València està a punt d’arribar al punt de saturació de vivendes turístiques. Així ho demostra l’estudi que l’Ajuntament va encarregar en la primavera per a conéixer al detall les xifres d’un sector que en altres ciutats, principalment Barcelona, està generant nombrosos problemas de convivència, i que ahir va fer públiques la regidora de Turisme, Sandra Gómez.
Les dades recollides després de revisar el Registre d’empreses de l’Agència Valenciana de Turisme (AVT) i els principals portals de turisme col·laboratiu, mostren un nombre de 4.714 vivendes turístiques –2.285 que estan reglades a través d’empreses i immobiliàries i 2.429 que els particulars ofereixen a través de les plataformes– amb capacitat per a 18.102 places, cosa que representa un 48,60% de tota l’oferta d’allotjament turístic de la ciutat. Mentre que els 82 hotels de la capital tenen una capacitat per a 16.191 persones (43,47%) i la resta d’oferta d’allotjament per als visitants (pensions, càmpings, etc.) representa el 7,93% per a 2.953 visitants.
“Les 4.714 vivendes turístiques, de les quals 2.285 estan reglades, representen el 48% de l’oferta d’allotjament turístic de la ciutat”
“No és destarifat dir que hi ha circumstàncies i condicions que apunten que ens trobem davant d’una nova bombolla especulativa i que quan esclate tindrà uns efectes tan greus com els de la bombolla immobiliària que encara estem pagant”, va advertir la tinent d’alcalde. En aquest sentit, Sandra Gómez va explicar que el fet de ser un fenomen nou, amb propietaris que veuen revaloritzats els seus actius immobiliaris, la facilitat d’accés a través de les aplicacions mòbils i el desconeixement de les lleis, ha contribuït a generar una imatge “irreal” d’un negoci que no és tan rendible atenent l’estudi encarregat pel consistori.
“Que ningú no es pense que ha trobat la gallina dels ous d’or”, va insistir Gómez, qui va explicar que l’anàlisi indica que aquests allotjaments, si compleixen tota la normativa, paguen els impostos i tenen el personal necessari contractat, sols són rendibles si es lloguen un mínim de 180 dies a l’any. “És molt més fàcil traure rendiment si es lloga per a un ús residencial”, va dir. Així mateix, va destacar que malgrat l’abundant oferta d’aquests espais d’allotjament, la majoria de les pernoctacions continuen registrant-se als hotels, amb un 62,47% enfront del 37% que opta pels apartaments. “El major volum de negoci continua sent per als hotels”, va indicar.
Sandra Gómez: “L’objectiu del consistori és protegir el resident, millorar la convivència i el benestar social, lluitar contra l’economia submergida i ajudar les empreses que donen el servei de manera legal”
Aquests és un dels arguments que l’Ajuntament utilitzarà per a desincentivar que continue unflant-se la bombolla. Els altres passen per mesures impositives i més control de les 27 plataformes que estan operant ara a la ciutat. “La intenció del consistori és protegir el resident, millorar la convivència i el benestar social, lluitar contra l’economia submergida i ajudar les empreses que donen el servei de manera legal”, va exposar la regidora. Per a això, l’Ajuntament planteja set mesures destinades a regularitzar un fenomen que preocupa no sols el consistori, sinó també els hostalers i els veïns dels barris on es concentren principalment aquests allotjaments.
Reunió amb Airbnb
Entre les iniciatives presentades ahir, Gómez va destacar-ne tres: la creació d’una taula de treball amb l’AVT, la posada en marxa d’un Observatori sobre la vivenda Turística, i l’establiment d’un marc de col·laboració entre l’Ajuntament i les principals plataformes de HomeSharing. “Al setembre ens reunirem amb l’empresa Airbnb, la plataforma de lloguer turístic més important a Espanya, per a traslladar-li diverses propostes i tractar de signar un conveni de col·laboració. Entre les mesures que li plantejarem figuren la d’una taxa per als apartaments turístics, limitar els dies a l’any que un particular pot llogar el seu habitatge, regular l’oferta d’arrendament d’aquest tipus d’immobles a la ciutat i que sols permeten publicitar-se les vivendes que estan registrades”, va detallar la primera tinent d’alcalde.
A més, en la seua opinió, caldria ser més valents i aprovar més mesures econòmiques per gravar l’activitat d’aquests arrendaments. “No és suficient que estiguen inscrits en el registre de l’AVT i paguen el model 347 d’Hisenda, crec que se’ls hauria d’exigir una taxa d’activitat econòmica”, va insistir. La segona reunió prevista és amb Homeway.
Segons va afirmar l’edil de Turisme, València es convertiria d’aquesta manera en “la primera ciutat espanyola” a signar un acord d’aquestes característiques amb la plataforma Airbnb, i que existeix la intenció que s’amplie a la resta de plataformes d’aquest tipus. Gómez va confiar que el conveni siga possible i que les plataformes es comprometen amb l’Ajuntament. A més, va assegurar que a totes les parts “els convé arribar a un acord” i va avisar les plataformes que, en cas de no acceptar les propostes i “quedar al marge de la llei”, l’Ajuntament “utilitzarà la potestat sancionadora” per a regular el sector. Això no obstant, Gómez va reconéixer que fins ara sols han actuat prèvia denúncia dels veïns, i va subratllar que s’havia arribat a la clausura d’algun apartament per la reincidència del propietari en la il·legalitat. Així mateix, va assenyalar la falta de personal tècnic i de policia local per poder realitzar més controls.
Cal recordar que l’AVT va imposar el passat mes de març sancions a Airbnb i a cinc plataformes més de lloguer d’apartaments per internet. En concret, Airbnb, Homeaway i Rentalia hauran d’abonar 30.000 euros de multa per no exigir ni reflectir el número de registre que acredita que les vivendes que s’anuncien a les seues pàgines web són turístiques. Des de l’AVT expliquen que encara no hi ha novetats sobre la resolució, atés que és un procés llarg.
Vida als barris
D’altra banda, la regidora de Turisme va explicar que amb aquest pla es tracta d’abordar el problema abans que “la situació es desborde” i genere conflictes amb veïns, administració i hostelers com està succeint a altres ciutats. Segons les dades facilitades per la regidora, València compta amb 6,6 apartaments per cada mil habitants, una ràtio molt semblant a les de Sevilla (6,3), Màlaga (6,2) o Donostia (6,9) i prou lluny de Barcelona, que amb 9,8 apartaments és el màxim exponent de saturació turística. “Volem mantindre els estàndards de la qualitat de la capital com a destinació turística, però el més important és garantir també la seua identitat i això passa per respectar el dia a dia dels nostres veïns, especialment els dels districtes on més conseqüències està tenint el fenomen”,va expressar.
Sandra Gómez: “Volem mantindre els estàndards de qualitat turística de la capital, però és més important garantir el dia a dia dels nostres veïns”
I és que la majoria d’aquests immobles de la ciutat es troben a Ciutat Vella (34%), Extramurs (12%), l’Eixample (11%) i Poblats Maritims (10%). Cal recordar que la setmana passada, diverses associacions i col·lectius del districte de Ciutat Vella van presentar un manifest en què denunciaven precisament la transformació que estava patint el barri amb la irrupció d’aquest fenomen. “Ciutat Vella ha de continuar sent un barri residencial, amb tots els seus serveis, hem d’evitar que es convertisca en un parc temàtic i que els seus veïns fugen”, va indicar Gómez alhora que avançava que s’establiran majors controls sobre el districte i que s’està elaborant un pla específic al PGOU per evitar la proliferació d’apartaments turístics.
La Federació de Veïns va valorar les mesures anunciades per Gómez i esperen que la mesura no arribe “massa tard”. La secretària de l’entitat, Ana Cantero, va expressar que “la Federació és conscient que València ha apostat pel turisme i això no té per què ser una cosa negativa, sempre que el seu foment es faça de forma sostenible i no pertorbe el benestar del veí que resideix a la ciutat”. Així mateix, Cantero va subratllar que el missatge llançat per Gómez que València està saturada i ja no caben més apartaments turístics, coincideix en les seues denúncies de fa temps.
