El PP demana la suspensió cautelar del decret que prioritza el valencià a l'administració

El diputat del PP Jorge Bellver anuncia la interposició d'un recurs contra el Decret d'usos de llengües cooficials perquè "margina" el castellà

El Partit Popular durà als tribunals el decret sobre usos lingüístics en l'Administració. Així ho ha anunciat el president del PP a les Corts, Jorge Bellver, qui aquest dilluns ha explicat que després que feren observacions sobre la normativa, i "no ens feren cas", ara "estem obligats a presentar recurs". El PP, de moment, ha interposat un recurs contenciós administratiu, "però no hem esgotat les al·legacions", ha apuntat Bellver. "Hem presentat un escrit d'interposició i hem demanat mesures cautelars", ha afegit el president del PP.

Cal recordar, però, que fa unes setmanes el TSJ va desestimar el recurs que havia presentat la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI·F) i ara és el PP qui vol tornar a dur la normativa als tribunals. Bellver i la portaveu de Justícia, Maria José Ferrer San-Segundo, han explicat els motius pels quals el seu grup ha pres aquesta decisió, perquè "la sala decidisca si és legal o no". "El valencià és una senya d'identitat", ha reconegut; ara bé, "es defensa a través de l'educació i la formació, no de la imposició".

Tant Bellver com San-Segundo han fet èmfasi en els "atacs del Consell" a diferents estaments i "la societat civil", una actitud que deriva en uns "enfrontaments a què ens sotmet el tripartit". Sengles polítics conservadors han parat esment a aquests actes que suposadament duu endavant el Consell i han assenyalat "atacs contra els periodistes per part de Xambó, contra el Consell Jurídic Consultiu, contra empreses privades, contra pares que defensen els drets dels seus fills i contra els jutges quan no satisfacen la senyora Oltra fonamentalment".

Davant aquest paradigma, la normativa sobre l'ús de les llengües a la funció pública "és inacceptable", per això presentaran un recurs contra un decret que "margina el castellà", ha reblat Bellver, "un atac innecessari per a defensar el valencià", ja que al parer dels populars, "en 13 articles, el valencià es qualifica com a preferent" i, per tant, és "excloent del castellà". A mode d'exemple han afegit: "Quan un ciutadà reba una comunicació amb uns terminis i vulga que siga en castellà, es paralitzarà el procediment?".

Àmbit lingüístic comú

El fet que "constantment", a la normativa, es pose al mateix nivell la cooficialitat de les llengües de l'àmbit lingüístic comú és un "concepte extrajudicial" que, a més a més, està fet "amb mala intenció", han afegit. "Les dues llengües de la Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà" i, per tant, "aplicar la cooficialitat a un àmbit lingüístic comú és el que és criticable", han apuntat.

A més a més, les relacions amb les altres administracions de l'estat en exclusiva en valencià, "amb la justícia", han fet constar, "pot crear problemes de comunicació". Per això, "no són legals els preceptes que estableixen l'exclusió del castellà".

"Marginació del castellà"

En cas que el tribunal desestime la mesura cautelar, com ja va fer fa unes setmanes amb la demanada per CSI·F, "no ens posarem tan nerviosos com la vicepresidenta", han respost. La petició que ara mamprén el PP té "seguretat jurídica".

A l'administració "hi ha gent de tot tipus, amb diferent competència en valencià", han recordat. Els nivells lingüístics del personal, a l'hora d'accedir a promocions o concursos de funcionaris, "pot estar privant-los de drets" o abocar-los a una "major penositat en el treball diari", perquè segons el PP, els funcionaris "no tots tenen un nivell òptim en la llengua valenciana".

"Ens sembla magnífic que no es margine el valencià", han explicat, ara bé, la norma representa una "marginació del castellà", ja que "considera en molts casos el valencià com a llengua excloent".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat