La palla de l'arròs, en el punt de mira de l'Ajuntament de València i la Generalitat

Diversos projectes impulsats des de les administracions busquen una alternativa al fangueig i a la crema dels residus agrícoles
/ València
1 agost 2017 16:59h
Tot i que darrerament s'havia prohibit la crema de la palla de l'arròs en l'entorn del Parc Natural de l'Albufera, l'any passat la Generalitat ho va autoritzar de manera excepcional.

Cada any, quan acaba la collita de l'arròs, torna la polèmica sobre la gestió dels seus residus. Tot el que tenen d'idíl·liques les marjals i els arrossars de l'Albufera, ho tenen de controvertit: malgrat el valor ecològic i paisatgístic que té el Parc Natural, els residus que se'n deriven d'aquests cultius suposen un greu problema mediambiental. Ara per ara només s'apliquen dos mètodes per a desfer-se de la palla d'unes 14.000 hectàrees d'arrossars, vora 100.000 tones de residus: cremar-la o el fangueig. També es pot deixar allà la palla seca, i que vaja descomponent-se al mateix temps que comença a entrar aigua als camps. Però cap de les opcions està lliure de desavantatges.

La descomposició de la palla, amb l'emissió corresponent de metà –un dels gasos d'efecte d'hivernacle–, provoca la mort de milers de peixos i una olor de putrefacció que s'estén pels arrossars i atrau els mosquits. A més, tot açò s'accentua quan els camps comencen a inundar-se, i l'aigua esdevé de color negre. Cal sumar-hi, també, la proliferació de malalties i plagues que es propaguen per l'aigua, amb els conseqüents danys a la futura collita.

La descomposició de la palla en aigua provoca la mort de milers de peixos i una olor de putrefacció que s'estén pels arrossars i atrau els mosquits

Pel que fa al fangueig, es tracta de triturar les restes vegetals i barrejar-les amb la terra del camp humida. Però una investigació publicada l'any passat dins del projecte LIFE EBRO-ADMICLIM va posar de manifest que d'octubre a desembre, l'època en què té lloc el fangueig, s'emet el 70% del total de metà derivat del conreu de l'arròs. El treball d'aquest grup advertia també que l'arròs conreat en condicions d'inundació és considerat una font important d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, especialment, de metà i òxid nitrós. Abans, l'any 2011, un estudi dirigit per l'investigador Antonio Torres, de l'Institut de Ciència i Tecnologia Animal – Universitat Politècnica de València (ICTA-UPV), ja va posar de manifest que el fangueig era més contaminant que la crema de la palla. Concretament, un 18% més, tenint en compte les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

L'arròs conreat en condicions d'inundació és considerat una font important d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, especialment, de metà i òxid nitrós. / GENERALITAT VALENCIANA

En flames

De rostolls i residus agrícoles se n'han cremat tota la vida. El que passa és que abans no es cremava tot, sinó només el que sobrava després de destinar-ne a la ramaderia, a adob, a combustible o fins i tot a la fabricació de paper. Però des que els cultius es van fer massius, a l'octubre l'Horta de València s'omplia de flames i fum. Era el moment de la crema de la palla de l'arròs, una tècnica que, a més d'acabar amb els residus, també contribueix a eliminar la llavor de males herbes com Leersia oryzoides i les espores de fongs. És l'alternativa més senzilla i barata, però tampoc exempta d'emissions contaminants i substàncies que poden tindre efecte tòxic o cancerigen.

El 2014 un altre estudi desenvolupat per l'ICTA-UPV, en col·laboració amb FISABIO-Salut Pública, va concloure que la forma menys nociva de cremar la palla era quan més seca estiguera. És a dir, com més humida està, més contamina la seua combustió. A més, assenyalava que calia evitar les condicions climatològiques que dirigeixen el fum cap a les poblacions. No obstant això, els seus autors insistien en la necessitat de trobar alternatives a aquesta crema, donant-li un altre ús a la palla, menys contaminant i costós per als agricultors, i que no cause incidències respiratòries en el veïnat més proper.

Com més humida està la palla de l'arròs, més contamina la seua combustió

Malgrat ser una qüestió cíclica, que torna cada tardor, la polèmica sobre la gestió dels residus es va magnificar l'any passat a partir de la decisió de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. Tot i que darrerament s'havia prohibit la crema de la palla de l'arròs en l'entorn del Parc Natural de l'Albufera, la Generalitat ho va autoritzar, de manera excepcional, al·legant raons fitosanitàries i a falta d'altres alternatives viables. La crema, però, havia de ser controlada. Per exemple, entre la una i les sis de la vesprada –quan més seca està la palla, per a evitar el fum– i només quan no hi haguera un índex elevat de perill d'incendi. L'autorització va ser ben rebuda pels arrossers, però no pels grups ecologistes, que segueixen demanant alternatives menys contaminants.

Els experts insisteixen en la necessitat de trobar alternatives a la crema, menys contaminants i que no causen incidències respiratòries en el veïnat més proper. / GENERALITAT VALENCIANA 

A la recerca de l'alternativa perfecta

Conscients de la situació, tant l'Ajuntament de València com la Generalitat Valenciana s'han posat les piles per a trobar alternatives viables i respectuoses amb el medi ambient. Com a resultat del compromís adquirit amb el sector i amb els municipis de l'entorn de l'Albufera, al gener la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural va constituir la Comissió Tècnica per a l'Estudi d'Alternatives a la Crema de la Palla de l'Arròs. El seu major repte és reduir en les properes campanyes la crema d'aquest residu fins a fer-la totalment prescindible. Algunes de les alternatives que es van citar en aquella primera reunió van ser l'ús en processos de compostatge de residus urbans o en la producció d'envasos biodegradables.

Una altra opció és transformar la palla de l'arròs de l'Albufera en una font d'energia capaç de generar calor o electricitat i, també, en bioproductes. Aquesta és la proposta de RICE2RICE, un projecte liderat per l'Institut Tecnològic de l'Energia que té el suport de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural i de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. L'IVACE i el FEDER s'encarreguen de cofinançar-lo.

Cabres contra el canvi climàtic

Per la seua banda, l'Ajuntament de València contribueix en el projecte LIFE "Climate Change mitigation trough an innovative goat feed based on agricultural waste recycling" (Mitigació del canvi climàtic mitjançant un innovador aliment per a cabres basat en el reciclatge de residus agrícoles). Es tracta d'una iniciativa de caràcter mixt públic-privat, que compta amb un pressupost d'1.174.439 euros finançats en un 60% per la Unió Europea. El projecte està coordinat per La Unió de Llauradors i Ramaders i també hi participen l'Ajuntament de la Vall d'Uixó, la UPV, Airatec SL, la Unión de Productores de Caprino, la fundació Low Carbon Economy i la italiana Area Europa.

Al gener la Conselleria d'Agricultura va constituir la Comissió Tècnica per a l'Estudi d'Alternatives a la Crema de la Palla de l'Arròs

Segons informació facilitada per José Castro León, director de projectes de La Unió de Llauradors i Ramaders, alguns dels objectius generals són l'aplicació de noves pràctiques de baixes emissions en agricultura i ramaderia amb un impacte transformacional; la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en cultius de cítrics i arròs mitjançant la valorització i no cremant els residus generats; la reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en la fermentació entèrica de la ramaderia caprina lletera (és a dir, les que es produeixen per la digestió) mitjançant l'ús de nous aliments baixos en carboni; o la contribució a la implementació i el desenvolupament d'una nova legislació en la mitigació del canvi climàtic en línia amb les polítiques de la Unió Europea.

Una Venus i una cadira, primers ninots fets amb palla de l'arròs a la falla muncipal. / AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

L'altra Cremà

L'Ajuntament de València col·labora amb un projecte de la UPV que tracta d'aconseguir nous materials, més sostenibles i menys contaminants, per a la construcció de monuments fallers. De fet, enguany, la falla municipal ja ha comptat amb ninots fets amb palla de l'arròs com a alternativa al suro blanc. Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva, explica a Diari La Veu que "aquesta línia d'investigació és prioritària per a avançar cap a unes falles més netes i sostenibles en el futur". D'aquesta manera, no es produirien les emissions de la crema de la palla en els arrossars i de la Cremà de les Falles, sinó que s'unificarien en una sola.

Mercavalència, a través de la nova incubadora agroalimentària Agro-Lab, també té en les seues mans trobar alternatives a la gestió de la palla de l'arròs. Agro-Lab naix amb la missió de contribuir a la creació d'un sistema alimentari local i sostenible a València basat en la producció de proximitat, en el respecte al medi ambient, a la salut i als consumidors i consumidores, i en els principis de l'economia solidària. Amb eixa finalitat, Mercavalència, en col·laboració amb la Càtedra Terra Ciutadana de la UPV, Las Naves i la Regidoria d'Agricultura de València, va obrir al juny una convocatòria per a projectes sostenibles. Una de les dues iniciatives premiades busca donar-li un altre ús a la palla; concretament, aprofitant-la per a la producció de substrats de cultius per a fongs i bolets comestibles i medicinals.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next