La Conselleria de Cultura ha establert quines són les seues prioritats per a la preservació i conservació del patrimoni cultural. I ho ha fet a través del Pla d’Inversions en Patrimoni Cultural Valencià (PIPCV), dotat amb més de quatre milions d’euros per al període 2017-2018.
Segons expliquen fonts de la Conselleria, l’administració autonòmica s’ha trobat un escenari, “si més no, preocupant, en què la desídia i l’oblit generalitzat han estat la nota dominant durant molts anys en la major part del cabal patrimonial del nostre territori, incloent-hi els mateixos béns la titularitat dels quals correspon a la Generalitat Valenciana”.
Aquesta és la motivació del PIPCV, que té uns objectius finals clarament determinats: recuperació d’aquells elements patrimonials que estan en risc de desaparició o de patir danys irreversibles; investigar sobre el patrimoni cultural valencià com a pas previ per a intervindre-hi i posar-lo en valor; fer accessible el patrimoni cultural al conjunt de la ciutadania, tant des del punt de mira físic (eliminació de barreres arquitectòniques i/o creació de noves formes d’accés) com des d’una perspectiva didàctica (millora dels sistemes de senyalització, elaboració de materials educatius i/o audiovisuals…) i fomentar aquells usos del patrimoni que permeten convertir-lo en un dinamitzador econòmic i social, sobretot convertint-lo en un atractiu turístic, en una font de llocs de treball i en una plataforma de promoció de diferents manifestacions culturals.
El conseller Vicent Marzà ho va transmetre a través d’una nota de premsa: “Els objectius del pla se centren a recuperar, investigar i fer accessible el patrimoni a la ciutadania per tal que es convertisca en un dinamitzador econòmic. L’aposta pel patrimoni cultural és necessària tant per a posar-lo en valor socialment com per a generar turisme d’alt valor afegit”.
Vicent Marzà: ” L’aposta pel patrimoni cultural és necessària tant per a posar-lo en valor socialment com per a generar turisme d’alt valor afegit”
Així, tal com subratllen des del departament que dirigeix Marzà i a diferència d’anteriors models de gestió del patrimoni, es busca com a finalitat última i prioritària “eixir de l’ocurrència per a arribar a una veritable i innovadora estratègia basada en l’eficiència, la participació i la plena utilitat social”. Així mateix, fan constar que es tracta d’una estratègia “difícil”, sobretot a l’hora de buscar criteris objectius al voltant de la priorització de les iniciatives a aplicar sobre el patrimoni cultural “vast, heterogeni, repartit al llarg i ample del nostre territori i infinitament ric en categories, matisos i contextos”.
“Es tracta d’una proposta basada en una primera classificació a partir de criteris objectius per a, posteriorment, ser classificat, ordenat o prioritzat mitjançant els criteris d’intencions i sempre actuant d’acord amb les reflexions i experiències dels agents amb els quals tenim el privilegi de participar en la recuperació i promoció del nostre patrimoni”, subratllen.
Des del Cercle de Defensa del Patrimoni, que han seguit de prop l’elaboració de pla, valoren que ja tinga dotació econòmica. Això no obstant, consideren que en l’apartat de Recuperem Patrimoni falten alguns elements patrimonials que es troben molt deteriorats i, alguns d’ells, en perill de caure parcialment o totalment, com ara els castells d’Ademús, Xixona o Xàtiva, entre altres.
Sabem que les intervencions prioritàries s’estan realitzant sobre immobles declarats Bé d’Interés Cultural (BIC), però hi ha molts més que no poden esperar un altre any més per a rebre les pròximes ajudes. Per tant, s’haurien d’establir més mecanismes de col·laboració amb les Diputacions, els ajuntaments i, fins i tot, demanar les ajudes estatals del Ministeri de Foment i les europees per a intervindre urgentment sobre aquests BICs. I seria factible fer-ho amb programes d’Escoles Tallers, Tallers d’Ocupació, etc”, expressa César Guardeño, president de l’entitat. Així mateix, també inclouen entre les seues prioritats alguns BICs de la ciutat de València, com ara els diferents llenços de la muralla àrab que hi ha al barri del Carme o el BIC de l’Alqueria dels Moros, que, encara que és de propietat municipal, “necessiten eixa intervenció urgent”.
César Guardeño: “La prioritat són els immobles declarats BICs, però hi ha molts més que no poden esperar un altre any per a rebre les pròximes ajudes.”
De la intervenció megalòmana a treballar tot el país
Des de Conselleria insisteixen que volen capgirar la política de gestió i intervenció en el patrimoni cultural seguida al llarg dels últims 20 anys, política que es va dedicar a impulsar grans intervencions “si bé sobre algunes de les quals, escomeses amb fortes inversions, no discutim la pertinença” i que, en la seua opinió, s’han oblidant en conseqüència tant de l’immens patrimoni sobre el qual cal treballar al llarg i ample del país com, i sobretot, de l’objectiu principal de la gestió del patrimoni, que no és altre que protegir-lo i donar-lo a conèixer. “Cal no oblidar, en definitiva, que, independentment de la titularitat del mateix, el patrimoni és de tots i totes i a tots i totes competeix”, emfasitzen.
A un any de complir-se dues dècades de l’aprovació de la Llei 4/1998, de l’11 de juny de Patrimoni Cultural Valencià, la política en aquesta matèria ha passat per períodes de “llum i de foscor”. “Hi ha hagut, és cert, iniciatives lloables de recuperació patrimonial, algunes d’elles sufragades per la Generalitat i moltes altres sorgides de l’esforç de les administracions locals, de les diputacions i, fins i tot, d’entitats privades i de persones físiques. El complex procés de recuperació patrimonial del Monestir de Santa Maria de la Valldigna i les restauracions de béns dutes a terme en el marc del projecte ‘La Llum de les Imatges’ són els exemples més evidents d’aquesta política patrimonial de clarobscurs”, lamenten.
Les iniciatives ja realitzades, les que estan en procés i les que desenvoluparà el departament dirigit per Vicent Marzà en aquest sentit s’emmarquen en 8 programes diferents d’actuació: Espais de la Generalitat, Recuperem Patrimoni, Recerca Patrimonial, Patrimoni Accessible, Turisme Patrimonial, Patrimoni de la Humanitat, Infraestructures Culturals i Inventari i Conservació del Patrimoni de la Guerra Civil.
Espais de la Generalitat
Aquest programa del PIPCV té per objectiu millorar les condicions de conservació i garantir l’ús cultural dels espais propietat de la Generalitat que tenen interés patrimonial i que són utilitzats com a infraestructures culturals. Des del punt de vista patrimonial, es tracta d’exemples paradigmàtics de monuments i conjunts arquitectònics abandonats i deteriorats. Un dels casos més evidents ha estat el castell romà de Sagunt. En aquest sentit, ja es compta amb la substitució d’esglaons d’accés al teatre romà i la rampa d’accés al castell; s’ha establert el projecte de seguretat i salut, i s’ha realitzat la instal·lació elèctrica.
També estan iniciats els processos per a la creació del pati Obert de l’IVAM i els projectes per a les millores del Centre del Carme Cultura Contemporània, que preveuen l’obertura d’una cafeteria i la rehabilitació de l’Escola d’Arts i Oficis i del claustre renaixentista.
Recuperem patrimoni
Suposa les intervencions en espais patrimonials amb valors reconeguts que es troben en risc de desaparició o de patir pèrdues irreparables. Les intervencions prioritàries s’estan realitzant sobre immobles declarats BIC i en municipis que tenen una escassa capacitat econòmica. En aquest paquet d’actuacions, fins ara, s’ha realitzat l’apuntalament de la torre de Biar i la intervenció a l’ermita del cementeri de la Jana. Està en execució la rehabilitació del palau dels Bellvís de Benissuera. A més, estan en procés de tramitació l’actuació a l’església Puríssima Concepció de la Vall d’Almonacid, la intervenció de la torre de Morella, la consolidació de la muralla del castell d’Aín, la consolidació estructural de la torre de Godelleta i la reparació de la cornisa de l’església Sant Miquel Arcàngel de Canet lo Roig.
Patrimoni accessible
Les actuacions d’aquest programa se centren a millorar les condicions d’accés als principals elements patrimonials del nostre territori mitjançant intervencions en les infraestructures del seu entorn o en els instruments que faciliten la seua observació i comprensió. Està en tràmit la senyalització dels accessos al Parc Cultural Valltorta-Gassulla, l’adequació per a l’accés al castell de Borriol i la senyalització dels jaciments arqueològics de les comarques d’Alacant.
Turisme patrimonial
Aquest eix promou la conversió de determinats elements patrimonials en motors de desenvolupament econòmic, social i cultural dels pobles i comarques. Es tracta d’intervencions en immobles d’especial transcendència patrimonial i amb un notable potencial per a convertir-se en pols d’atracció turística o en infraestructures culturals. La majoria de projectes que s’acullen a aquest programa tenen una planificació plurianual i hi intervenen també altres administracions. Ja s’han realitzat dues obres en aquest sentit: la recuperació de la creu Coberta de Xèrica i de l’església arxiprestal de Morella. Així mateix, està en execució la intervenció a l’església i el claustre de la cartoixa de Valldecrist d’Altura.
Patrimoni de la Humanitat
Es tracta d’un programa que completa de forma específica el de Turisme Patrimonial. Té els mateixos objectius i incideix en els elements patrimonials que han estat declarats per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, especialment els relacionats amb l’art rupestre. Entre les actuacions realitzades estan les millores del Museu de la Valltorta de Tírig i la reparació de l’abric del Tossal de la Roca de la Vall d’Alcalà. A més, està en procés el projecte de condicionament i museïtzació de la cova de l’Aranya de Bicorb.
Segons el pla, durant el 2018 s’iniciaran els processos dels tres programes restants. Així, pel que fa a recerca patrimonial, es tracta de realitzar actuacions que permeten millorar el coneixement que tenim sobre els espais patrimonials del nostre territori. Aquest programa es desplega en col·laboració amb centres que es dediquen a la investigació patrimonial, com ara les universitats, els museus i els serveis d’arqueologia d’altres institucions valencianes.
Quant a infraestructures culturals, se centra a dotar les comarques d’infraestructures culturals diversificades i de qualitat. Finalmen, i en relació al programa Inventari i Conservació del Patrimoni de la Guerra Civil, suposa un pla de xoc a l’abandonament i l’oblit intencional d’aquest patrimoni al llarg de dècades. Una gran part de les construccions es troben situades en moltes de les serralades i espais rurals valencians. El programa inclou la coordinació amb l’Agència Valenciana de Turisme i Parcs Naturals per a maximitzar l’ús social d’esbarjo i de recuperació històrica d’aquests espais i construccions, testimonis dels esdeveniments que van marcar la història en el segle XX. Finalment, Cultura crearà un espai web on s’aniran recollint totes les actuacions que es facen en algun dels programes del PIPCV.
