Més de 8.000 persones ballen al ritme del Latin Fest de València

La pluja no va frenar les actuacions dels tres caps de cartell: Daddy Yankee, Arcangel i Juan Magan
/ València
8 juliol 2017 01:00h
Daddy Yankee va ser l\'artista més esperat i vitorejat per part del públic assistent al Latin Fest

Ahir, divendres 7 de juliol, la plaça de bous de València va viure una jornada dedicada a la música llatina, el Latin Fest. A les 17:30 hores, les portes de la plaça de bous es van obrir per a donar pas a un públic disposat a viure huit hores de festa al ritme dels millors èxits del moment. El festival va començar amb diverses actuacions de grups de salsa, com ara Sabor Dinámico, i de twerking, entre d'altres. El públic començava a escalfar motors, tot esperant que arribaren les actuacions més desitjades de la nit. 

A partir de les 19:00 hores, i sota amenaça de pluja, els milers d'assistents van anar sent testimonis emocionats d'un seguit d'artistes de música llatina, com ara Dustin Richie o Fran Maher, cantants de bachata principalment; Bita i Knarias, dos conjunts canaris de salsa amb reggaeton; Tutto Duran, exconcursant de Gran Hermano VIP que ara sembla que ha decidit cantar, i DJ Ballesteros, un dels millors disjòqueis de València de música llatina, que va fer gaudir el públic al ritme de les cançons de moda de salsa, reggaeton, bachata, trap, etc. 

Les hores avançaven i el públic reclamava la presència dels artistes més esperats: Daddy Yankee, Arcangel i Juan Magan. A les 22:00 hores, i després de mitja hora interminable sense música, Daddy Yankee va aparèixer a l'escenari. El públic, embogit, va donar tot el que els seus pulmons, cames i malucs li van permetre. Daddy Yankee va realitzar un concert amb moltíssima energia, al ritme del reggaeton antic –el que la gent que disfruta de la música llatina reconeix com a original– amb cançons com Gasolina, Llamado de Emergencia, Qué tengo que hacer, etc. i d'altres més actuals, com ara Shaky Shaky, Hula Hoop, La Rompecorazones i, com no, el seu més gran èxit d'aquest any: Despacito

Daddy Yankee: "Vull donar forces a tots els ballarins i cantants entre el públic que estiguen començant ara. Si jo he pogut arribar on estic, tots vosaltres també podeu."

Després d'una hora i mitja de concert i d'encoratjar el públic a seguir els seus somnis i seguir les seues passes, Daddy Yankee s'acomiadava dels quasi 8.500 assistents –es va penjar el sold out– que, com sempre, li reclamaven més cançons. El cantant va complaure els assistents amb una última peça i va marxar. Passats menys de 20 minuts, va arribar el torn d'Arcangel. La gent, ja cansada, va començar a abandonar el recinte. Tot i això, Arcangel, a ritme del trap, va fer que el públic que encara mantenia l'energia gaudira al ritme de les cançons més conegudes de l'artista, com ara Me acostumbré Soy peor –que comparteix amb l'artista Bad Bunny–. No deixa de sobtar el fet que durant el concert d'Arcangel cantava més la gent que l'artista, que es guardava el micròfon a la butxaca i es posava a beure mentre el públic seguia la lletra de les seues cançons. Un altre fet que va sorprendre els assistents va ser que, quan va acabar de cantar, va marxar sense acomiadar-se del públic.

Passada la mitjanit, feia 7 hores que la gent estava dempeus i encara faltava Juan Magan per eixir a l'escenari. El públic enèrgic que va aconseguir aguantar fins al final va poder ballar al ritme de l'electrolatino de moda de la mà de l'artista català. Magan va cantar diverses cançons, totes molt conegudes, però va destacar la presència d'artistes convidats, com ara el català Adrian Rodríguez –conegut per sèries com Los Serrano i per participar en concursos com Tu Cara Me Suena–, que va acompanyar Juan Magan en cançons com Por fin te encontré Where are you now, de Justin Bieber. 

Quasi a les dos de la matinada acabava el festival, que va combregar bona part de públic llatinoamericà però també valencià i d'altres indrets per a gaudir, tots plegats, de la música de moda entre el públic més jove.

El foc barrejat amb la pluja és una mala combinació

Més enllà de les qüestions purament musicals, la primera edició del Latin Fest a València, que va ser un èxit, també va presentar diversos aspectes millorables. Sense fer massa sang, cal remarcar que les instal·lacions es van quedar curtes. Molta gent per a molts pocs banys, un servei de barra roí per a gent –llatina– que està acostumada a un servei més personalitzat –cambrers, taules, etc– i no a haver-se de desplaçar fora del recinte i arriscar-se a perdre el lloc per a demanar beguda o menjar. 

Tampoc no va ser molt bona idea, almenys per al públic situat a les primeres files, la barreja de foc –que donava moltíssima calor, sobretot tenint en compte la quantitat de gent que estava ocupant un mateix espai–, fum, disparades de focs artificials i pluja. La gent, banyada per la pluja, es cremava quan les restes del foc els fregaven la pell. 

L'actuació de Daddy Yankee va tindre una presència contínua de foc. / J. MARTÍNEZ

Per la part que ens toca, convé recordar que, per a futures edicions, tinguen en compte que l'acreditació per a premsa ha de ser diferent a una simple 'vip' que no ens diferencia de la resta d'assistents al concert i que, per tant, no ens dóna llibertat de moviment per tot el recinte, que era el que ens havien dit en un primer moment. 

No obstant aquestes xicotetes qüestions, el festival va ser un gran èxit, sobretot si es compara amb altres concerts de música llatina que han tingut lloc a València i que quasi sempre han donat problemes com, per exemple, el fet de vendre entrades 'súper vip' i situar els assistents massa lluny de l'escenari, anunciar artistes de renom i cancel·lar-los a pocs dies del concert, etc. En definitiva, tant a nivell musical com a nivell organitzatiu, el festival va ser, en general, un encert que, de segur, es repetirà en futures edicions per a tornar a fer, de València, la capital europea de la música llatina. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next