Diari La Veu del País Valencià
L’absència de les bandes del G-6, una oportunitat per a les emergents en el Certamen de València

La 131a edició del Certamen Internacional de Bandes de Música ‘Ciutat de València’ (CIBM) comença aquest dijous amb la participació de fins a 17 societats musicals que passaran per la sala Iturbi del Palau de la Música al llarg dels quatre dies de competició. L’esdeveniment bandístic per excel·lència està passant per una situació anòmala en la seua extensa història, ja que des de fa dos anys cap banda de les que formen el denominat G-6 –les societats musicals de Bunyol, Cullera i Llíria– no participen en el CIBM. L’absència d’aquestes, però, obri la porta a noves formacions que debuten en seccions tan combatudes històricament com la d’Honor. La no participació del G-6 també facilita que el premi acabe viatjant a qualsevol lloc que no siguen les atapeïdes vitrines de Cullera, Bunyol o Llíria.

La participació de bandes simfòniques continua baixant i tot i que en els últims set anys el nombre d’agrupacions que participen en el CIBM ha fluctuat entre les vint (2014 i 2016) i les vint-i-dues (2012), aquesta 131a edició és la més baixa dels últims anys amb només dèsset societats musicals. Ens hem de remuntar al 2011 per a trobar dues bandes del G-6 en la Secció d’Honor. Aquell any, la Societat Musical Instructiva Santa Cecília de Cullera, i qui al remat acabaria erigint-se guanyadora l’Ateneu Musical i d’Ensenyament ‘Banda Primitiva’ de Llíria, competien en la màxima categoria junt amb la Societat Musical ‘La Primitiva Setabense’ de Xàtiva, la Unió Musical Uteliana i la Societat Musical d’Alberic. Un any abans, en 2010, cap banda del G-6 apareixia per València. Del 2012 al 2015, només hi va participar una de les agrupacions més llorejades i, a partir del 2016, ninguna d’elles tornarà a fer-ho mentre el CIBM no torne a la plaça de bous, tal com va sentenciar el president de l’Associació Bunyol-Cullera-Llíria, Josep Vicent Pedrola, el passat mes de març.

L’absència obri noves possibilitats per a bandes simfòniques que han mantingut una presència contínua en la Secció d’Honor, com ara la Societat Musical d’Alberic, una formació que en els últims deu anys ha participat en cinc ocasions (2007, 2011, 2013, 2015 i 2017), però també ha propiciat el debut i ascens de categoria d’altres que havien militat en seccions inferiors i que s’han convertit en bandes emergents com ara, en aquesta edició, la Societat Musical d’Alboraia i el Cercle Catòlic de Torrent o en l’edició anterior l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla i l’Agrupació Muscial ‘Los Silos’ de Burjassot .

Això no obstant, la decisió del G-6 de desvincular la seua història present del CIBM fins que no siguen ateses les seues exigències trau a l’espectacle certes dosis d’èpica i perd la competitivitat que suposa veure dues (o més) bandes del G-6 junt amb altres formacions mítiques de la secció fent música per a endur-se el màxim premi. Tampoc no cal oblidar que la no assistència fa baixar l’impacte i ressò de l’envit musical.

Si recordem les paraules del portaveu del comité organitzador, Daniel Belloví, durant la presentació d’aquesta edició, aquest es mostrava convençut que el G-6 no tardaria massa en tornar al CIBM. Tot fa indicar que des de l’organització es va fer un intent, o un gest de bona voluntat, per a apropar postures entre el CIBM i el G-6 com es desprén del fet de preguntar a la Diputació de València per la disponibilitat de la plaça de bous durant els dies del certamen com va reconéixer la presidenta del Palau de la Música i regidora de Cultura, Glòria Tello.

El G-6 demana el retorn de la Secció d’Honor al recinte taurí per a “engrandir” el certamen amb una cercavila des de la plaça de l’Ajuntament, com es feia des del principi del segle XX. En cas de tornar-hi, cada any, dues bandes del G-6 hi participarien, va assegurar Pedrola a aquest diari la passada primavera. Els motius pels quals rebutgen anar al Palau no acaben d’estar massa clars, ja que apunten a una qüestió de capacitat, tant de músics com de públic. Tanmateix, la sala Iturbi ha acollit totes les seccions del CIBM des del 2010, de manera que, des d’aleshores, fins al 2015, les bandes del G-6 han participat i guanyat en aquest auditori. La raó que esgrimeixen –que el Palau no té una gran capacitat per a acollir un nombrós públic– tampoc no acaba d’entendre’s tenint en compte que els seguidors d’una banda no solen quedar-se per a escoltar les altres.

Finalment, si hi ha un auditori a València amb una acústica que ajude a equilibrar les sonoritats de les bandes és, sens dubte, el Palau de la Música. Quina banda pot defendre tornar al carrer Xàtiva amb una plaça a l’aire lliure per qüestions de sonoritat? Amb quins arguments físics? I en el cas de la capacitat de públic, hi ha cap negoci en el transport d’aficionats al darrere?

Desapareix la demarcació de València

La Secció Tercera obri la competició amb cinc bandes, dues procedents del sud valencià i una del nord. Junt amb la Unió Musical d’Ibi, la Unió Musical de Dolors i la Unió Musical del Grau de Castelló hi participaran la Banda Sinfónica Obra Salesiana del Niño Jesús de Bogotà i la Asociación Musical ‘La Inmaculada’ de Arroyo del Ojanco, de manera que les agrupacions musicals de la demarcació de València desapareixen d’una secció on habitualment els darrers anys havien tingut presència.

Otto Schwarz, membre del jurat en la passada edició del CIBM, és l’autor de l’obra obliga, Around The World in 80 Days. La Unió Musical d’Ibi farà valdre les seues opcions amb El Racó de l’Or de Saül Gómez Soler, un poema simfònic amb què la Unió Musical ‘El Xúquer’ de Sumacàrcer va guanyar l’any 2015 la mateixa secció.

La Unió Musical de Dolores ha apostat per una obra assídua en el CIBM com és Give Us This Day, de David Maslanka. Per la seua part, la Banda Sinfónica Obra Salesiana del Niño Jesús de Bogotà ha triat una obra atípica, Bestiarium, una selecció ex professo d’obres breus de diversos autors com Bert Appermont (Peixos Tropicals, una aventura en blau intens), Philip Sparke (Ball de la balena, un ballet per a les espècies en perill d’extinció) i Oscar Navarro (La Mosca).

La Asociación Musical ‘La Inmaculada’, de Arroyo del Ojanco, farà valdre l’obra de James Barnes, Invocartion and Toccata, mentre que els músics de la Unió Musical de Grau de Castelló han triat una altra obra d’Otto Schwarz, Bonaparte. La Arsonora Saxophone Ensemble, amb direcció de Juan Carlos Civera, actuarà com a banda invitada.

Arriscant al màxim

La Segona Secció sempre és una de les més complexes del CIBM pel que fa a obres lliures. Habitualment, les bandes d’aquesta categoria aposten per obres que requereixen plantilles més completes, més aviat de primera. Com a obra obligada, les sis societats musicals interpretaran Taj Mahal del valencià Hugo Chinesta.

La Asociación Cultural Agrupación Musical de Linares 1875 porta com a obra lliure la simfonia número 1 d’Antón Alcalde Rodríguez, Marea Negra. La Harmie St. Caecilia Blerick participa per tercera vegada en el CIBM, en aquesta ocasió els holandesos es presenten amb Saga Candida de Bert Appermont.

La Societat Musical ‘La Familiar’ de Benissanó fa la seua aposta per un compositor habitual en el CIBM com és Adam Ferrero i la seua Terra Mítica, un poema simfònic que dissabte també s’interpretarà en Primera Secció. Per la seua part, l’Agrupació Musical Artística Santa Cecília de la Vilavella interpretarà l’única transcripció per a banda d’aquesta edició, com és Belkis, la reina de Saba de Respighi, transcrita per Luís Sanjaime.

L’Associació Banda de Música de Manacor ha apostat pel compositor català Salvador Brotons i el seu Rebroll, mentre que la Societat Musical ‘La Popular’ de Pedralba recorre a Derek Bourgeois i a la seua Symphony of Winds, una obra amb què la Unió Musical Santa Cecília de Canals va aconseguir un tercer premi en aquesta secció del 2015. Com a invitada actuarà la Junge Bläserphilharmonie NRW d’Alemanya amb la direcció de Thomas Clamor.

Primera Secció: Tradició vs. avantguarda

Tres bandes competiran en una Primera Secció on la representació valenciana recau en la Societat Musical ‘La Primitiva’ de Rafelbunyol. Com a obra obligada el comité ha apostat pel valencià Jordi Peiró, qui ha creat per a l’ocasió Everest. Tanmateix, atenent a les obres lliures s’albira una secció caracteritzada per músiques de tarannà tradicional en el panorama bandístic valencià on també s’inclouran altres músiques que trenquen els límits de la moda, ampliant les possibilitats de la banda.

Els de l’Horta Nord són una mena de rara avis entre les bandes valencianes per la valentia amb què aposten per obres (Messiaen, Berbis, Zacarés) per a participar en competicions que trenquen tots els tòpics sobre modes i gustos bandístics al País Valencià. En aquesta ocasió han apostat per Voro Garcia, qui ha composat per als de Rafelbunyol Màscares.

La Unió Musical Cartagonova de Cartagena intepretarà Terra Mítica de Bernardo Adam Ferrero. El compositor d’Algemesí sonarà per tercera vegada en el CIBM de la mà de l’Agrupación Musical Do Rosal de Pontevedra, ja que els gallecs han triat Homenatge a Joaquín Sorolla. Com a banda invitada actuarà la Grand Symphonic Winds d’EUA amb direcció Matthew George.

Serà l’any d’Alberic?

La Societat Unió Musical d’Alberic competirà amb dos debutants en la secció com són la Societat Musical d’Alboraia i la Banda Simfònica Cercle Catòlic de Torrent. L’absència de les bandes del G-6 dóna una oportunitat de triomf a les formacions emergents i debutants de guanyar qualsevol dels tres premis, sempre que el jurat no en declare cap desert. Les tres bandes hauran d’interpretar com a obra obligada Scylla de Francisco Zacarés.

Els d’Alboraia iniciaran la Secció d’Honor amb El rugir del Kimbo de Ferrer Ferran, mentre que els de la Ribera Alta han apostat en aquesta nova ocasió per John Mackey i la seua Wine-Dark Sea que va estrenar ‘La Armónica’ de Bunyol en el passat ‘Mà a mà’ a l’auditori de Sant Lluís.

La Secció d’Honor la tancarà la Banda Simfònica Cercle Catòlic de Torrent amb Los Caprichos de Goya de Martínez Gallego. La Banda Municipal de València, amb el seu titular, Fernando Bonete, actuarà mentre el jurat delibera sobre un dels premis bandístics que més discussions alça a posteriori en el territori valencià. Aquest any pot ser el d’Alberic, una banda que com a mínim ha demostrat el seu compromís amb l’envit bandístic de la ciutat de València i que ha mantingut la seua presència cada any imparell en el certamen.

Comparteix

Icona de pantalla completa