El passat 29 de juny es van complir vint anys de la Declaració de València dels Drets Sexuals. Aquest document es va aprovar durant la celebració del 13é Congrés Mundial de Sexologia a la capital del País Valencià. La cita va reunir 3.500 especialistes de 90 països del tot el món i l’aleshores president del govern espanyol, José María Aznar, va ocupar la Presidència d’Honor.
Dues dècades després, el grup parlamentari del PP a les Corts es va oposar –fa a penes uns dies– al fet que es llegira la Declaració a la cambra per a commemorar la importància que va tindre i té València en la consecució de la llibertat i el reconeixement de la diversitat dels drets sexuals. “Em sembla vergonyós, al·lucinant i molt greu que no s’haja pogut realitzar la lectura d’un document que va ser avalat per un dels màxims referents del PP, com era Aznar, que no és gens sospitós en aquesta matèria. Però sembla que, entre els populars, continua dominant la ideologia del doble codi moral del senyor Juan Cotino”, expressa Vicent Bataller, sexòleg, psicoterapeuta i impulsor d’aquella trobada com a president de la Societat de Sexologia del País Valencià i que, com subratlla, va posar la ciutat a l’epicentre de la informació per motius “que sí que ens fan sentir-nos orgullosos”.
Vicent Bataller: “Entre els diputats del PP continua dominant la ideologia del doble codi ètic moral del senyor Cotino”
El fundador i president de Sexòlegs Sense Fronteres ha publicat De la sexualitat a les sexualitats, un llibre editat per la Diputació de València on reflexiona sobre quins han sigut els principals canvis en una matèria que, malgrat els avanços, continua alçant la mateixa curiositat. “Per què en el títol passe del singular al plural? Perquè fins fa pocs anys ens havien educat sols en una cultura heterosexista, patriarcal i masclista, on l’única possibilitat era l’heterosexualitat i l’únic objectiu d’homes i dones era casar-se i tindre descendència. Insistisc, passe del singular al plural perquè s’ha d’educar en la diversitat sexual i en les diversitats familiars”, expressa Bataller.
El professor recorda que no sols existeix “la família del portal de Betlem”. “A Barcelona, per exemple, un 30% de les famílies són unitats monomarentals. Hi ha moltes variabilitats i totes han de ser estudiades”, insta Bataller, qui recorda que la sexualitat és un valor que construeix i que equilibra el psiquisme de les persones. “No és gratuït no tindre relacions sexuals, no és gratuït ser un reprimit sexual perquè les conseqüències són els símptomes que tractem els sexòlegs: impotències, relacions precoces, anorgàsmia, inhibició del desig sexual… Tot això encara es viu molt en secret, perquè aquesta societat i els mitjans de comunicació ens obliguen a tindre una sexualitat feliç”.
Vicent Bataller: “La impotència o l’anorgàsmia encara es viuen en secret perquè la societat i els mitjans de comunicació ens obliguen a tindre una sexualitat feliç”
Segons apunta Bataller, “la vergonya” i “els tabús” que encara s’arrosseguen a l’hora de parlar dels problemes relacionats amb els drets sexuals i la sexualitat queda reflectida en moltes investigacions. Així, l’Associació Espanyola d’Andrologia i Medicina Sexual i Reproductiva va fer un estudi en què, dels 2,5 milions d’homes que manifestaven tindre disfunció erèctil a l’estat espanyol, sols 250.000 havien consultat amb un professional. “Això seria impensable en qualsevol altre tipus de patologia. L’herència d’aquesta cultura masclista i fal·locràtica encara té molt de pes. I sí, és cert que parlem molt de sexe, però molt poc de sexualitat, d’afecte i d’emocions”, lamenta Bataller.
Política de “pegats”
Al seu parer, la solució a aquest “silenci” és ben senzilla i passa per millorar l’educació en la sexualitat des d’etapes primerenques. En aquest sentit, qualifica de “política de pegats” totes les iniciatives que es van prendre durant els anys del govern del PP al País Valencià. “Sols quan la legislació els va obligar, van implantar el que es diu el Programa d’Intervenció Sexual a quart de l’ESO, quan per a mi ja era tard. Ara l’han rebaixat a segon i encara em sembla que arribem tard”, emfasitza el president de Sexòlegs Sense Fronteres, qui considera que l’educació sexual s’han d’impartir als xiquets des de la infància fins a la Universitat. “Hem d’educar els joves en el plaer, en l’autonomia, en l’apoderament i així aconseguirem canviar les actituds masclistes que, en molts casos, condueixen dissortadament a la violència contra les dones i, fins i tot, a l’assassinat”, expressa Bataller.
El professor de Sexologia a les Universitats d’Almeria, Mérida i Sevilla també qüestiona el tipus d’ensenyament que s’ha impartit fins ara, atés que s’han emfasitzat sols els aspectes negatius –malalties de transmissió sexual o el VIHSida– per damunt dels beneficis del gaudi d’una sexualitat plena. “És com si jo, en una autoescola, en lloc d’ensenyar que conduir és plaent, dóna autonomia i és beneficiós, em dedicara sols a mostrar traumatismes cranioencefàlics, hemiplègies o accidents. Això és el que passa en l’educació sexual, que s’ha optat per un model biomèdic”, exemplifica.
Bataller valora els esforços fets pels actuals responsables del Govern del Botànic per a pal·liar els efectes de les polítiques del PP, però adverteix que calen més recursos per a dotar realment els plans i les estratègies de contingut real. “És clar que les iniciatives de discriminació positiva ajuden molt, però també ho és que no s’està aconseguint la igualtat plena. Necessitem pressupostos i persones capacitades. Sense diners i sense professionals de la psicologia sexual, no anirem enlloc”, reclama el sexòleg.
Dels 2,5 milions d’homes que manifesten tindre disfunció erèctil a l’Estat, sols 250.000 havien consultat amb un professional. Això seria impensable en qualsevol altra patologia”
Des d’aquesta perspectiva, Bataller lamenta que altres autonomies, com Catalunya o el País Basc, s’hagen avançat a la valenciana quan el territori valencià va ser capdavanter en aquesta matèria. “Estem a la cua, hem fet una regressió importantíssima. Quan vam acollir el Congrés de Sexologia amb la Declaració dels Drets Sexuals ens coneixien com a la xicoteta Califòrnia del Mediterrani”, rememora l’impulsor del primer Telèfon Jove de la Sexualitat que va funcionar a València entre 1989 i 1992 i que va rebre unes 40.000 telefonades.
“Personalment, em fa molta ràbia que altres universitats s’estiguen aprofitant de l’experiència i la professionalitat dels que vam obrir el camí anant a l’estranger a formar-nos. Ací no es prenen seriosament la sexologia, que és la ciència que estudia el comportament sexual humà, com sí que fan moltíssimes universitats d’arreu el món. M’agradaria que es prengueren mesures perquè la sexologia estiguera reglamentada al nostre país”, reivindica assenyalant directament a les universitats públiques.
Drets sexuals
Una altra de les lluites de Bataller és que es garantisca l’exercici del drets sexuals, reconeguts com a drets de les persones i que recullen qüestions com ara la identitat de gènere, el dret al plaer, a la privacitat sexual, a la lliure associació sexual, a l’educació sexual íntegra o a l’atenció de la salut sexual, entre d’altres. La Declaració dels Drets Sexuals de València va ser un dels elements fonamentals del nou document sobre salut sexual elaborat per un comité d’experts a instàncies de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Vicent Bataller: “La generació d’endorfines i orgasmes és una de les millors coses que podem fer per la nostra salut”
“Dissortadament, la ciutadania no és conscient que és posseïdora d’aquests drets que ens fan més lliures. La salut és un dret humà fonamental i, per tant, la salut sexual també ho és. I és una batalla que no tenim guanyada. Sols cal parar atenció a les reivindicacions del col·lectiu LGTBI, per exemple”, subratlla Bataller.
I un últim consell del sexòleg: atendre les recomanacions de l’OMS i de Associació Mundial de Sexologia. “Fer l’amor regularment, estar a gust amb la nostra sexualitat i expressar els nostres afectes fa que visquem millor i més temps i que tinguem millor qualitat de vida. La generació d’endorfines i orgasmes és una de les millors que coses que podem fer per la nostra salut”, rebla.
