El mestre Ramon Tebar, nou director titular de l’Orquestra de València (OV) a partir del pròxim 1 de setembre, assegura que aquesta formació es troba ja “al nivell de les millors” a Espanya, però ha de continuar treballant. “Hem d’intentar ser la millor i hem de lluitar per açò; no es tracta d’arribar a ser el primer, però, almenys, sí de treballar per a ser-ho i el potencial el tenim”. Així ho ha asseverat el valencià en una entrevista concedida a Europa Press després de l’anunci que es farà càrrec de l’orquestra titular del Palau de la Música de València en substitució del mestre israelià Yaron Traub.
Sobre els seus objectius per a l’OV, Tebar ha subratllat que vol dotar-la d'”una personalitat” i potenciar la “magnífica” labor que han fet els seus predecessors “treballant certs aspectes”. Quant al repertori, ha comentat que serà a partir de la temporada 2018-19 quan tindrà un major contacte –en la primera estarà en dues cites d’abonament– i podrà determinar amb major precisió quina cal treballar més, encara que ha avançat que insistirà en els “punts forts” de l’agrupació, com el període romàntic i postromàntic, i explorarà uns altres com el repertori contemporani i música espanyola “per a donar cabuda a compositors i solistes de talent valencians.
Preguntat per en quin graó opina que es troba actualment l’orquestra, ha recalcat que “en termes artístics i de talent, a un nivell molt alt”, atés que València i el País Valencià generen músics que “van a totes les orquestres d’Espanya i a estrangeres”. No obstant açò, ha apuntat que “el tema del màrqueting és un punt feble”. Per aquesta raó, ha considerat molt important augmentar “l’exposició” de la OV fent més gires, tant pel territori valencià com pel visitant de ciutats espanyoles i foranes. “El Palau és la nostra casa, però cal eixir al carrer”, ha instat.
“Certs gestors han pensat que al públic de m’ha de ‘pescar’ per a dur-lo cap als auditoris i, òbviament, cal fer aqueixa labor, però també hem d’anar nosaltres a per ells. La nostra responsabilitat és anar a cercar-los”, ha argumentat. Tot açò, ha continuat, es fa mitjançant diverses vies: “Cal un pressupost específic, cridar a les portes necessàries, anar amb un repertori interessant i atractiu per als solistes i treballar molt el tema del turisme cultural. Atraure la gent perquè veja que ací passen coses que no es poden perdre”.
Trencar “prejudicis”
Tebar ha advocat per trencar els “prejudicis” que la música clàssica és elitista i ha convidat a comparar els preus del Palau amb els d’alguns concerts de pop o esdeveniments esportius. No obstant açò, ha reconegut que “hi ha un altre tipus de prejudicis, sobretot per a la gent jove, com que solament es pot anar a un concert de música clàssica amb corbata”. “Hi ha una gran distància i des del segle passat s’ha ritualitzat molt l’experiència del concert”, s’ha encotillat.
Enfront d’açò, el mestre ha avançat l’intenció de “deixar marge a l’experimentació”, tant en el format de les actuacions com en de la forma de vestir o de presentar-se al públic. “El que significa –ha prosseguit– que unes vegades funcionarà i unes altres no, però cal arriscar-se perquè el que no funciona és quedar-nos estancats”, ha dit.
“En una orquestra mai sobren músics”
Interrogat per la necessitat de l’OV d’incorporar nous integrants, ha comentat que s’enfronta a aquesta situació “amb l’optimisme d’intentar crear més places”. “En una orquestra mai sobren músics. La meua idea és ampliar l’orquestra i reforçar seccions. Amb el pas dels anys tindré una visió més àmplia de quines són les necessitats”, ha manifestat. En aquest punt, ha ressaltat que parteix de la seua “línia artística, que és tenir una comunicació oberta i directa amb els músics”. També ha recordat que quan els responsables del Palau li van plantejar si li interessaria dirigir l’OV, el primer que va preguntar era la valoració que d’ell tenien els músics. “Mai hauria acceptat un projecte en què els músics hagueren dit que no estava en la llista de possibles. Em va donar tranquil·litat haver tingut una bona valoració”.
Respecte a com compatibilitzarà el seu treball en l’Orquestra de València amb la resta de la seua agenda, ha detallat que el compromís és dirigir un mínim de 10 setmanes per temporada, sense explicar el temps que passarà programant i atenent tot l’entorn.
“Sempre intente donar el màxim de mi en qualsevol ciutat a la qual vaig, però València té el component emocional. És la meua casa i vull suar la samarreta”.
Entre les labors que compaginarà serà la de principal director convidat del veí Palau de les Arts. S’ha referit als dos palaus, el de la Música i el de les Arts, com les seues “dues cases”. “Sóc d’ací i sóc d’allí, ara més que mai la relació està fluïda. Tot suma”, ha recalcat.
Ramon Tebar ha agregat que el que el va fer decidir a donar el sí a l’OV va ser que es tractava de València, la seua ciutat natal. “Per a mi València no és una ciutat de pas, sempre intente donar el màxim de mi a qualsevol ciutat a la qual vaig, però València té el component emocional. És la meua casa i u vol donar aquest extra, suar la samarreta, com es diu en termes futbolístics”, ha conclòs.
