El candidat defensor de l’Espanya plurinacional, arrenglerat amb Susana Díaz, representant del socialisme més refractari a aquest concepte. L’altre candidat –campió de l’autonomia del partit respecte dels socis del Botànic– va donar l’alcaldia de Burjassot a Compromís durant 3 anys quan el PSPV havia tret 8 regidors i els valencianistes, 2.
El debat central de les primàries socialistes no va ser, exactament, de guant blanc. Ximo Puig i Rafa García van mantindre unes formes correctes i no van fer sang a dojo, però tampoc no es van estalviar algunes sagetes de les que couen. El primer a disparar va ser l’alcalde de Burjassot, conscient que qui va darrere en una cursa està obligat a pressionar.
Per això va apuntar on ja hi havia ferida: la del suport quasi incondicional de Ximo Puig a Susana Díaz a les primàries del PSOE. García va fer recompte de tot el procés per a expressar “la vergonya” patida per molts militants davant del que “va succeir l’1 d’octubre”, en referència a la dimissió de Puig i d’altres membres de l’executiva de Pedro Sánchez, fet que va desencadenar la seua caiguda.
Per a l’aspirant, la manca d’explicacions posteriors i també de “per què era bo que governara el PP”, a propòsit de l’abstenció en la investidura de Mariano Rajoy del grup del PSOE al Congrés de Diputats, és la prova evident que la cúpula del partit dóna l’esquena a la militància.
Puig va defensar-se d’aquest atac tot recordant que la situació de cinc anys arrere, quan va assumir la Secretaria General, era molt pitjor. De fet, la possibilitat de tornar a governar es veia molt llunyana i ara és una realitat. Per això, per al president de la Generalitat, la situació és molt més positiva, mentre que per al seu rival sembla desastrosa. De fet, es va encarregar de recordar que “el PSPV va traure el 2015 els pitjors resultats de la història”.
El que per a Puig és una virtut i una fortalesa –la capacitat de governar en coalició estable amb Compromís–, per a García és una feblesa perquè, allà on la gestió es troba en mans dels socis del Botànic, “el partit no té veu”. El president del Consell sap que les paraules de García on va donar per “amortitzat” el pacte van ser una errada del seu rival. El contracop va ser directe. Primer es va agafar a les declaracions de Pedro Sánchez on va reconéixer que vol portar les polítiques del Consell a tot Espanya. Després va demanar el seu rival que reconeguera que el Botànic és un encert i que és un valor per a les aspiracions electorals del PSPV.
García va respondre que sí però que el que els socialistes triaran diumenge és un secretari general i no un president de la Generalitat. Puig va contracolpejar amb l’argument que, precisament, amb un govern de coalició, el president ha de ser fort al seu partit i que la bicefàlia no és la millor de les idees. “Necessitem un líder amb una visió de país”, va afirmar abans de preguntar a García quina era la visió.
Per si no havia quedat clar, García va assegurar-li que, des de la Secretaria General, farà tot el possible perquè Puig revalide el càrrec de president “amb majoria absoluta”. La nova referència a la feblesa electoral que l’aspirant va circumscriure a l’àmbit autonòmic va servir a Puig per a recordar-li que, el 2011, va cedir l’alcaldia de Burjassot a Compromís tot i quadruplicar-lo en nombre de regidors.
Mentre que García va voler situar Puig en la dreta amb diverses referències a Susana Díaz i l’abstenció amb Rajoy, va ser l’actual secretari general qui va llançar el colp més directe quan va situar Bonig i García com a principals crítics de l’Acord del Botànic.
García no va voler aprofundir en la seua postura enfront de la qüestió nacional. Va assumir que el PSPV és federalista, però va aprofitar el moment per a fer palesa la contradicció de Puig al votant de la seua aposta per un partit i un estat espanyol plurinacionals i el rebuig d’aquesta idea per part de Susana Díaz, la companya a qui Puig va donar suport per a dirigir el PSOE i, en conseqüència, per a presidir un futur govern socialista a l’Estat. Puig només va poder relativitzar la contradicció tot afirmant que els únics que defensen de veritat aquesta idea al PSOE són Francina Armengol, Miquel Iceta i ell mateix i que el que n’opine Susana Díaz té una importància relativa.
Continua la campanya
A tres dies del final de la campanya, les autodenominades “plataformes sanchistes” de suport a Rafa García han convocat, per a hui, una roda de premsa a la seu de Blanqueries. El que més crida l’atenció és que ja no es tracta de parlar de cap programa, projecte o manifest a favor del candidat, sinó “d’exposar els motius pels quals consideren que Ximo Puig no pot continuar sent el secretari general del partit”.
Alhora, a les xarxes socials van completant-se les 15 raons per a no votar per Ximo Puig (#15RazonesParaNoVotarAXimo) encetades la passada setmana, amb dos de ben contundents: que “no és honest” i que “va afavorir que governara Mariano Rajoy”. La llista ja ha assolit la mitja dotzena amb nous retrets directes: que “no s’aclareix” perquè “barreja les institucions de la Generalitat amb els afers del partit”; que “no escolta” perquè “va ignorar el sentiment de la militància que volia Pedro Sánchez i va apostar per Susana Díaz; que “les estructures del partit estan inactives”, amb “gestores que duren anys, executives que no es reuneixen i seus tancades”, i que “no va ser lleial” perquè “va conspirar per a enderrocar Pedro Sánchez” i “ara diu que serà lleial”.
