Bombas Gens renaix per a dinamitzar la vida cultural i social de la València d'extramurs

L'antiga fàbrica acull el desenvolupament de la triple activitat de la Fundació Per Amor a l'Art: artística, investigadora i social
/ València
8 juliol 2017 01:00h

València disposa des d'ahir d'un nou centre per a dinamitzar la vida cultural i social de la ciutat. L’antiga fàbrica de bombes hidràuliques que l'arquitecte Cayetano Borso di Carminati va projectar el 1930 s'ha convertit en seu de la Fundació Per Amor a l'Art després de quasi dos anys de rehabilitació i ampliació que li han retornat la seua antiga esplendor. Bombas Gens, com en el seu dia Las Naves, amplia el ventall creatiu i cívic, més enllà del límit històric que determinaven els murs la ciutat.

Un projecte que va nàixer el 2014 per a donar cabuda a la gran quantitat d'activitats que ja s'estaven desenvolupant des de la Fundació, però que necessitava dotar-se d'una infraestructura per a així desplegar millor la gestió en les tres principals àrees d'actuació que té com a objectiu: art, investigació de malalties minoritàries i acció social amb especial atenció a la població infantil i juvenil en risc d'exclusió. 

Així, l'obertura al públic de l'edifici que se situa al barri de Marxalenes ha començat amb la posada en marxa del Centre d'Art, que ocupa les cinc naus restaurades del mateix edifici i el Centre de Coordinació de l'Equip Wilson, dedicat a la investigació. "És el millor edifici que mai vam somniar i que servirà per a donar cabuda a moltes més iniciatives de les que havíem pensat", va explicar ahir durant la presentació a la premsa Susana Lloret, directora general de la Fundació, qui va remarcar l'encert d'haver desestimat uns altres dos edificis que havien visitat anteriorment.

"A més, per les característiques de l'edifici, ens hem trobat amb un quart objectiu, que és la rehabilitació patrimonial. La recuperació de la fàbrica ens ha permés recuperar el celler d'una alqueria del segle XV i un refugi antiaeri construït en plena Guerra Civil. Això ens pemetrà fer-nos atractius a més públic del que pensàvem", va emfasitzar Lloret. Això no obstant, la directora general va optar per la prudència a l'hora de posar data a la inauguració d'aquests dos indrets i de l'edifici de nova construcció que es destinarà a fins socials. "El nostre compromís és que siga després de l'estiu; per tant, no ens allargarem més de la tardor", va dir.  

El grup de persones que formen part del Centre de Coordinació de l'Equip Wilson dedicat a la investigació de les malalties minoritàries / FRANK GÓMEZ

Durant la seua intervenció, Lloret va subratllar la importància del compromís social de la fundació que presideix el seu marit. "Bombas Gens estava totalment abandonat, però ni així havia perdut la seua elegància. L'edifici mereixia un futur millor i la fundació mereixia un edifici com aquest. I és ací on vam iniciar el nostre treball amb l'únic propòsit de compartir, de retornar-li a la societat, part del que ens ha donat. És el nostre compromís per a construir una València millor ", va afirmar.

Susana Lloret: "Ha arribat el moment de retornar-li a la societat part del que ens ha donat. És el nostre compromís per a construir València millor"

En aquest sentit, va destacar la construcció d'un Centre de Dia que servirà per a atendre les necessitats de la població infantil i juvenil del barri que es troba en dificultats. "Sabem que el pas dels col·legis de la zona, on els xiquets es troben molt protegits, a l'institut implica alguns problemes. Per això nosaltres volem donar-los protecció amb la creació d'un menjador i aules perquè puguen desenvolupar els seus estudis. Farem un treball de suport allà on calga perquè el nostre objectiu és que la igualtat d'oportunitats siga real per a totes i tots", es va comprometre. 

Divertart és una de les activitats que es desenvoluparan a les aules del centre social construït a Bombas Gens / FUNDACIÓ PER A MOR A L'ART

L'altre vessant social de la fundació donarà suport als projectes d'investigació relacionats amb malalties minoritàries a través del Centre Wilson, que deu el nom al trastorn hereditari poc freqüent que fa que l'organisme no puga desfer-se del coure addicional. El cos necessita un poc d'aquest element per a mantindre's sa, però tindre'n massa pot ser tòxic i afectar principalment el fetge i el sistema nerviós. "És clar que nosaltres no podem fer la recerca que fan els centres especialitats, però sí que crearem les sinergies i els acords necessaris per a treballar en comú, com ja s'està fent amb el Centre Príncep Felip, Fisabio o el Severo Ochoa", va explicar Lloret abans de donar pas a la presentació del Centre d'Art.

Col·lecció amb vocació internacional

Bombas Gens Centre d'Art naix amb l'objectiu d'exhibir i compartir amb el gran públic la col·lecció privada Per Amor a l'Art. És una col·lecció d'art, integrada principalment per fotografia i pintura de tendència abstracta, composta per conjunts amplis i singulars d'artistes nacionals i internacionals. Actualment consta d'unes 1.800 obres de 140 autors. La col·lecció compta des de l'inici amb l'assessorament de Vicente Todolí, patró de la fundació i director de l'Àrea d'Art.

"És una col·lecció d'exposicions que estableix un compromís amb els artistes i intenta mostrar en profunditat la seua feina. Pretén reunir tota una sèrie, per exemple, d'un fotògraf, i no dos o tres peces, com és habitual. Però no només per això és ambiciós el projecte, sinó perquè demostra com es pot donar una segona vida als edificis. Sempre he estat partidari de fomentar i recuperar els espais singulars per a l'art contemporani", explica Todolí.

L'exdirector de l'IVAM va ser interrogat per la possible vocació internacional del centre. "No tenim límits. Per què no podem aspirar a ser una referència internacional si els nostres artistes ho són? De fet, s'estan preparant exposicions en col·laboració amb centres de l'estranger. Nosaltres parlem al món perquè l'art és internacional", va reblar Todolí. I en el mateix sentit es va expressar la directora del programa expositiu del Centre d'Art, Nuria Enguita. "Ja estem treballant amb institucions que no són Espanya. Pensem localment, però actuem globalment", va expressar Enguita.

La responsable de la programació artística també va valorar la recuperació de la institucionalització de l'art. "Durant les últimes dues dècades, les institucions han donat l'esquena a l'art, ha faltat un suport que era molt necessari", va lamentar Nuria Enguita. Preguntada per si s'establiran relacions amb altres espais expositius d'art contemporani, va subratllar la voluntat de col·laboració després de confessar que s'ha centrat a muntar les tres exposicions més que a fer relacions. "Crec que la col·laboració logística amb els més pròxims és més fàcil. Col·laborar amb les programacions ho veig més complicat", va advertir. 

Exposicions inaugurals

El primer programa expositiu del Centre d'Art dedica "naus de l'edifici a la presentació de la Col·lecció Per Amor a l'Art amb una rotació de continguts cada 8 mesos i dues més a exposicions temporals (3 a l'any) vinculades amb la col·lecció. A això se li sumen altres projectes específics que es desenvoluparan en l'anomenada Nau 0".

El programa inaugural proposa una relectura de les relacions entre allò ornamental i l'abstracció a través de l'exposició Ornament = delicte?. La primera presentació de la Col·lecció Per Amor a l'Art ens permet apropar-nos a moments històrics diversos i a contextos especials com l'art desenvolupat a l'estat espanyol en l'últim quart del segle XX; al treball d'un grup de fotògrafs que des del Japó dels anys 60 renoven el llenguatge de la fotografia; o a certes avantguardes europees i americanes de la fotografia i la pintura abstracta. Tot això mitjançant obres d'artistes com Heimo Zobernig, Eikoh Hosoe, Cristina Iglesias, Juan Uslé, Teresa Lanceta, David Reed, Anna-Eva Bergman, Aaron Siskind, Albert Renger-Patzsch, Araki, Ángela de la Cruz, Harry Callahan, Herbert Franke, Imogen Cunningham, Robert Mapplethorpe, Esteban Vicente, Inma Femenía, Nicolás Ortigosa o Hans Peter Feldmann, entre d'altres.

Llobet, al centre la imatge. A la seua esquerra, Vicente Todolí i, a la seua dreta, Nuria Enguita / FUNDACIÓ PER AMOR A L'ART

Per la seua banda, els fotògrafs Bleda i Rosa presenten per primera vegada a l'exposició Geografia del temps les seues tres sèries completes de 'Campos de batalla'. El seu treball constitueix un dels projectes fotogràfics més sòlids de la seua generació pel rigor de la seua investigació i la recerca contínua per a definir una fotografia dels territoris marcats per l'acció de la cultura i sobretot de la guerra. Aquesta mostra àmplia ajunta cinc dels seus projectes fotogràfics més significatius: 'Campos de fútbol', 'Campos de batalla', 'Memoriales', 'Origen' i 'Prontuario'.

Finalment, Històries de Bombas Gens recorre les diferents etapes de la vida del mític edifici des de la seua construcció fins a l'actualitat. Ho fa a través d'una sèrie d'imatges, objectes i testimonis que mostren l'arquitectura, l'àmbit de treball a l'interior de la fàbrica, el context urbà i alguns dels moments més significatius de la seua història. L'exposició compta amb documents gràfics, fotografies i diversos objectes trobats en el seu interior durant el procés de restauració, així com testimonis de persones que van treballar o van formar part de la vida de l'edifici. Inclou una sèrie de fotografies de la fàbrica preses per Manolo Laguillo.

Un grup de treballadors durant la fase de rehabilitació de les antigues naus de Bombas Gens / FRANK GÓMEZ

Com va destacar Ramón Esteve, que junt amb l'alemanya Annabelle Selldorf i Eduardo de Miguel va formar l'equip d'arquitectes que ha dirigit la rehabilitació de l'antiga fàbrica, "s'ha respectat la memòria del lloc i s'han aconseguit els objectius d'esperit, unitat i identitat. Ara, l'edifici recull el caràcter del llegat històric i l'arquitectura contemporània per als quals fou creat i s'ha transformat en un edifici icònic de l'art déco".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next