Les festes de la Reconquesta i de Moros i Cristians d’Oriola arriben aquest cap de setmana, i fins dilluns, al seu moment àlgid, amb les ofrenes a l’Oriol, l’ensenya de la ciutat, que enguany ha estat declarada Bé d’Interés Cultural.
Per als visitants resultarà curiós veure, el 17 de juliol, el tractament i els honors de Capità General que es reten a la Reial i Gloriosa Ensenya de l’Oriol, que, com la Senyera Valenciana, no s’humilia davant ningú. Això és una mostra de la importància històrica d’Oriola com a frontera entre el Regne de València i Múrcia a principis del segle XIV. Mostra d’aquesta condició fronterera era el moment en què, abans de traure l’Oriol al balcó, al segle XVI, un ordenança del consell oriolà preguntava: “Hi ha castellans? Que isca l’oriol”.
La mitjanit del 16 al 17, l’estendard queda exposat al balcó de l’Ajuntament i el 17 de juliol, Dia de l’Oriol, es despenja el penó des del balcó, amb cintes de seda, i el recull el Síndic, que el porta en desfilada fins a la Catedral, on el recolliran les Santes Justa i Rufina, patrones de la ciutat, per a anar en processó, amb caire més formal, fins a l’església parroquial, que porta el nom de les patrones. Quan acaba el dia, l’estendard torna a ser guardat a l’Ajuntament.
L’ensenya té com a cimera un ocell coronat, ja datat el 1602 i que ja era emblema de la villa el 1280. L’oriol és l’au que més alt vola i que més ràpid fa el seu niu.
La descripció del 1602 resa així: “O pendó de dompas broslat de pinyes e flors de or ab sa llança daurada, cinch cordóns de seda vermeñña ab ses borles y en lo pendó les himages de les benaventurades Santes Justa e Rofina e les bolses guarnides de fil de or pera portar lo pendó e lo auriol de argent daurat e lo drap et àlias que li fonch acomanat”.
Amb la concessió de la condició de Bé d’Interés Cultural, l’Ajuntament d’Oriola haurà de trobar la manera d’exposar al públic l’ensenya una sèrie de dies l’any, com marca la normativa.
