Les fires d’art contemporani apareixen allí on succeeixen coses perquè generen un ecosistema previ que crida l’atenció del sector internacional. Sense activitat creativa i econòmica, situar-se en el mapa és quasi impossible. Rosa Santos, presidenta de l’Associació de Galeristes d’Art Contemporani valencians (LaVAC) posa com a exemple Basilea. Alemanya era un punt important d’atracció d’artistes, col·leccionistes i mecenes, de manera que la ciutat suïssa va acabar tenint el seu certamen però, “després, es va fer una sucursal a Miami, perquè es va generar un nucli intermedi per a fer visible l’art llatinoamericà i, per tant, es va generar el punt. Ara bé, les coses ja existien abans”.
El sector valencià de l’art contemporani actualment viu un “bon moment”, assegura la presidenta i propietària de la galeria Rosa Santos a Diari La Veu. El sector ha superat uns anys difícils i ara miren la situació, si més no, “en positiu” després que en els últims mesos hagen alçat la persiana noves sales d’exposició privades. La VAC està integrada per 16 galeries, encara que a tot el territori n’hi ha 19. Aquest any impulsen de nou, com a acte inaugural de la propera temporada Abierto Valencia, un seguit d’activitats al voltant de l’art contemporani, els espais i les fires, que tindrà lloc els dies 29 i 30 de setembre.
Abierto València s’ha marcat com a objectiu fer de València un referent internacional de l’art contemporani. Per a aconseguir-ho, La Vac durà a la ciutat alguns dels majors experts i col·leccionistes internacionals per a tractar de posicionar València com un pol d’art contemporani. Així, dos d’aquests gurus que arribaran al cap i casal són el director artístic de la fira Untitled, que té lloc a Miami i a San Francisco, Omar López-Chahoud, i el col·leccionista i mecenes suís, Olivier von Schulthess.
Un país sense mercat
Al País Valencià es ven “molt poc” art contemporani, reconeix la galerista. Hi ha un canvi de tendència que justifica eixe bon moment que anunciava Rosa Santos, un “auge general” però que es concreta només en un evident “suport conceptual”. La injecció econòmica encara es resisteix i les aixetes es van anar tancant, començant per les institucions públiques fins a les empreses privades i els col·leccionistes, que durant el final dels 80 i la dècada dels noranta sostenien l’ecosistema i també van deixar de fer-ho, explica.
Tot fa indicar, si s’atén el panorama internacional, que les vendes que insuflen el sistema en què se sosté l’art contemporani són les fires, com ara la que acull Madrid, encara que Santos insisteix que aquestes fires representen conceptualment molt més que un exercici d’exposició i venda. Traslladar eixe concepte a València “és impossible”, manté. Al País Valencià “no hi ha mercat” que faça possible un ARCO a la valenciana. “El que ha de hi haure a nivell autonòmic és un sector empresarial que siga conscient del retorn que pot tindre del món art contemporani, de les galeries i les empreses que treballem en aquest sector. Tots eixos empresaris valencians han de ser capaços de trobar eixe retorn en el sector i donar-li suport”.
Comprar art contemporani comporta inversions d’alt risc mogudes per percepcions i consells de gurus només comprensible per persones acostumades a conviure amb vocabularis econòmics que farien vertigen a qualsevol assalariat. Santos no nega el binomi creat entre l’art i els diners: “Al llarg de la història ha sigut així i el retorn econòmic existeix en l’art contemporani. Estem parlant de valors econòmics que van units a ell i no hi ha volta a enrere”.
Però no és únicament preus fixats amb colp de massa. En l’origen i de manera conjunta l’art “reivindica en aquesta societat la cultura contemporània i planteja els problemes d’aquesta societat des del punt de vista de l’artista, que, com a creatiu, és pràcticament intel·lectual”. Els artistes, explica, no ho són i no generen projectes pensant en els diners. Això no obstant, hi fa un al·legat legítim: “Aquesta gent hui per hui ha de viure del seu treball i cal veure de quina manera el que ells aporten té una repercussió econòmica”, un remuneració que, a través de la galeria, queda clar que l’estableix el nombre de vendes que factura la propietària de la sala d’exposicions privada.
“Tot passa per Madrid”
Les galeries valencianes, de la mà amb els artistes, “treballen amb un caràcter internacional”. Exposen al territori valencià creadors locals i forans. “Els movem en fires, no només a ARCO, sinó que anem a Miami, Basilea, Nova York i, inclús, a Buenos Aires”. “Eixe és el caràcter internacional que tenim com a associació i el que volem que es faça evident amb Abierto València”, raona. En eixe sentit, apunta que entre els gurus internacionals que passaran per la ciutat del Túria es troben Omar López-Chahoud, el director artístic de la fira Untitled de Miami i San Francisco, i el col·leccionista i mecenes suïs, Olivier von Schulthess, que participaran en la taula redona d’Abierto València.
Paradoxalment, els artistes valencians són “una de les potències” del país. Sorolla, Miquel Navarro, Andreu Alfaro o Xisco Mensua, enumera, però no s’atreveix a donar un nom de l’artista valencià més cotitzat en el mercat. “És una pregunta impossible de contestar”, afegeix.
Tot i l’auge del moment i la bona nòmina de creadors valencians, “el moment ARCO és molt important per als artistes i les galeries que treballen a Espanya” i pensar en aquests moments en un altre pol de referència és, com explica Santos, un treball d’ecosistema a pic i pala. De fet, apunta que la capital de l’Estat destaca “no perquè siga referent, sinó perquè tot passa per Madrid”. Els punts destacats pel que fa a l’art contemporani a nivell internacional ressalten Kassel i Münster, Nova York, Paris i Londres “i, en el costat llatinoamericà, han tingut el seu moment Bogotà, Lima i Buenos Aires, que són ciutats que capten l’atenció en aquest terreny”. Tanmateix afegeix que, perquè hi haja una fira d’aquestes dimensions, abans han de succeir coses en eixe camp que tant necessita d’una educació des de l’escola. “L’educació és imprescindible i és un paper que han comprés molt bé museus com ara l’IVAM, el Centre del Carme o Bombas Gens”, afegeix Rosa Santos però, a més, “és imprescindible que els col·legis i els educadors generen l’interés i la importància del retorn que es pot tindre escoltant els artistes”.
Programa d’Abierto València
El 29 de setembre, les galeries valencianes realitzaran una obertura simultània de les seues exposicions que donaran inici a una nova temporada expositiva. El mateix dia, el jurat dels premis que convoca La VAC, on s’atorga el Premi a la Millor exposició d’obertura que lliura la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, i altres tres premis d’adquisició patrocinats per DKV, la Fundació Hortensia Herrero i Gandia Blasco visitaran les diverses sales.
Un dels punts àlgids del 29 de setembre serà la taula redona: Projectes d’art contemporani i mecenatges des del col·leccionisme privat i empresarial té l’objectiu d’internacionalitzar l’esdeveniment i posicionar València com a ciutat referent en art contemporani. De nit, l’Institut Valencià d’Art Modern acollirà la festa d’inici de la temporada.
Dissabte 30 de setembre, les galeries acolliran l’ARCO Gallery Walk, que es tracta d’una sèrie de visites guiades gratuïtes a les sales valencianes. Està estructurat en quatre rutes per a conéixer com funcionen aquests espais i apropar-los a la ciutadania. L’activitat, que està patrocinada per la fira ARCO i organitzada per l’Associació Valenciana d’Educadors de Museus (AVALEM), podrà fer-se en sessions en què les galeries obriran amb un horari especial (amb inscripció gratuïta a través d’Internet).
En aquesta edició participen les galeries Mr Pink, Espai Visor, Rosa Santos, Luis Adelantado, Paz y Comedias, Galeria Shiras, Set Espai d’Art, Galeria Thema, Galeria 9, Benlliure, Alba Cabrera, Espai Tactel, Plastic Murs, Pepita Lumier i Punto/Área i, a més a més, la galeria Aural d’Alalant exposarà en la Galeria del Tossal gràcies a l’acord de cessió temporal amb l’Ajuntament de València.
