No més privatització de la sanitat pública a la Marina Alta

Resolució aprovada pel Consell Nacional de STEPV realitzat a Dénia el 8 de febrer
9 febrer 2014 01:00h
RedactaVeu / Marina Alta.

El Consell Nacional de STEPV, màxim òrgan de decisió entre congressos, reunit el 8 de febrer de 2014 a Dénia, ha aprovat la resolució següent:

No més privatització de la sanitat pública a la Marina Alta

Ara fa poc més de quatre anys, el Govern de Generalitat, en mans del Partit Popular, consumava un altre incompliment de les seues promeses electorals, un més. Del compromís d'invertir en l'ampliació de l'Hospital de La Pedrera, per adequar-lo a l'increment de la demanda assistencial, va passar a decidir, sense cap legitimació, que s'anava a construir un nou hospital públic, però, de gestió privada.

La iniciativa, com era d'esperar, va generar el rebuig social i dels treballadors i treballadores sanitaris i també, com era d'esperar, la resposta de l'executiu autonòmic va ser la de no escoltar l'opinió pública i seguir amb els seus plans de convertir els serveis públics en negocis fàcils per determinats grups d'inversió, mitjançant la convocatòria d'un concurs poc transparent; com així ho ha posat de manifest el Tribunal de la Competència.

No obstant, calia imposar la decisió, doblegar les voluntats que s'oposaven a convertir la salut en una mercaderia i silenciar les opinions que vaticinaven una desfeta del dret a la salut i de la sanitat pública com a instrument de garantia. L'estratègia del Partit Popular en aquest sentit va estar demolidora: eliminar les inversions en les infraestructures sanitàries de la comarca i limitar les plantilles, de forma que el deteriorament de la sanitat pública va ser tan evident, que el rebuig inicial va donar pas a l'assentiment per silenci. Més valia perdre que no perdre més.

Ara, passat el temps, s'ha constatat que les prediccions sobre els riscos que comportava la gestió privada no eren gens desencertades: prima el benefici empresarial sobre l'interès general a disposar d'uns serveis sanitaris públics de qualitat, equitatius i accessibles, es converteix les persones de la Marina Alta en usuaris i usuàries de segona classe. Es tanquen urgències nocturnes, es limita l'accés a determinats tractaments, es tanquen plantes d'hospitalització mentre les persones s'amunteguen a les urgències de l'hospital i es nega el dret a l'atenció pal·liativa no derivant a l'antic Hospital de la Pedrera.

Per la seua banda, la plantilla de personal tampoc no ha estat exempta de retallades dràstiques, d'increment de la jornada laboral i de pèrdua de drets laborals de forma sistemàtica que, juntament amb la discrecionalitat de les decisions i la inseguretat laboral, adoben l'imperi de la por.

Mentrestant, la Conselleria de Sanitat mira cap a un altre costat. Cada any, malgrat la crisi, s'incrementa l'aportació 'per capita' a l'empresa, no s'obliga a Marina Salud a fer les inversions en la reforma de l'Hospital de La Pedrera, l'ampliació del Centre de Salut de Calp, la construcció d'un nou a Dénia o la rehabilitació del Centre d'Especialitats, ja desaparegut. Per la seua banda, els Comissionats són titelles de l'empresa, que estan més pendents de si s'obri una porta giratòria, que de garantir els compromisos assistencials amb la població.

Davant aquest estat de coses, les persones comencen a reaccionar, ja no hi ha benefici del dubte, perquè no hi ha dubte. Organitzades al voltant de la Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública de la Marina Alta constitueixen una eina d'enfrontament social a les decisions de Marina Salud, de denúncia pública i permanent dels seus abusos i de pressió cap als representants locals del mateix Partit Popular. Tot un seguit d'accions que han donat peu a la devaluació i pèrdua de credibilitat de l'empresa, al pronunciament de molts ajuntaments a favor del rescat de la gestió i, també, a èxits com la reobertura de les urgències nocturnes.
 

Aquest setge social es complementa amb el sindical, on Intersindical Salut té un paper destacat, no sols amb l'acció sindical diària o la col·laboració amb la societat civil organitzada, sinó també en els tribunals, impugnant l'amortització de places de personal interí, actualment pendent de sentència al Suprem, la demanda per falsedat documental en l'expedient de modificació substancial de les condicions de treball i, prompte, la denúncia per incompliment del plec de condicions de la concessió.

Malauradament, en aquesta tasca trobem a faltar algunes organitzacions sindicals que, lluny de contribuir a l'estratègia de la confrontació, prefereixen la concertació amb el resultat per tots i totes conegut. CCOO i UGT no sols no participen de la mobilització, sinó que abandonen el procés per falsedat documental que havia estat pactat al Comitè d'Empresa i, per si faltava alguna cosa, signen un conveni d'aplicació limitada amb Marina Salut en contra de la majoria sindical. És clar que poden canviar les persones i els escenaris, però les pràctiques es repeteixen.

Malgrat tot, la lluita continua. No podem permetre que insignificants entrebancs ens facen perdre de vista el nostre objectiu, que no és altre que recuperar la comarca per la sanitat pública de gestió directa i, en aquest sentit, cal donar una passa més. Arribats ací hem comprovat els efectes negatius de la gestió privada de la sanitat i els serveis públics, l'opinió pública n'és més conscient de la gran mentida del model Alzira i la pressió social és més que patent. Ara és l'hora, però, de les grans decisions i dels grans compromisos. És l'hora d'exigir el rescat de la concessió de l'assistència sanitària de la Marina Alta i d'altres comarques arreu del País Valencià i és l'hora, també, d'exigir el compromís ferm per part dels agents socials i polítics de contribuir a la consecució d'aquest objectiu amb la vista posada en 2015.

L'STEPV, fidel amb els seus principis, sempre ha estat un referent en la lluita contra la privatització de l'ensenyament i dels serveis públics en general; per aquesta mateixa raó, avui, a la ciutat de Dénia, més que mai, referma el seu compromís amb la sanitat pública universal, gratuïta, equitativa, de qualitat i de gestió directa i exigeix el rescat de la concessió de l'assistència sanitària a Marina Salud, així com de la resta de serveis públics privatitzats. No més privatització de la sanitat a la Marina Alta. 

next