La Universitat Jaume I i la Universitat de València estan treballant en l’elaboració d’uns estudis que serviran per a fer una radiografia del sector musical. L’objectiu és tindre una foto fixa, amb dades, on tothom puga veure el públic que aplega la música, els grups en actiu i el teixit industrial autòcton. Les xifres es donaran a conéixer durant la V edició del Trovam!, la Fira de la música valenciana que tindrà lloc a Castelló de la Plana entre el 9 i el 12 de novembre. Mentrestant, la indústria buscarà la clau per a digerir l’èxit pel qual passa la música i, sobretot, la cantada en llengua pròpia al País Valencià.
Els resultats són al remat números que caldrà que es porten al debat per a buscar “una narració comuna” per a la indústria, explica a Diari La Veu Joan Gregori Maria, director del Trovam! i responsable de Pro21 Cultural. En la passada edició de la fira –la primera amb aquesta vocació després de l’impuls que va donar l’Institut Valencià de Cultura (IVC)–, els debats i taules redones van deixar damunt de la taula que els grups i el grau de professionalització generen un públic més nombrós del que no sembla. Malgrat el circuit existent de la música cantada en valencià i el pas que ha fet de la trinxera als grans escenaris amb el canvi polític, el sector musical valencià s’enfronta ara a altres reptes com l’endogàmia i la paritat dels cartells, la saturació de festivals, la gratuïtat dels concerts i la qualitat laboral dels treballadors, entre altres qüestions no menys importants com l’exportació de productes locals a altres circuits des d’on Trovam ja està treballant.
La indústria musical valenciana ha viscut anys de governs hostils i això ha fet que ara per ara “no hi haja encara un teixit consolidat”, explica a aquest diari la directora adjunta de Música i Cultura Popular de l’IVC, Marga Landete. “El Trovam! és interessant justament per això”, reconeix. La fira valenciana de la música té un bon mirall a Catalunya i la seua “maduresa” respecte a la música amb referències destacades com el Mercat de Música Viva de Vic o la Fira Mediterrània de Manresa, viles on els formats de fira i festival “s’ha integrat a la ciutat”, explica.
Al País Valencià un dels problemes actuals és el descens de l’assistència a determinats festivals que anteriorment havien funcionat. Des de l’IVC, Landete recorda que les polítiques sobre la captació de públic són a “llarg termini”. Ara bé, “amb una bona oferta la demanda pot pujar” i, a més a més, actualment, “la barrera idiomàtica s’ha trencat”. Tot i això, “cal temps”, afegeix.
“Quan passen uns anys s’estudiarà com un fenomen excepcional el que hi ha ara”, explica Joan Gregori Maria sobre la situació que viu actualment la música al País Valencià. Ho diu pensant principalment en la denominada música en valencià, que “està a l’avantguarda” i ha sigut la que “ha obert camí” cap a una industrialització desitjada “per un territori amb llengua pròpia, de músics i de música que necessita una fira perquè siga d’aparador” i alhora construïsca un argument homogeni sobre el sector. Tot i això, “ací encara està fent-se una narració comuna, quan a altres fires això ja ho tenen superat”, afegeix.
La música cantada en valencià té un circuit llaurat des de la resistència i té un públic que els grups de música en castellà o altres llengües amb una qualitat mitjana o similar als seus homòlegs no tenen, segons explica l’empresari musical. Els de la música en castellà “retrauen” justament això, la xarxa creada a la trinxera, on només grups com La Raíz, Mafalda o Riot són alguns dels exemples de grups que comparteixen cartell amb Zoo, Aspencat o cantautors en llengua pròpia. “Eixe fet, ha aportat encara més públic i també ha donat normalitat” al panorama actual, reconeix el director del Trovam.
Algunes claus per a no morir d’èxit
Fins fa només tres anys es podia veure un concert de Manel al País Valencià en dos o tres ocasions anualment. Aquest cap de setmana, el grup català va actuar dos dies consecutius: al Feslloch el dia 7 i als Concerts de Vivers el dia 8 en una nit on actuaven també Gener i Geografies. “Ara hi ha una saturació de festivals”, reconeix Joan Gregori Maria. Encara que el públic s’ha multiplicat per dos, els festivals ho han fet per cinc, és a dir, “l’oferta va per damunt de la demanda”, raona.
Amb el canvi polític i la normalització que representa perdre la mena de censor que exercia el govern valencià del PP, la música cantada en valencià pateix un sobreexposició. “Els ajuntaments mitjans es rifen els grups que són caps de cartell perquè volen el seu concert de música en valencià al seu poble”, afirma el director del Trovam.
Són alguns dels problemes que els debats de la fira hauran d’abordar el proper mes de novembre per a evitar morir d’èxit i crear una xarxa equilibrada, ja que la gratuïtat en l’accés que en molts casos aquests ajuntaments proposen està ofegant festivals amb més d’una dècada organitzats per col·lectius que ens els anys de trinxera van alimentar i ajudar a subsistir els grups que ara són reclamants pels grans escenaris.
La fira de la música valenciana ha de debatre sobre aquesta nova realitat, però paral·lelament ha de buscar una resposta a les condicions laborals del sector, a la situació sindical dels músics i a l’exportació de grups locals a altres circuits. Per a engreixar els mecanismes en aquest sentit, Maria destaca un “treball en xarxa fonamental” que porten a terme amb la Coordinadora de fires musicals (integrada per la Mostra de Música Viva de Vic, la Fira Mediterrània de Manresa, el Fira B! de Mallorca i el Trovam!) per a tancar convenis de col·laboració com la presència de grups locals en les altres fires o el nombre de programadors valencians que les visiten (que han passat de dos a cinc).
Per últim, des de la fira valenciana s’ha deixat notar la voluntat de crear l’Observatori de la Música Valenciana promogut des del sector privat per a augmentar el nombre de debats al voltant del sector musical valencià més enllà de la fita anual de la fira.
