Els boscos clamen per una gestió activa

Els experts consideren que una gestió sostenible de les muntanyes ajudaria a evitar els grans incendis forestals i a incentivar la bioeconomia
/ València
30 juliol 2017 01:00h
La superfície forestal representa el 60% del territori valencià-

El foc va irrompre amb força fa unes setmanes per a devastar 1.181 hectàrees de la serra de la Calderona, concretament en els termes municipals de Gàtova, Altura i Sogorb. Ha sigut el primer incendi de l'estiu i ja s'han escoltat les primeres veus que adverteixen que les condicions en què es troba la superfície forestal valenciana, junt amb altres circumstàncies com ara la sequera accentuada i les previsions d'altes temperatures, fan més que previsible que els mitjans d'Emergències hagen d'actuar en més d'una ocasió en les pròximes setmanes.

"Incendis en tindrem sempre perquè estem envoltats de bosc mediterrani, el qual està sotmés a una conjuntura climatològica extrema. Per això, del que es tracta és de minimitzar-los al màxim", explica el president de la Plataforma Forestal Valenciana, José Vicente Oliver. La indicació reiterada campanya rere campanya és la mateixa: prioritzar la prevenció, que en opinió d'Oliver hauria d'atendre dos criteris fonamentals: el treball dins de les muntanyes, però també el que es fa des de fora.

El foc arrasa centenars d'hectàrees en un dels últims incendis patits al territori valencià / LA VEU

"Externament, la Generalitat hauria de posar en marxa mesures que permeten reprendre l’activitat agrícola d’interior, ja que actualment tenim una invasió forestal del territori que ha donat lloc a moltes masses forestals contínues que faciliten la ràpida propagació de l'incendi. Si tinguérem més mosaics agroforestals, és a dir, bones muntanyes però també bona agricultura, els incendis podrien aparéixer, però es podrien barrar d’una manera més eficient. Amb l'estat actual dels forests és impossible que els excel·lents mitjans i professionals que tenim actuen millor", subratlla Oliver.

Una opinió també compartida pel gerent de l'Associació de Municipis Forestals (AMUFOR). "Respecte a la protecció passiva –legislativa– dels nostres ecosistemes, és clar que hem avançat moltíssim en trenta anys; de fet hi ha terrenys forestals que arriben a tindre fins a huit figures de protecció alhora. Però això no suposa una millora efectiva sobre el terreny", adverteix Fernando Pradells. Des de la seua experiència, considera que la protección del territori s’ha de fer d’una forma activa, és a dir, promocionant la gestió forestal sostenible i fent que la societat civil rural siga la protagonista de l'activitat dels ecosistemes.

Gestió i conservació

I aquesta seria, en opinió de Pradells i Oliver, la principal errada comesa per tots els governs de la Generalitat: haver renunciat a fer una gestió activa i sostenible de les muntanyes, cosa que facilitaria molt la prevenció des de dins de la superfície forestal valenciana, xifrada en 1.200.000 hectàrees, quasi el 60% del territori del País Valencià. "No existeix conservació de medi natural sense gestió ni gestió sense conservació. Aquest és el primer missatge que un govern ecologista o amb una motivació clara de preservar el patrimoni natural com el que tenim hauria d’entendre des del punt de vista tècnic", subratlla el president de la plataforma.

La superfície forestal representa quasi el 60% del territori valencià amb 1.2000.000 hectàrees, de les quals 400.000 s'han regenerat després dels grans incendis patits entre 1979 9 1996

Pradells, a més a més, adverteix que existeix un sector que vol crear una confrontació entre "productivistes i conservacionistes". "Hi ha certa gent que té una visió molt estàtica dels ecosistemes, però les nostres muntanyes han estat humanitzades des del Neolític. No veure la realitat és crear ja el primer problema i més tenint en compte que els estudis científics i els professionals aposten per una gestió activa i sostenible de les nostres muntanyes. No podem caure en l'alarmisme per la dolenta actuació de casos puntuals", indica.

"Crec que els polítics ja han entés que no es tracta de buscar més territori forestal, sinó de millorar la pervivència, resistència i qualitat interna de les masses forestals perquè no siguen consumides pels grans incendis i perquè es puga generar activitat econòmica sostenible al seu voltant, a més de contribuir a paliar els efectes del canvi climàtic", reflexiona Oliver. I és que, segons explica, des de la dècada dels 80, cada any els valencians guanyem unes 3.000 hectàrees de mitjana de forest, un augment que es deu principalment a l'abandonament de l'agricultura d'interior i al despoblament.

José V. Oliver: "Crec que els polítics ja han entés que no es tracta de buscar més territori forestal, sinó de millorar la pervivència, resistència i qualitat interna de les masses forestals"

Així, existeix tot un patrimoni forestal que que, a parer d'aquests experts, es troba totalment desaprofitat per la manca d'atenció a un sector que podria generar molts llocs de treball. "Pensem que un lloc de treball en una zona rural té molt més valor que en una zona urbana, ja que sobretot serveix per a fixar població. Alguns estudis apunten que es podria crear un lloc de treball cada 300 hectàrees, però és molt general, ja que dependria molt del tipus d'ecosistema", explica Fernando Pradells, qui subratlla que el pas de temps ha canviat la valoració dels productes que aporten les muntanyes. "Estem en ple segle XXI i els boscos no sols donen fusta, biomassa o mel, sinó que també aporten serveis ambientals pels quals tota la societat obté uns beneficis, però ningú no està disposat a pagar per ells", emfasitza Oliver.

Fernando Pradells: "Alguns estudis apunten que es podria crear un lloc de treball cada 300 hectàrees forestals"
Els boscos valencians guanyen una mitjana anual de 3.000 hectàrees / ACISTOCK

"L'abandonament de l'activitat forestal comporta masses arbòries exposades a grans incendis forestals, però també a plagues, i això s’accentua encara més amb el procés de canvi climàtic", adverteix Oliver. I és que a la Plataforma consideren que existeix molt poca coordinació de la política del desenvolupament rural de l’interior del País Valencià. "Falta política d'alts vols, transversal i amb un horitzó a llarg termini. Gestionar bé les muntanyes no ven i no és una política que puga fer-se en quatre anys", lamenta Oliver.

En opinó del president de la plataforma, la millora en gestió dels boscos valencians passa per un compromís i un contracte generacional i requereix d'un acord entre totes les forces polítiques i l'administració. "Això sols pot fer-ho una persona compromesa i valenta", insta Oliver.

Desequilibri entre prevenció i extinció

Així mateix, denuncien el desequilibri que hi ha entre prevenció i extinció. "En grans números, tenim 100 milions per a l'extinció i 15 per a prevenció. És com si a Sanitat destinaren vint vegades més a extirpar tumors que a atenció primària per a previndre'ls", rebla Pradells, qui assegura que "els boscos valencians estan molt malalts i ho estan perquè no estem intervenint en la seua cura". 

En aquest sentit, les Corts Valencianes van aprovar recentment a la sessió de la Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb els vots a favor de Compromís, PSPV, Podem i Ciutadans, i l’abstenció del PP, la proposta de Compromís per a afavorir la prevenció d’incendis amb el foment de la ramaderia extensiva. Segons va explicar la portaveu de Compromís a la Comissió d'Agricultura, Cristina Rodríguez, “ens hem d'ocupar de la correcta gestió de les nostres muntanyes durant tot l'any i fer servir totes les mesures que estiguen al nostre abast. Per això volem que es pose en marxa un pla que fomente la ramaderia extensiva a les zones de màxim risc d'incendi. I amb l’aprovació a la Comissió de la nostra iniciativa, hem fet un primer pas”.

La comissió d'Agricultura de les Corts ha aprovat una proposta per a afavorir la prevenció d'incendis amb el foment de la ramaderia extensiva / ACISTOCK

En la declaració aprovada remarquen que existeixen moltes experiències reeixides sobre l'ús del pasturatge com a eina per a controlar la vegetació que es poden traslladar al territori valencià. "El pasturatge amb bestiar domèstic en determinades zones no elimina completament la necessitat de realitzar esbrosses amb mitjans mecànics, però sí permet reduir la seua freqüència i, amb açò, reduir costos a l'administració", pot llegir-se.

A més, es planteja a les Corts la necessitat d’elaborar un pla de manteniment d'àrees estratègiques per a la prevenció d'incendis forestals mitjançant el foment de la ramaderia extensiva, que identifique les zones de màxim risc amb potencial per a l'ús d'aquesta eina. Aquest pla inclouria una auditoria de la situació i un diagnòstic que valore superfícies i necessitats d'inversió, així com un pla d'acció i un cronograma per al seu desenvolupament. La proposta també incorpora la necessitat de la posada en marxa d'un programa d'ajudes per a la recuperació de zones estratègiques que van tindre ús ramader i van ser abandonades o per a l'establiment de noves zones ramaderes en àrees estratègiques lligades a la prevenció d'incendis. Així com la creació d'un segell agroalimentari de qualitat per als productes originaris d'aquestes zones que incloga un missatge positiu en el qual es valore que el consum d'aquests productes contribueix a la prevenció d'incendis. 

La Comissió d'Agricultura de les Corts planteja la posada en marxa d'un pla que fomente la ramaderia extensiva a les zones de màxim risc d'incendi com a mesura de prevenció

"Està demostrat que allà on la muntanya deixa beneficis econòmics a la población rural hi ha molt menys incendis, sobretot grans incendis, perquè de forestals hi haurà ara i sempre, perquè el nostre és un ecosistema sec i hi viu molta gent que actua de forma negligent", insisteix Pradells, gerent d'AMUFOR, on estan associats seixanta municipis, la meitat dels quals disposen de terrenys forestals. A més, denuncia la sensació que tenen molts municipis de l'interior per l'abandonament dels terrenys forestals. "Alguns pobles rurals pensen que tindre muntanyes és tindre un llosa damunt i no una oportunitat perquè se'ls ha posat molts entrebancs per a gestionar els terrenys", rebla Pradells. 

next