Turisme València s’ha marcat com a objectius per al 2020 que la ciutat assolisca els 5,3 milions de pernoctacions i que els turistes facen una despesa mitjana diària un 15% major que l’actual. Per a aconseguir aquestes fites, la fundació ha inclós en el seu pla estratègic de turisme, presentat aquest dimecres, un portfoli de productes turístics de futur, com ara el turisme de negocis, el gastronòmic, el de rodatges, l’idiomàtic i el de natura.
El turisme de negocis (MICE) és el producte més madur, atés que la fundació hi treballa des del 1991 i comprén l’oferta cultural que consumeixen els viatgers que visiten la ciutat per motius laborals. El València Convention Bureau treballarà en qüestions com ara la disponibilitat d’espais per a reunions o la promoció en canals especialitzats, diferents als del turisme d’oci. D’altra banda, el turisme gastronòmic es fa servir com a argument de venda des del 2009 i es veurà reforçat per la nominació de València com a Capital Mundial de l’Alimentació el 2017. Amb el turisme cultural, que inclou reclams com ara la Ruta de la Seda o les Falles, aquests són els productes més demandats i es continuaran promocionant entre els visitants.
Turisme esportiu, creuers i natura
Pel que fa als productes turístics amb menor demanda però que compten amb potencial, Turisme València destaca el turisme esportiu, que requereix posicionar la ciutat com a destinació per a la celebració d’esdeveniments esportius, i el turisme premium, orientat al segment de visitants que busquen experiències exclusives. Un altre reclam de futur de l’oferta turística de la capital valenciana és el turisme de creuers, amb l’objectiu d’assolir els 520.000 creueristes el 2020.
La fundació publicoprivada que dirigeix la promoció turística del cap i casal també vol promoure el turisme de compres, en especial, de productes autòctons com el taulell o la indumentària fallera, i els rodatges cinematogràfics o publicitaris. Per a captar rodatges, València Film Office agilitzarà els tràmits administratius de les productores que vulguen fer servir la ciutat com a plató de cinema, atés que aquesta activitat té un doble retorn: el que genera el mateix rodatge i el paper de prescripció de la ciutat per als espectadors dels treballs audiovisuals que tenen com a escenari València.
Per últim, Turisme València ha identificat tres productes turístics amb gran potencial però adreçats a un públic molt específic. Atractius com el Parc Natural de l’Albufera, el Bioparc o l’Oceanogràfic conformen l’oferta del turisme de natura, un producte que també oferirà visites a l’horta i gastronomia amb productes de quilòmetre zero. D’altra banda, el turisme de salut i benestar és una especialitat que pot desestacionalitzar la demanda amb recursos com ara la cirurgia estètica o els servicis hospitalaris especialitzats.
El turisme idiomàtic, vinculat a l’aprenentatge del castellà, també és un programa estratègic per a Turisme València i requereix oferir suport a les escoles per a comercialitzar els seus servicis en el mercat internacional, a més de difondre l’oferta cultural i d’oci de la ciutat entre l’alumnat estatal i internacional de la ciutat i també entre les visites que puguen rebre durant la seua estada.
Marge de creixement de les pernoctacions
El pla estratègic de turisme constata marge de millora en la ràtio de pernoctacions per habitants, que, en el cas de València, és de 5, per davall de les 6 d’Alacant o Madrid, les 12 de Barcelona, les 14 de Granada o les 20 de Palma. Pel que fa a la distribució dels visitants arreu de la ciutat, el full de ruta turístic de València veu “marge per a incrementar els fluxos de visitants sense saturar la capacitat productiva del sector i l’espai ciutadà”, si bé reconeix que es poden produir concentracions en determinats punts “per una major afluència en determinats carrers i places de traçat medieval”.
Per a esponjar l’afluència turística, el pla inclou com a destinació l’entorn de l’Horta metropolitana i proposa crear una xarxa d’itineraris verds i una xarxa d’establiments d’hostaleria i allotjament tradicional en espais rurals de la ciutat i els seus voltants. “No existeix a la UE cap àrea metropolitana que aglutine quatre ecosistemes de tant de valor amb un denominador comú com és l’aigua: l’Horta, l’Albufera, el riu Túria i el Mediterrani”, explica el document presentat, aquesta setmana, al sector, als sindicats i als veïns.
