Les aules tornen a la segregació lingüística

La sentència del TSJ que deixa sense efecte el Decret de Plurilingüisme fa retornar al model del PP de les línies en castellà i en valencià
/ València
28 juliol 2017 01:00h
El conseller d\'Educació, Vicent Marzà i la seua antecessora en el càrrec, María José Catalá a l\'hemicicle de les Corts

El passat 27 de gener el Consell donava llum verda al nou Decret de Plurilingüisme Dinàmic, un text que tenia per objectiu regular l'ensenyament i l'ús vehicular de les llengües curriculars i no curriculars en els centres d'ensenyament no universitari. La normativa s'havia d'aplicar de manera progressiva en les etapes d'Educació Infantil, Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Cicles Formatius i Formació de Persones Adultes.

El Decret 9/2017 va aparéixer publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el 6 de febrer amb la intenció que començara a desplegar-se el proper curs 2017-2018 en les aules experimentals de 2 anys i en el segon cicle d'Infantil –l'alumnat de 3 anys–, de manera que segons el calendari d'aplicació es culminaria el desplegament en 2023, quan el Programa de Plurilingüisme Dinàmic havia d'entrar en les aules de Batxillerat. Entre les novetats pel que fa a l'ensenyament de llengües, la normativa tenia en compte els ensenyaments de Formació Professional i la Formació d'Adults que fins aleshores cap govern del Partit Popular havia considerat.

Per a garantir l'adaptació del programa a la realitat lingüística de les comarques valencianes, la norma demanava que els respectius consells escolars triaren el nivell que més s'avinguera a la situació sociolingüística del seu entorn. A més a més, "tots aquells centres sostinguts amb fons públics havien d'optar per un mateix nivell amb l'objectiu d'evitar qualsevol tipus de segregació de l'alumnat dins del mateix col·legi". El decret facilitava tres nivells: bàsic, intermedi i avançat, que alhora es dividia en dos subnivells cadascun d'ells.

El Decret de Plurilingüisme Dinàmic establia que, segons el nivell elegit pel centre, aquest impartiria més hores de valencià i, per tant, més hores d'anglés. Educació va introduir una modificació parcial del decret que afectava el currículum d'Educació Primària, on es regulava que els centres disposaren del 10% del total de l'horari com a hores de lliure configuració –dos hores i mitja– perquè els centres que triaren un nivell bàsic (amb menys hores d'anglés) pogueren dedicar-les a àrees de coneixement que consideraren més adients. Així, les escoles podrien incrementar la presència de l'anglés. A més a més, la conselleria recomanava "especialment" que s'augmentara la comunicació oral en aquesta llengua.

Per altra banda, la Conselleria introduïa com a novetat en la legislació que es certificarien així els nivells de competència lingüística en valencià i en anglés dels nivells intermedis i avançats. Amb aquest tràmit, bona part de l'alumnat tindria títols en llengües sense haver d'examinar-se en la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià o les Escoles Oficials d'Idiomes.

El 84% de les 1.253 escoles sostingudes amb fons públics van optar per incrementar la presència del valencià i l'anglès als seus programes lingüístics

La bona acceptació del Decret de Plurlingüisme entre la comunitat escolar va ser avalada pels resultats obtinguts en les votacions als centres escolars. El 54% de les escoles del país van optar pel nivell avançat, el 30%, per l'intermedi, i el 13%, pel bàsic. Unes xifres que revelen que el 84% de les 1.253 escoles sostingudes amb fons públics van optar per incrementar la presència del valencià i l'anglès, segons les dades facilitades per la Conselleria.

Critiques al model "segregador" del PP

Amb l'aprovació del Decret de Plurilingüisme, la Generalitat es proposava revertir el model que el PP va establir a través del Decret 127/2012 perquè considerava que no havia funcionat, atés que els alumnes no assolien una bona competència lingüística en anglés i en molts casos tampoc en valencià. A més a més, entre els arguments exposats pel conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esports, Vicent Marzà i el secretari autonòmic d'Educació, Miguel Soler, en una compareixença a finals de 2016 es va subratllar que el model dels populars "segregava". La normativa, ara anul·lada pel TSJ i que compta amb l'aval de les unitats d'educació multilingüe de les universitats públiques, posa fi al conegut com a "sistema de línies" d'ensenyament en valencià i en castellà –Programa Plurilingüe en Castellà (PPEC) i el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià (PPEV)– amb la qual sols un 30% de l'alumnat estudiava en valencià, segons va explicar el departament dirigit per Vicent Marzà durant la presentació del decret.

El model lingüístic d'ensenyament, impulsat pels governs del PP, va ser fortament criticat per entitats en defensa de la llengua com Escola Valenciana i el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV). De fet, aquest últim va argumentar les seues discrepàncies amb l'elaboració de dos informes on radiografiava la situació del valencià a escoles i instituts. Al 2011, l'STEPV,  i amb el títol 'De l’entrebanc a la involució' es constatava, que a pesar dels anys transcorreguts des de la promulgació de la la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), els avanços cap a la normalització havien sigut desesperadament lents, malgrat l'existència en la societat d'una creixent demanda.

L'informe, a més, demostrava el desequilibri amb què s'aplicava la llei en funció del territori, de la titularitat pública o privada dels centres, i el salt problemàtic entre etapes educatives. El sud del País Valencià, els centres privats i les darreres etapes educatives –ESO, batxillerat i cicles formatius– eren veritables forats negres que trencaven la continuïtat de l'aplicació de la llei.

En 2016, el sindicat va actualitzar les conclusions, que van oferir de nou un panorama decebedor, ja que si en 2011, un 29% de l'alumnat rebia l'ensenyament en valencià, en 2014, segons el Ministeri d'Educació, ho feia un 30%. "Si formulàrem el modest objectiu d'arribar a un 50%, al ritme actual, amb un avanç del 0,25% anual, hi arribaríem en 2094", subratllava l'informe.

L'STEPV apuntava com a principal causa d'aquest "estancament la política d’entrebancs practicada" pel govern del PP en els seus darrers anys. "Han reeixit en el seu propòsit de laminar el valencià en l’ensenyament: el decret de plurilingüisme que desactivava allò que havia tingut un cert èxit en l’època anterior –els programes d’ensenyament en valencià i d’immersió–, el tancament d’unitats en valencià i no autoritzar-ne de noves, el nul interés a avançar en els cicles formatius i el batxillerat, i el foment de la xarxa privada –gens compromesa amb la llengua–, les retallades en ajudes a la normalització, o la reducció del nombre d’assessors i assessores han sigut totes accions de govern partidistes contra la llengua dels valencians", pot llegir-se al document. 

 El 2014, amb Alberto Fabra a la presidència de la Generalitat, es van suprimir 151 línies d'ensenyament en valencià, segons Escola Valenciana

Escola Valenciana també va il·lustrar amb xifres les constants retallades en l'ensenyament en valencià. Els últims anys de govern del PP, ja amb Alberto Fabra al capdavant de la presidència de la Generalitat, van ser especialment nocius per a les famílies que volien escolaritzar els seus fills en la llengua pròpia. Així, el febrer del 2014, la Conselleria d’Educació, dirigida aleshores per María José Català, va anunciar la supressió de 151 línies d’ensenyament en valencià per al curs 2014-2015. Una mesura que afectava 136 escoles públiques del País Valencià, sis de les quals corrien el perill de ser tancades perquè disposaven només d’una línia lingüística. "Es tracta del major atac d’un govern valencià als programes d’ensenyament en els últims 30 anys", denunciava el president d'Escola, Vicent Moreno.

El president Ximo Puig i el conseller Vicent Marzà, aquesta primavera en una Trobada d'Escoles en Valencià. / DIARI LA VEU

El document instava el nou govern eixit després de les eleccions de 2015, a actuar amb determinació per a a generar una dinàmica de redreçament del valencià. "Ens hi juguem el futur de la llengua en tots els àmbits: en els territoris abandonats a la seua sort, en els àmbits de l’ensenyament privat i l’empresa privada –que es resisteixen a assumir la responsabilitat social que els correspon–, i en l’àmbit de la llengua, de la ciència, el coneixement i l’ocupabilitat", concloïa l'informe.

Un decret "discriminatori" per al tribunal

La política per a incrementar la presència del valencià a les aules demandada per entitats a favor de la llengua va trobar el seu ancoratge normatiu en el Decret de Plurilingüisme Dinàmic, que va aprovar el Consell a l'inici de 2017. Aquest decret, però, va trobar des d'un primer moment l'oposició del PP, de Ciutadans i del sindicat CSI·F, els quals van veure en la norma una "immersió lingüística encoberta". PP i CSI·F van portar l'oposició al decret als tribunals, que ara els ha donat la raó en el seu raonament que argumentava una suposada discriminació dels alumnes en castellà.

Segons la sentència feta pública ahir, el tribunal considera que el decret "discrimina els alumnes que opten per un ensenyament majoritàriament en castellà enfront dels qui trien el valencià com a llengua vehicular, ja que aquests últims reben més hores de docència en anglés". El fet de lligar l'augment de les hores d'anglés a nivells amb major presència del valencià és el que el TSJ ha considerat que vulnera el dret fonamental d'igualtat, perquè en els nivells avançats (on el castellà té menys presència) els alumnes, en acabar el període escolar, podien acreditar la seua competència lingüística en anglés. Un fet que no passava en els programes de predomini castellà.

Amb tot, la mateixa sentència reconeixia la potestat del Consell per a arbitrar mesures que afavoriren el creixement de l'ús social del valencià com a llengua minoritzada. Però allò que retrau a la Generalitat és no haver quantificat –amb l'òbvia dificultat que això comporta– en quin grau el valencià està minoritzat respecte al castellà per a així argumentar el "tracte diferenciat sobre el castellà en una proporció raonable" que s'hauria de donar al valencià.

La sentència del TSJ no és ferma i la Generalitat està en disposició de presentar un recurs davant el Tribunal Suprem. Aquesta decisió correspon a l'Advocacia de la Generalitat, però també als responsables de la Conselleria d'Educació i del mateix Consell, que han de determinar si continuar lluitant perquè siga aquest decret la fórmula per a aconseguir que l'alumnat valencià siga competent a l'hora de parlar i escriure en les dues llengües oficial i en anglés, o opta per buscar una altra fórmula per a pal·liar els desastrosos índexs de domini del valencià i anglés resultants dels models anteriors.

next