Un cèntim verd per a protegir les muntanyes

El sector forestal reclama al Consell mecanismes de compensació pels serveis que presten a la societat els ecosistemes

El sector forestal valencià ha plantejat a la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural una sèrie de mecanismes de compensació que revertisquen la gestió mediambiental de les muntanyes. "Estem en ple segle XXI i els boscos no sols donen fusta, biomassa o mel, sinó que també aporten serveis ambientals pels quals tota la societat obté uns beneficis, però ningú no està dispost a pagar per ells". Aquesta és la principal reflexió del president de la Plataforma Forestal Valenciana, José Vicente Oliver, qui adverteix de la necessitat d'avançar en una gestió activa dels forests, que representen el 60% –1.200.000 hectàrees– del territori del País Valencià.

En aquest sentit, destaca que la principal aportació dels boscos passa totalment desapercebuda per a la societat. "Parlem de la fixació del carboni. D'una banda, els boscos són el principal productor de carboni i, per tant, el principal actiu per a lluitar contra el canvi climàtic. De l'altra banda, també ho són per a garantir la qualitat del sòl i de l’aigua. No ens podem permetre que els sòls estiguen nus i sotmesos a greus processos d’erosió i desertificació. Són serveis socials i ambientals que ens dóna el forest i encara no hem sigut capaços d’establir mecanismes de compensació perquè revertisquen la situació de les muntanyes", critica Oliver.

José Vicente Oliver: "Els boscos ens aporten serveis socials i ambientals i encara no hem sigut capaços d'establir mecanismes de compensació"

Un fons finalista

La intenció de la plataforma, de la qual formen part 35 entitats i que agrupa propietaris forestals –cal recordar que el 65% de les muntanyes valencianes són privades, el 30% pertanyen als ajuntaments i 5% estan sota la tutela de la Generalitat– i associacions municipals i de professionals, és que la Generalitat comence a treballar en aquest tipus de mecanismes de compensació. Així, en les reunions que han mantingut amb la Conselleria han proposat la creació d'un grup de treball que estudie iniciatives com ara el cèntim forestal. "Pensem que seria una bona fórmula. De fet, a les Illes Canàries ja s'està fent", avança Oliver.

L'objectiu és gravar els combustibles fòssils que realment són emissors de carboni amb un cèntim per litre més per als usuaris privats i amb mig cèntim per als que l'utilitzen professionalment. "Ha de ser un fons finalista; no es tracta d’un impost, sinó d’una taxa per a gestionar de forma activa les muntanyes. Seria un mecanisme de recuperació senzill", matisa Oliver. La plataforma ha calculat que es podrien recaptar uns 400 milions d’euros a l’any, una quantitat que, en la seua opinió, seria suficient per a millorar la situació actual de les muntanyes.

La Plataforma Forestal Valenciana calcula que es podrien recaptar uns 400 milions d'euros amb aquesta taxa finalista

Oliver i el gerent de l'Associació de Municipis Forestals (AMUFOR), Fernando Pradells, indiquen que van esperar fins a la formació del nou Consell per a plantejar les seues iniciatives, atés que amb els governs anteriors a penes mantenien diàleg. "Creiem que el sector forestal és clau per al desenvolupament rural en l’interior del País Valencià, que suposa la major part del territori encara que la població que hi viu siga reduïda", expliquen. L'entitat presidida per Oliver recorda que aquestes persones són les que sustenten el sector forestal i en gran part l’agroalimentari i, per tant, "contribueixen al benestar essencial del conjunt del poble valencià", indiquen. Ambdós apunten que la societat valenciana és conscient de la importància de la conservació dels ecosistemes, sobretot quan es produeixen catàstrofes com ara els incendis. "M'atreviria a dir que sols seria una minoria la que rebutjaria que aquest cèntim es destinara als boscos, fins i tot pocs polítics", indica Oliver.

Filosofia compartida

La Generalitat no els ha donat una resposta clara i concreta i la plataforma desconfia de l'ús que podria fer-se amb aquesta recaptació. "L'angoixa financera que pateix la Generalitat podria fer que els diners es destinaren a tapar forats i ens trobaríem amb un problema com el que va sorgir amb el cèntim sanitari que finalment va sancionar Brussel·les", expressa Oliver. 

Això no obstant, el secretari autonòmic Julià Àlvaro sí que subratlla que a la Conselleria comparteixen la filosofía d'AMUFOR i la plataforma. Ara bé, una altra qüestió és la concreció de les demandes. "No tenim clara quina és la fórmula perquè es retornen els beneficis als que fan gestió activa dels boscos. És una qüestió no tancada", explica Àlvaro, qui també apunta que ara per ara s'està treballant perquè hi haja un pronunciament sobre el tema en el seminari d'estiu que el Consell celebrarà els pròxims dies 22 i 23 a Ademús (el Racó). "El que està clar és que hem de buscar un mecanisme perquè la ciutadania contribuïsca a millorar la gestió d'aquestes zones i el benestar de les persones que encara les cuiden i que pal·lien problemes tan greus com la despoblació", emfasitza Àlvaro.

Julià Àlvaro: "Compartim la filosofia de la proposta, però encara no tenim clara la fórmula per a concretar-la"

Trasllat al Congrés

No és l'única iniciativa que ha plantejat la plataforma ja que, com subratllen, el sector forestal valencià ha sigut capdavanter a l'hora de reclamar millores i s'ha avançat a altres territoris que tenen una major tradició. Així, ara fa un any, es va crear a iniciativa de l'entitat valenciana, la plataforma Juntos por los Bosques, que ha aconseguit plantejar al Congrés dels Diputats una proposta no de llei per a posar en marxa mecanismes de compensació dels serveis ambientals com a instrument de mercat i solidaritat del territori.

"Existeixen exemples a Costa Rica i al centre i nord d'Europa on òbviament la funció productiva de les muntanyes és molt més important. Si nosaltres ho férem, estaríem apostant per un fons ambiental de carboni que l’home pot dominar i on més podem contribuir a paliar els efectes del canvi climàtic", indica Pradells.

Els incendis d'Andilla i Cortes de Pallars de 2012 van cremar en tres dies unes 50.000 hectàrees / DIARI LA VEU

Oliver posa l'exemple dels incendis de 2012 a Andilla i Cortes de Pallars, que durant tres dies van cremar 50.000 hectàrees. Aquests focs van emetre més carboni a l’atmosfera que l'emés per la industria i el transport en tot un any. "És a dir, que per moltes polítiques actives d’eficiència energética que fem per a estalviar un 20% d’emissions en un horitzó de 10 anys i que ens costen 'a muntó' de diners, no farem res si no gestionem activament els boscos per a evitar els grans incendis forestals", rebla Oliver.

Els incendis d'Andilla i de Cortes de Pallars de 2012 van emetre més carboni a l'atmosfera que l'emés per la indústria i el transport en tot un any

A més, la plataforma recorda que el marc regulador europeu afavoreix aquest tipus d'iniciatives que fomenten la gestió activa de les muntanyes i la compensació pels serveis mediambientals prestats. "El sector forestal és un dels pilars de la bioeconomia d’Europa i està recollit al Tractat de Lisboa Horizonte 2020 i en el nou model de desenvolupament sostenible", expliquen. Aquesta aposta per la sostenibilitat es basa, d’una banda, en l’ús responsable i eficient dels recursos aplicant tecnologies del segle XXI i, de l'altra, en un nou pacte social, que s'ha de construir per la sinergia entre economia, competitivitat, benestar social i medi ambient. "Quan es parla de bioeconomia no es tracta sols de valorar els aprofitaments dels productes forestals com ara fusta, biomassa, suro, plantes, resines i mel, sinó de serveis mediambientals, culturals i paisatgístics que són motors fonamentals", explica Oliver.

Passar al cercle virtuós

Europa, Grècia i Itàlia són alguns exemples de països que estan apostant pel sector forestal i el desenvolupament rural, principalment amb les ajudes que Brussel·les canalitza a través dels denominats projectes tractor. "S’intensifica la formació avançada i especialitzada en un sector com el forestal, que té possibilitats de créixer i on hi ha un suport decidit dels agents públics i privats", expressa Oliver. "Els diners públics han de ser per a iniciar projectes tractor que demostren que sí pot haver una sostenibilitat en aquests models", indica Pradells, qui apunta que es podria incentivar els propietaris de les masies amb una extensió d'entre 10 i 40 hectàrees i que estan abandonades a cultivar farratge, plantes medicinals o trufes que, a més de donar-los beneficis, actuarien com un tallafocs natural.

"Ens hem trobat amb la sorpresa que han reduït el finançament públic per a aquest tipus de projectes i l’han dedicat més al tema de conservació pura i dura, que també és important, però que no genera eixa activitat que podria ser sostinguda en el temps. La conservació en si costa diners i és difícil que en retorne. Per contra, la conservació activa lligada a la gestió sí que pot provocar que passem d’un cercle viciós a un de virtuós", rebla Pradells. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat