La Generalitat recorrerà al Suprem contra la concessió cautelar de concerts de Batxillerat a dos centres privats

La Purísima de València i Institución Cultural Domus de Godella hauran d'abonar els 1,1 milions d'euros que requereix l'aval del TSJ

La Generalitat presentarà un recurs de cassació al Suprem sobre la concessió cautelar de concerts de Batxillerat als centres privats La Purísima de València i Institución Cultural Domus de Godella i vetlarà perquè abonen els aproximadament 1,1 milions d'euros que suposen l'aval requerit pel Tribunal de Justícia valencià per a concedir de forma cautelar els concerts en Batxillerat d'aquests centres els pròxims cursos

Aquesta quantitat s'estima aproximament en 1,1 milions d'euros, dels quals més de 539.000 són del centre La Purísima-Franciscanas de València i més de 545.000 euros, del centre Institución Cultural Domus de Godella. "Això és el que costa als valencians i valencianes l'existència d'aquests concerts no necessaris, que duplicarien els recursos econòmics invertits per la Generalitat, ja que l'oferta d'escolarització a les seues zones està coberta amb els centres públics i concertats que asseguren ja un servei educatiu suficient", explica la Conselleria d'Eduació a través d'una nota de premsa. 

La Generalitat subratlla que no està en contra dels centres educatius concertats, ja que aquests són necessaris sempre que la xarxa educativa pública no cobrisca les necessitats d'escolarització. Així, recorden que l'administració té concertat un 20% de l'ensenyament no obligatori com el Batxillerat. "La Generalitat, allà on cal concertar, posa tots els recursos necessaris als centres privats concertats per a garantir la qualitat educativa que es mereixen els nostres xiquets i xiquetes. És per això, també, que aquests centres automàticament passen a ser tractats per l'administració com els centres públics, ja que la màxima prioritat és assegurar a l'alumnat valencià l'educació de qualitat que es mereix", expliquen en el comunicat.

La Conselleria d'Educació recorda que els concerts de Batxillerat van finalitzar al principi de 2017 i, per tant, la Generalitat no ha eliminat cap concert de Batxillerat, ja que els concerts ja no estaven en vigor. "L'administració va obrir un període per a concertar aquells serveis educatius no obligatoris que són necessaris d'acord amb la planificació educativa i l'aplicació dels criteris d'eficiència i sostenibilitat dels recursos públics per a evitar la duplicitat de recursos invertits en un mateix servei", expliquen. 

Fruit d'aquest procés de concertació al qual s'han presentat desenes de centres educatius privats s'han ordenat totes les sol·licituds en virtut dels criteris reglamentàriament establerts al Decret 6/2017 i a la normativa bàsica estatal. Als centres que han obtingut una major baremació se'ls ha concedit el concert, mentre que aquells que han quedat en les darreres posicions, com el Institución Cultural Domus o La Purísima-Franciscanas, no han estat concertats. En total s'ha realitzat la concertació de Batxillerat en un 86,2% dels casos que s'han sol·licitat per necessitats d'escolarització.

El Consell va aprovar, el gener de 2017, el decret pel qual es regulen els concerts educatius a l'ensenyament. Al principi de 2017 van finalitzar els concerts dels nivells no obligatoris (Batxillerat). Per primera vegada, la Generalitat va posar ordre a arbitrarietats de concertació i a una manca absoluta de criteris objectius i transparents que determinaren les necessitats de concertació respecte a les necessitats reals d'escolarització.

El valencià, "llengua de l'Estat"

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha defensat que "no té cap sentit des del punt de vista de l'eficiència econòmica que, havent-hi places lliures en el sistema públic, se n'hagen de concertar en la part del sistema no obligatori". Per açò, ha mostrat el seu desacord amb la mesura cautelar dictada pel TSJ. Sobre aquest tema, el cap del Consell ha remarcat que l'educació obligatòria està "garantida" pel servei de prestació pública i el servei concertat.

En aquest sentit, ha subratllat que respecta "totes les decisions de la justícia", però ha manifestat que "no està d'acord" amb la resolució. "El que volem és un pacte per l'educació i que els negocis i les ideologies no estiguen per sobre d'una educació pública, de qualitat i per a tots", ha indicat per a defensar que la Conselleria d'Educació que dirigeix Vicent Marzà està "permanentment oberta al diàleg per a arribar a un acord en l'àmbit de la concertada".

"Continuarem treballant perquè hi haja una llei d'educació que tinga una cobertura social i que siga el més àmplia possible perquè el que no pot ser és que es faça frontisme amb l'educació", ha assenyalat per a criticar que el PP utilitza aquesta qüestió com a "element permanent de confrontació".

Per a Puig, la pregunta deuria ser: "Per què es van concertar batxillerats quan hi havia places lliures en els instituts públics quan no és obligatori per part de l'Estat, en aquest cas de la Generalitat, establir aquest tipus de concerts? Per què es va intentar privatitzar al màxim l'educació a la Comunitat?", s'ha qüestionat.

Tanmateix, el president Ximo Puig ha demanat al ministre d'Educació i Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, en una conversa telefònica, que assumisca que el valencià és "una llengua de l'Estat" i que és "normal" que el Consell vulga que els xiquets parlen valencià, castellà i anglès.

Méndez de Vigo ha telefonat Puig per a agrair-li que el seu cap de gabinet l'acompanyara ahir en una visita no oficial al Palau de la Generalitat. El cap del Consell ha aprofitat la conversa per a fer una defensa del plurilingüisme i ha reclamat al ministre que assumisca que el valencià és "una llengua de tot l'Estat" i que "tinga consciencia que si vol unir s'ha de creure que totes les llengües formen part d'un projecte que va més enllà de Madrid".

Més tard, durant una compareixença al costat del secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, Puig ha explicat que la conversa amb el titular de Cultura ha sigut una conversa "privada i personal" en la qual li ha traslladat la necessitat que el ministeri "supere la situació de falta d'equitat” cap als valencians "pel que fa a la cultura".

"És evident que si el Palau Real de Madrid, el Liceu de Barcelona i la Maestranza de Sevilla tenen un finançament determinat, l'òpera de València ha de tindre també un finançament de l'Estat", ha subratllat.

Com a conclusió general, Puig ha demanat a Madrid que "entenga d'una vegada per sempre" que "eixa Espanya que té allí dibuixada no existeix", encara que "cada pas que fan siga per a centralitzar".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat