Qui bé busca, bé troba. Com diu el refrany, la Societat Unió Musical d’Alberic és una de les poques agrupacions bandístiques que amb més èmfasi i perseverança han perseguit el merescut primer premi en la màxima categoria del Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”. Aquest diumenge, després de presentar-se en els últims deu anys fins a en cinc ocasions, els de la Ribera Alta han regnat en la secció d’Honor del CIBM. Ho han fet amb solvència, en imposar-se a la segona classificada, la Banda Simfònica Cercle Catòlic de Torrent, per 40 punts, de manera que han entrat amb contundència en l’olimp de les bandes privilegiades.
La SUM d’Alberic partia com a favorita en una categoria on debutaven les bandes del Cercle Catòlic de Torrent i la Societat Musical d’Alboraia. Si en un primer moment les obres lliures de cadascuna de les formacions va marcar les diferències, al remat, l’experiència dels d’Alberic en la secció i les prestacions de l’agrupació van estar claus.
Al Palau de la Música es va escoltar com a obra obligada Scylla del compositor valencià Francisco Zacarés, una obra gens fàcil per a les oïdes tradicionals, ja que la sèrie o motiu dodecafònic d’on parteix i amb què es desenvolupa l’obra crea textures contrapuntístiques complexes. Justament, els d’Alberic, dirigits per Daniel Ferrero Silvage, van optar per una interpretació més calmada en termes generals, exposant les textures i degustant-les. Per altra banda, tant Alboraia i els del Cercle Catòlic de Torrent van triar tempos per a l’obra obligada més àlgids.
La Societat Musical d’Alboraia debutava i inaugurava aquesta secció d’honor amb el pasdoble Els Peixets del mateix mestre de la banda, Eduardo Nogueroles. Amb l’obra obligada ja van quedar al descobert les prestacions del conjunt, clarament desequilibrat en les seues seccions, presentant mancances en els registres greus de la banda, que els deixaven, aleshores, sense profunditat. Els de l’Horta Nord van aconseguir 292 punts, de manera que van quedar a una distància de 39,5 punts respecte dels segons classificats. Els “uh-ah!” i els efectes de pirotècnia de percussió ja no deuen sorprendre ningú, de manera que l’obra lliure, El rugir del Kimbo de Ferrer Ferran, no va servir per a plantar batalla en una secció dominada per la coherència discursiva i el contrapunt.
En segon lloc va actuar la Societat Musical d’Alberic, que va iniciar la seua participació amb el pasdoble Encuentros de José R. Pascual-Vilaplana. Ferrero Silvage va presentar Scylla gustant-se en les sonoritats, agres i tenses, de l’obra del compositor d’Alcàsser, conscient que la seua formació tenia quantitat i qualitat per a assaborir les dissonàncies afinant-les i mostrant-se compactes i homogenis
Tot i els lleus desajustos d’alguns fragments i la poca presència sonora del clarinet baix en els moments a solo, els d’Alberic van solucionar la interpretació amb la ment posada en el plat fort. Wine-Dark Sea es va estrenar a l’estat en el darrer Mà a Mà de Bunyol a càrrec de ‘El litro’ els quals ja van demostrar que les textures, també descriptives, del nord-americà John Mackey eren melodies de certamen. Els d’Alberic van traure tot el suc a les intencions artístiques de l’obra, amb una bona afinació i homogeneïtat de la gran formació que contrastava, encara més, en aquest aspecte, amb les prestacions dels d’Alboraia. Els d’Alberic van transitar entre un bon ventall de dinàmiques mantenint sempre la compactació sonora d’una obra que peca, de vegades, de divagació però que va més enllà de les estructures populars de les batalles èpiques.
En l’últim lloc va participar la Banda Simfònica Cercle Catòlic de Torrent, dirigida per Vicent Cogollos, que es va emportar del seu debut en la màxima categoria un merescut segon lloc gràcies a apostar per música de Martínez Gallego i mostrar evidències que, tot i ser una formació novella en la secció, té símptomes de banda amb recorregut en la categoria. Si més no, dins de les possibilitats, els de Torrent també van gaudir d’una plantilla equilibrada, des dels greus fins als aguts.
Els de Torrent van començar amb el pasdoble Sofia Soler del compositor de Sant Antoni de Requena i van mamprendre amb Scylla de Zacarés amb precipitació. Tot i els desajustos, l’obra obligada va palesar que els de Torrent estaven per damunt dels d’Alboraia. Los Caprichos de Goya de Martínez Gallego va servir per a esprémer la banda formada, com en el cas dels d’Alboraia, de molta gent jove, que es va mostrar ben treballada, amb bona afinació i presentant-se com un bloc compacte. Malgrat el bon fer del Cercle Catòlic, la seua actuació no va estar al nivell de la versatilitat i l’experiència d’una banda com la Societat Unió Musical d’Alberic, que partia d’inici amb galons de banda gran, assumint, per una edició, el paper de banda G-6.
La 131a edició del CIBM la va tancar, com és habitual, la Banda Municipal de València, qui, mentre deliberava el jurat –integrat per Virgina Martinez, Claudia Montero, Isabel Irrutia, Agustí Charles i Jan Hadermann–, va interpretar, com també és habitual, una nova marxa composada pel director titular de la formació bandística, Fernando Bonete, amb la transcripció que va fer José Ferriz, fa 50 anys, d’Spartacus d’Aram Khatxatúrian.
