El tancament de Garoña reobri el debat sobre el futur de Cofrents

La central abaixa la persiana definitivament després de cinc anys d'inactivitat
/ València
1 agost 2017 16:59h
El ministre d\'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, ha anunciat el tancament definitiu de la central nuclear de Santa Maria de Garoña.

La central nuclear de Santa Maria de Garoña, a Burgos, es tancarà definitivament després que el govern espanyol haja acordat denegar la sol·licitud de renovació d'autorització de l'explotació de la planta, segons ha anunciat hui en roda de premsa el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal. Fa sis mesos, el Consell de Seguretat Nuclear va emetre un informe favorable a la renovació de l'autorització d'explotació sense una data determinada, però el funcionament de les centrals nuclears és competència del Ministeri.

Garoña es va inaugurar l'any 1970 i, després del tancament de la central de José Cabrera (Guadalajara), es tractava de la planta en actiu més antiga a l'Estat. El 2012 va cessar la seua activitat per raons exclusivament econòmiques: quan es van anunciar nous impostos per a l'energia nuclear (dins de la Llei de Mesures Fiscals per a la Sostenibilitat Energètica), Nuclenor –empresa propietària de la central, participada al 50% per Iberdrola i Endesa– va considerar que no podia fer front a aquest cost. Després, el 2014, l'empresa va presentar al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme la sol·licitud per a renovar el permís de funcionament de Garoña fins al 2031. Tot i això, actualment al si de Nuclenor no hi havia acord sobre el futur de la central: mentre que Iberdrola no volia reobrir-la, Endesa ho deixava en mans del govern espanyol.

Nadal ha explicat que els motius per tancar Garoña són que "les circumstàncies actuals no garanteixen suficient certesa", en referència al rebuig de tots els grups polítics de l'oposició i a les discrepàncies entre Iberdola i Endesa.

Quin és el futur de Cofrents?

Al País Valencià, la notícia del tancament definitiu de la central nuclear de Garoña ha tornat a posar d'actualitat la situació de les instal·lacions de Cofrents, que Juan Ponce, síndic adjunt de Compromís a les Corts, ha qualificat de "velles i perilloses". Ponce ha celebrat la decisió del govern espanyol i ha afirmat que "després de Garoña, és el torn del tancament de la nuclear de Cofrents, perquè no hi ha cap excusa per a l’ampliació de la vida útil d’una central antiquada i perillosa com la valenciana".

No obstant això, hi ha algunes diferències entre una central i l'altra. D'una banda, la de Santa María de Garoña, inaugurada fa 47 anys i que ja en portava vora 5 sense funcionar, és la central nuclear espanyola menys potent, amb 466 MWe. D'altra banda, la de Cofrents, que es va posar en marxa fa 33 anys, és la més potent de l'Estat, amb 1.092 MWe. Segons dades d'Iberdrola, propietària de la central, això suposa un 3,6% de la producció elèctrica estatal, el 17,17% de la producció elèctrica d'origen nuclear i vora el 80% de la producció d'Iberdrola al País Valencià. Iberdrola també afirma que la producció anual de Cofrents permet abastir el consum domèstic de 2 milions de llars.

Ponce ha recordat que per a Compromís "l’únic full de ruta possible del Ministeri d’Indústria respecte a Cofrents exigeix fixar un calendari de tancament definitiu d’aquestes instal·lacions, no més enllà de l’actual pròrroga de la central fins a 2021. Un calendari que ha d’incloure també totes les centrals nuclears del territori espanyol" i ha afegit que "l’aposta de futur passa per l’ús de les renovables netes, que ens permeten lluitar contra el canvi climàtic i que són font de creació d’ocupació estable i de qualitat". No obstant això, AVAESEN, la patronal valenciana de les energies netes, alerta que fa falta un pla de renovables. "És una absurditat tancar la central de Cofrents sense una alternativa real", va afirmar Marcos J. Lacruz, president d'Avaesen, en declaracions a Diari La Veu.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next