L'exhumació de la fossa 92 de Paterna busca els represaliats que no es van trobar a la 82

La nova excavació es guia pels testimonis orals de la 'causa Benifaió' després de comprovar que els documents del cementeri estaven "adulterats"
/ València
25 juliol 2017 01:00h
Els pares d\'Eduardo Ortuño Cuallado, president de la Memòria Històrica \'Causa Benifaió\', amb Amparo Boix i sa mare, familiars de la fossa 82, i Amparo Santonja, de Compromís per Benifaió.

Aquest dimecres 26 de juliol està previst que s'inicien el treballs d'excavació de la fossa 92 del cementeri de Paterna. L'objectiu és localitzar els cossos de 20 represaliats del franquisme de Benifaió, Alginet, Carlet, Oliva i l'Alcúdia, entre altres municipis que, d'acord amb els documents escrits, es pensava que es trobaven a la fossa 82 de la mateixa necròpolis. Es tracta de la coneguda com a 'causa Benifaió'. Després de les excavacions encetades el passat 18 d'abril, i una vegada obert el terreny fins als 4 metres de profunditat, els arqueòlegs van comprovar que només hi havia restes de dos cossos incomplets que no es corresponen amb els dels represaliats. 

"Ja fa anys que m'havien avisat, sobretot la gent major, que això era una trampa. Em deien que era un laberint sense eixida, que no podíem fiar-nos de la via administrativa i que els papers estaven tots maquillats a propòsit perquè no es poguera trobar el cos de ningú. Que si la documentació reflectia que estaven en tal fossa comuna, segur que no era així i que, amb tota seguretat, es trobaven en un altre lloc. Tots els majors que vaig estar entrevistant m'alertaven, ja fa 8 o 10 anys, que no em fiara dels papers i que l'única eixida era la paraula de ma mare". Són paraules del president de l'Agrupació de Familiars de la Fossa 92, Eduardo Ortuño, qui porta anys seguint el rastre del seu avi, Bautista Coallado Domenech, un llaurador del Benifaió afusellat el 1939, als 35 anys, per l'únic delicte de ser membre del sindicat CNT. 

Ell i altres huit llauradors de Benifaió foren delatats quan es trobaven reunits a la plaça major del poble. La Guàrdia Civil els va detindre i els va traslladar a l'antiga presó de Sant Miquels dels Reis, on van romandre 4 mesos fins que el 27 d'octubre foren condemnats a mort en un judici sumaríssim "per desacatament i rebel·lió contra el règim" del general Franco.

Malgrat les advertències de la gent de més avançada edat, Eduardo Ortuño va fer cas omís. Va decidir seguir la via de la documentació escrita en detriment dels testimonis orals per tal de localitzar el cos del seu familiar. "Abans d'obrir la fossa 82, teníem dues possibilitats: seguir la via administrativa –parts defuncions, documents i llibres de registre del cementeri de Paterna– que indicava que el meu avi oncle es trobava a la fossa 82 o la via dels testimonis orals. Ma mare em deia que quan, anava al cementeri a portar flors al meu avi, sempre anava a la banda esquerra" –no a la dreta, que és on es troba la fossa 82–, expressa Ortuño. 

Ara, després de les excavacions sense èxit de la citada fossa, els familiars han decidit posar en marxa treballs idèntics als que s'han realitzat al fossar 92 d'acord amb els testimonis de la mare d'Ortuño i d'altres dos veïns de Benifaió de 86 i 84 anys que situen els cossos en aquest nou indret, donant credibilitat a la paraula dels testimonis de l'època i no al que està reflectit en la documentació escrita.

Segona fase de recerca

Els treballs d'excavació i exhumació de la fossa comuna 92 marquen el tret d'eixida a una segona fase d'aquest procés a la recerca de represaliats encetat per l'Associació de Familiars de la Fossa 113, on dilluns 17 de juliol van finalitzar les exhumacions amb la recuperació de 50 cossos de víctimes del franquisme. La majoria d'ells foren assassinats amb un tret de gràcia. Els projectils utilitzats, de 9 mil·límetres i compatibles amb armament curt i amb subfusell 'star' de fabricació espanyola, demostren que els afusellats aquell 18 de gener del 1940 van estar a mans de la Guàrdia Civil, segons va explicar el director arqueològic d'ArqueoAntro, Miguel Mezquida en una roda de premsa. A més a més, les cordes localitzades a la fossa 113 i els traumatismes i fractures dels cossos palesen que els condemnats "eren conduits nugats" i rebien colps brutals abans de ser afusellats.

L'equip d'ArqueoAntro també ha pogut demostrar que els cossos dels afusellats en l'anomenat 'paretó d'Espanya', que després eren conduïts pel 'camí de la sang' fins a les fosses obertes al cementeri de Paterna, eren coberts posteriorment amb bidons de calç viva. Entre les despulles mortals també s'han localitzat corretges, ulleres, botons i una canica, autèntics vestigis que parlen de vides truncades i que ajudaran a la identificació dels cossos, que es calcula podria finalitzar en un any. 

Vallés: "Els documents no sempre diuen la veritat. El registre del cementeri de Paterna està escrit amb bolígraf quan aquest element no és propi dels anys 40, per això creiem que està adulterat. A més, les xifres que apareixen no són reals"

Pel que fa a la credibilitat de la paraula front als documents escrits, el president dels familiars de la Fossa 113, Santi Vallés, que ja ha anunciat que estarà present dimecres en l'obertura dels treballs de la fossa 92. Assegura categòricament –ara amb proves– que "els documents no sempre diuen la veritat". En aquest sentit, en la roda de premsa de la setmana passada, Vallés va destacar el fet que el registre del cementeri de Paterna "està escrit amb bolígraf", quan aquest utensili d'escriptura "no és propi dels anys 40". "Eixe registre està adulterat. A més, les xifres que apareixen no són reals i són molt més grans", emfasitza.

Aquesta és una de les raons per les quals les associacions memorialístiques del País Valencià demanen un pacte d'estat per la memòria històrica, així com la nul·litat dels judicis sumaríssims en virtud dels quals els represaliats foren condemnats a mort i el trasllat al territori valencià de la documentació referida a aquestos, que ara mateix es troba en la unitat d'arxius militars del Ministeri de Defensa. "Eixa documentació ha de tornar a casa, almenys una còpia, per tal que els familiars no hagen de desplaçar-se a Madrid", exigeix Vallés, portaveu de l'entitat, que també ha demanat als polítics i representants institucionals la creació d'un centre d'interpretació de la memòria històrica a Paterna. Aquest espai hauria d'incloure, en opinió de Vallés, tant el cementeri com el 'paretó d'Espanya' i l'"infame" camí de la sang, anomenat així pel regall de sang que deixaven els afuselllats en el seu trasllat al cementeri". Es més, Vallés reclama la instal·lació de tanques en aquesta senda, en què figuren els noms, edat, professió i fotografies dels represaliats amb l'objectiu de "posar ulls i cara al patiment".

Eduardo Oruño (a la dreta), en el 'paretó d'Espanya', situat al costat del cementeri de Paterna. / EDUARDO ORTUÑO

Noves ajudes institucionals

El pròxim mes de setembre, la Diputació de València obrirà una nova convocatòria d'ajudes per a la excavació i exhumació de fosses comunes i per a la qual s'ha duplicat el pressupost inicial, atés l'allau de peticions, segons ha anunciat la diputada de Memòria Històrica Rosa Pérez Garijo. A aquesta línia de subvencions es presentaran, a més dels familiars de la fossa 113 i, presumiblement, també de la 92, altres nombroses entitats i ajuntaments d'arreu del territori valencià que estan organitzant-se.

"Hi ha nombroses associacions que estan creant-se, que estan formalitzant els tràmits i a les quals ajudarem", explica a Diari La Veu Santi Vallés pel que fa les 'fosses de la vergonya'. Així, al camí obert per la Fossa 113 i  92, prompte s'uniran els familiars de les víctimes de les fosses 127, 128, 111, 115, 62, 22, entre d'altres. La majoria d'ells són fossars que envolten la 113 i situats al quadrant esquerre de la necròpolis de Paterna. Un cementeri qualificat de "mapa de l'horror". En suma, es tracta d'iniciatives amb les quals es pretén recuperar i retornat la dignitat als milers d'assassinats pel franquisme i que s'emmarquen en una lluita col·lectiva tendent a reflectir l'horror un temps passat "perquè mai més torne passar".

next