distància que es creu que poden volar aquests animals és d’uns 100 metres –si bé podrien recórrer-ne més ajudats pel vent–. Per això mateix, el pla de contingència valencià exigeix l’eliminació de plantes hostes i vegetals infectats o sospitosos d’estar-ho en un radi de 100 metres; no és una xifra triada a l’atzar.
Conscient que es tracta d’una amenaça que implica diferents estats, la Comissió Europea finança PonTE –sigles de Pest Organism Threatening Europe–, un projecte transnacional d’investigació sobre el bacteri Xylella fastidiosa que té l’objectiu de desenvolupar les mesures de prevenció, detecció, contenció i eradicació més adequades des del punt de vista tècnic, econòmic i mediambiental. La investigació, que va començar en 2015, està liderada pel Consell Nacional d’Investigació – Institut per a la Protecció Sostenible de les Plantes d’Itàlia i en ella hi participen 25 entitats de tota Europa. El País Valencià està representat gràcies a l’IVIA, considerat el laboratori de referència estatal.
Tot i les dificultats per a estudiar el bacteri, ara per ara se sap que hi ha tres subespècies diferents
Fins a l’aparició del primer brot a Itàlia, Xylella fastidiosa només s’havia detectat en camps d’oliveres i vinyes de Califòrnia, en oliveres d’Argentina i en cítrics del Brasil. Tenint en compte la poca distància que poden volar els insectes vectors, es considera que la principal propagació del bacteri és el comerç de plantes contaminades. A Manacor, per exemple, el primer brot es va detectar en una gran tenda de jardineria a Portocristo. Per això, la millor mesura contra la plaga és evitar la seua entrada al nostre territori. Garcia Marí concreta que sovint els focus vénen de plantes ornamentals provinents de Costa Rica, com les plantes de café, i alerta com el creixement del comerç internacional de manera indiscriminada pot potenciar l’extensió d’aquestes plagues.
Al País Valencià, si bé s’ha obert una investigació de traçabilitat per a identificar l’origen del brot, tot indica que caldrà buscar-lo fora del nostre territori i, a més, mirant enrere al calendari. “El brot del Castell de Guadalest s’ha trobat en uns ametlers que tenen més de trenta anys”, explica Garcia Marí, “tot i que no s’haja manifestat fins ara”.
