Comunitat, País o Regne: la CVMC recull la diversitat onomàstica de l'Estatut

El nou llibre d'estil defensa el marc de referència propi i les comarques, tot fugint del centralisme de la ciutat de València
/ València
11 juliol 2017 01:00h

El País Valencià –i no l'estat ni les demarcacions– serà el marc de referència dels nous mitjans audiovisuals públics. L'esborrany de Llibre d'Estil, publicat ahir a la plana web de la Corporació Valenciana de MItjans de Comunicació (CVMC), defensa "una mirada valenciana sobre la realitat" amb una "perspectiva" centrada "en l'àmbit valencià" i "pròxima a la societat valenciana i la seua diversitat territorial".

Així, el document parla de "referencialitat valenciana", materialitzada en aspectes geogràfics, com ara l'ús del terme sud per a referir-se a Andalusia, el sud d'Espanya o de la Península Ibèrica, però no del País Valencià. Aquest mateix criteri traslladat a l'àmbit polític o institucional fa que els termes govern i parlament sense més especificació facen referència a les institucions valencianes. La CVMC matisa que, en aquest cas, són prioritàries les denominacions oficials (Consell, Consell de la Generalitat, Corts Valencianes), però que, en quasevol cas "les institucions externes a l’àmbit valencià aniran acompanyades del gentilici pertinent (govern portugués, parlament anglés, Generalitat de Catalunya, etc.)".

El nom del territori

La vella polèmica al voltant de com s'ha d'anomenar el país dels valencians es resol amb una decisió salomònica. "Les denominacions Comunitat Valenciana, País Valencià i Regne de València s’usaran d’acord amb el context comunicatiu", diu l'esborrany, sense donar cap més detall dels contextos concrets, un fet que deixa per a més endavant i, suposadament, al criteri dels caps de redacció i dels periodistes, l'aplicació definitiva d'aquest precepte.

Cal recordar que el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia esmenta les tres denominacions –País Valencià i Regne de València com a noms històrics–, però, estableix com a oficial Comunitat Valenciana. En qualsevol cas, el Llibre d'Estil fa servir aquest darrer terme de manera sistemàtica.

El terme valencià, en el sentit territorial, mereix una explicació més detallada. "Es refereix prioritàriament al conjunt del territori valencià i, secundàriament, a la província de València i a la ciutat de València. Per a evitar confusions, serà preferible usar el terme valencià per a referir-se al conjunt de la població valenciana o del territori de la comunitat autònoma. En els usos secundaris, podem arribar a una denominació unívoca usant els noms província i ciutat (com ara la població de la província de València, els habitants de la ciutat de València)".
 
El document reserva l'adjectiu estatal "per a l’administació de l’estat espanyol i tots els seus organismes", però només quan siga necessari. No ho és, per exemple, quan es parla de la Seguretat Social, atés que no hi ha un organisme anàleg a l'administració valenciana i ja s'entén que depén de l'Estat.
 
Molts dels exemples anteriors s'adrecen a combatre la tradicional visió centralista amb l'estat espanyol com a marc nacional i Madrid com a eix. Però el Llibre d'Estil de la CVMC també demana "fugir d’una visió centralista en les informacions i en els altres continguts", en referència a la ciutat de València, tot i no esmentar-la. En relació amb això, la CVMC farà servir, "de manera preferencial, l’emmarcament comarcal de les informacions perquè és el més pròxim a la ciutadania", en lloc de les províncies.

Publicitat en valencià

La normalitat lingüística passa també perquè qualsevol producte que s'emeta puga estar produït en la llengua pròpia del mitjà. L'esborrany no expressa cap obligació però diu que "els espais publicitaris han de ser preferentment en valencià, que és la llengua institucional i vehicular" dels nous mitjans públics. Per a la promoció del valencià també en la publicitat, l'ens posarà "a disposició dels anunciants serveis d’assessorament lingüístic".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next