L’Ajuntament de València va presentar aquest dimarts la primera “radiografia” completa del faller resident a la ciutat de València. A través d’una enquesta encarregada per la Regidoria de Cultura Festiva que encapçala Pere Fuset, l’empresa InvestGroup va dur a terme 963 qüestionaris com a mostreig dels 45.000 fallers censats a la ciutat. El resultat dibuixa el perfil sociològic del faller i palesa els gustos i valoracions sobre les accions que determinen la festa de les falles. Atenent doncs a un dels compromisos que va assumir el consistori, en rebre les falles el reconeixement de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, l’estudi revela una foto fixa d’un col·lectiu sobre el qual havien recaigut definicions que ara les dades desmenteixen, com per exemple que el faller del cap i casal és de dretes, una afirmació errònia que van remarcar els investigadors de l’estudi, Rosa Cierres i Adolfo López durant la presentació de l’enquesta.
El faller de la ciutat de València és tradicional o de tarannà costumista, parla quasi sempre en castellà, encara que el 95,4% manifesta saber llegir en valencià i un 64,8% afirma que sap escriure’l; també és catòlic, però la majoria no és practicant; en gran nombre, el faller se sent tan valencià com espanyol i pel que fa als partits o coalicions amb què se sent identificat –tot i que no és una enquesta que recull la intenció de vot, com va destacar Fuset aquest dimarts– els fallers valencians reeditarien el govern de la Nau en 2019, encara que un 22% s’identifica amb el Partit Popular.
L’enquesta sobre la percepció social del col·lectiu faller davant la festa de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat es va fer en juny de 2017 per tal de recollir els perfils i actituds del col·lectiu faller, les seues opinions i valoracions sobre possibles canvis i determinar la realitat sociològica del grup. La mostra evidencia principalment que els fallers de la ciutat del Túria representen un grup humà “plural i transversal”, va ressaltar el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset. Sota el paraigua de les Falles conviuen gent “diversa”, cosa que demostra que “són un motor de cohesió social” sense comparació. La taxa de participació va ser alta i el 99,6% van acabar el qüestionari realitzat telemàticament, va destacar Fuset.
Per què milita el faller de València?
El faller s’apunta principalment a la comissió fallera del seu barri (68,4% de mitjana dels enquestats). El seu vincle de pertinença a una falla està justificat per motius majoritàriament familiars, és a dir, que el seu cercle personal forma part de la comissió: el 30,9% són fallers d’una comissió perquè està la seua família, el 17,4% perquè està la parella i el 8,5% té els seus fills, a més, el 30% té la colla d’amics. De mitjana, un faller ho és més o menys mitja vida, segons van explicar els investigadors que han dut endavant l’enquesta.
L’estudi pregunta els motius pels quals un veí de la ciutat decideix vestir de saragüells durant el mes de març. El 41% continua sent faller i complint amb el ritus per costum o tradició, el 19,4% perquè és una cosa que fa des de fa molts anys i un 8,3% és fidel a les falles per sentiment, cultura i valenciania, de manera que un gran nombre de fallers determina que aquests són “tradicionals” o “conservadors” des d’un punt de vista costumista, va advertir Adolfo López.
Altres detalls curiosos sobre el perfil dels fallers és que aquests, com a aficions, tenen veure la televisió (65%), el cinema (56,1%), la música (55,8%) i els esports (49%). Més cridaner és que la música –practicada com a lleure en un 55,8%– és l’activitat que més es celebra al casal (30,7%), seguida per la dansa (22,1%).
Com veu l’activitat i canvis en les Falles?
S’hi podria dir que l’anunci de la UNESCO sobre les Falles és cabdal per als fallers, ja que el 95% el veu important o molt important. Tots els elements fallers reben una nota destacada, entre el notable i l’excel·lent, però sobretot destaca per al fester el Museu Faller amb una nota de 9, el monument, la sàtira i la indumentària, que obtenen un 9,2; i en tercer lloc quedarien els artistes fallers i la música amb un 8,9 de nota.
Pel que fa a temes que la Regidoria de Cultura Festiva està impulsant, el de la participació de la dona en la festa rep un 8 de nota, mentre que la forma d’elecció dels jurats i el sistema d’elecció de la fallera major i la Cort d’Honor reben un aprovat molt just (5,4).
Els fallers estan dividits pel que fa a la llengua pròpia i la seua presència en les falles: el 46,6% voldrien que augmentara la presència i el 43,1% els sembla bé com està. Només un 8,1% aposta perquè el valencià siga la llengua vehicular de la festa.
Hi ha consens entre els fallers en altres àmbits com ara el reconeixement del Museu Faller com a museu oficial, l’obertura del balcó de l’ajuntament o el canvi d’ubicació de l’Exposició del Ninot. Altrament, si hi ha algú que posa pals a les rodes perquè les Falles despleguen el seu resplendor són els veïns que no són fallers, ja que per al 47,7% dels fallers, aquests representen el principal problema que afecta les falles, seguits per l’economia (23,1%) i en menor mesura, el procediment per a obtindre permisos (17%).
Els residents del barri que no militen en la comissió frenen la Falla perquè per a un 18,3% són un focus de conflictes i per a un 14,7% no són comprensibles i tenen poc respecte envers la comissió amb què conviuen.
L’enquesta també palesa que hi ha un empat tècnic entre els que volen que la Junta Central Fallera continue depenent de l’Ajuntament (48,9%) o que siga independent (48%). De la mateixa manera, els fallers també avalen l’impuls de la regidoria de fer participar els fallers en la definició de la festa, ja que un 91% demana tindre major participació en l’organització de les Falles. Les peticions que denoten el perfil tradicionalista dels fallers palesen que no volen que les revetlles es tanquen més prompte, que no s’avance l’horari dels castells i no retardar la instal·lació de les carpes; també reben bona dosi d’acords mantindre el dia de la cremà coincidint amb el 19 de Sant Josep, no retardar l’horari de la despertà.
El faller com a ciutadà
“Els fallers no són tan diferents a la resta de la ciutadania de València”, va indicar Fuset. Als membres de les comissions els preocupa com a ciutadans la desocupació (49,9%) i la corrupció política (24,1%), en tercer i quart lloc se situa la Sanitat (21,7%) i l’Educació (18,7%).
El faller se sent majoritàriament tan valencià com espanyol (73,3%), més valencià que espanyol només se sent el 17,5% dels fallers. Sols valencià un 1,6%, mentre que només espanyol un 1,2%. Pel que fa a la confessionalitat del col·lectiu, el faller és principalment catòlic no practicant (55,2%).
El 0,1% només parla valencià, una dada residual si es compara amb els fallers castellanoparlants que oscil·len entre el 20,2% que només parla castellà i el 37,8% que sempre o quasi sempre s’expressa en aquesta llengua, però en ocasions pot parlar la llengua pròpia. Aquells que utilitzen les dues llengües cooficials indistintament representen el 30,9% i els qui parlen valencià sempre o quasi sempre i de vegades castellà són el 10,9% dels membres fallers. Entre aquestes preguntes al voltant del valencià, l’enquesta afirma que el 95,4% dels fallers sap llegir la llengua pròpia i un 64,8% la sap escriure.
El 22% dels fallers se senten identificats amb el PP, però, la gran majoria reeditarien el pacte de govern de La Nau, ja que un 18,9% apostaria pel PSPV, un 12,6% per Compromís i un 6,4% per València en Comú. Ciutadans es col·locaria com a quarta força política en rebre el suport de l’11,1% dels fallers. Com a forces sense representació es quedarien Esquerra Unida, Som Valencians i PACMA. Ara bé, el 17,1% no vol cap partit de l’espectre actual.
Tot i la tria de partits, el 45,4% dels fallers es defineix ideològicament com a ciutadà d’esquerra o centreesquerra. El 21,5% es col·loca al centre i el 25,7% es defineix de dreta o centredreta. En la mitjana de la valoració, en què 1 representa l’extrema esquerra i 10 l’extrema dreta, el faller trau un 4,61 de mitjana, és a dir, que a pesar del seu comportament conservador pel que fa a les tradicions, “és un poc més d’esquerres que la majoria de ciutadans que no són fallers”, van destacar Adolfo López i Rosa Cierres d’InvestGroup.
La situació política del País Valencià és per a un 62,1% dels fallers regular o roïna. Això no obstant, els fallers són persones que treballen (un 61,5%) i que principalment té uns ingressos entre 1.500 i 2.500 euros (27,2%) o 1.000 i 1.500 euros (23,6%), per això, les seues situacions econòmiques són bones (42%) o regulars (41,2%), una percepció que va aparellada a la sensació de la situació monetària del territori: regular (39,7%) o roïna (32,3%). El 49,2% dels fallers tenen estudis des dels primaris fins als secundaris, mentre que el 40,7% ha estudiat o un cicle superior o en la universitat.
