Catorze anys després de la denúncia i després de quatre sentències, el Tribunal Suprem (TS) ha posat fi a un dels litigis més importants en què s’ha vist immersa l’associació Acció Ecologista-Agró (AE-Agró). L’alt tribunal ha donat llum verda al primer enderrocament d’un xalet de luxe en el Parc Natural del Montgó, segons va informar aquest dimecres l’entitat ecologista, que ja ha demanat a l’Ajuntament de Dénia (la Marina Alta) l’execució de la sentència. “No sabem quin termini té el propietari de l’immoble per a complir amb la decisió del tribunal, però estem convençuts que, després de tota la batalla judicial que ha presentat, no ho farà per voluntat pròpia i haurà de ser l’Ajuntament de Dénia qui haja d’actuar de forma subsidiària”, explica Joan Sala, membre d’AE-Agró de la Marina, qui més coneix de prop tot el procés judicial, ja que ell va donar la veu d’alarma per l’actuació urbanística il·legal que s’havia produït dins del parc natural.
L’última decisió del Suprem desestima el recurs de cassació, interposat pels propietaris del l’immoble de luxe, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià que els obliga a enderrocar la construcció il·legal que van realitzar en l’antiga Colònia Agrícola del Parc Natural del Montgó. A més a més, el TSJ condemna els propietaris de l’habitatge a pagar 1.000 euros en concepte de costes judicials a AE-Agró, entitat que va denunciar els fets l’any 2003.
“Quan es faça efectiva, aquest xalet de luxe es convertirà en la primera construcció il·legal que és enderrocada al Parc Natural del Montgó”, indica Sala, qui confia que aquest cas servisca per seure precedents i tant els particulars com l’administració “s’ho pensen dues vegades abans d’actuar”. “M’agradaria pensar que els actuals governants tenen una altra concepció del territori i el paisatge i que, per tant, no tornarem a caure en les mateixes errades”, assenyala Sala.
El també president de la Junta Rectora del Parc apunta que moltes de les agressions que ha patit el territori –motivades principalment per l’especulació urbanística– han sigut possibles per la “desídia” de l’administració valenciana, però també estatal. “S’han tolerat actuacions incomprensibles que es resolien sistemàticament amb el pagament de multes però, en poques ocasions, han actuat amb la contundència que permet la llei i amb la que hauria d’actuar qui té la màxima responsabilitat de protecció del nostre patrimoni. Això no és propi d’un país que diu estar entre els primers d’Europa”, critica Sala.
Joan Sala: “S’han tolerat actuacions incomprensibles que es resolien sistemàticament amb el pagament de multes”
El membre d’Agró també lamenta les “tretes legals” del propietari per a retardar l’execució de l’ordre de demolició ratificada pel TSJ valencià el passat mes de gener i subratlla l’escassa “voluntat” dels infractors –advocats– de complir amb la legalitat. “Disposaven d’una llicència per a reparació de coberta sense tocar estructura, condicionament de cuina i reparació de façana i pintat exterior. Això no obstant, van ampliar i renovar l’habitatge fins al punt de transformar 10.000 metres quadrats de terra de conreu en una piscina, un nou camí, un galliner de grans dimensions i una casa de major grandària”, explica Sala.
Més restriccions
L’ecologista també destaca que les actuacions es van realitzar dins de l’àrea de protecció del Montgó, sobre sòl no urbanitzable, segons estableix el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) d’un parc natural que té la particularitat de tindre cases i veïns al seu si. “I, per si fóra poc, realitzant les obres tot i existir una resolució administrativa que ordenava la seua suspensió. Fins i tot, els propietaris del xalet van arribar a retirar el precinte policial i van continuar amb la transformació il·legal dels seus terrenys, de manera que van mostrar un absolut menyspreu per l’autoritat, la normativa urbanística i els valors naturals del Montgó”, va expressar l’entitat a través del comunicat en què feia pública la sentència del TSJ.
En aquest sentit, Sala considera que el PORN hauria de ser més restrictiu encara alhora que mostra molta desconfiança per l’Associació de Colònies del Montgó, presidida per l’infractor, Joaquín Mompó. “M’agradaria molt creure en els objectius honorables de recuperació i protecció de les colònies que exhibeix el col·lectiu i estic segur que hi ha molta gent que actua de bona fe. Però, com podem confiar en colonos que són empreses urbanístiques?”, es pregunta Sala. És per això que el membre d’AE-Agró insta la Conselleria a reclamar el que és de la seua propietat i a vetllar per la seua integritat. “Si el Montgó es va salvar de l’especulació urbanística és perquè era de titularitat pública, no ens enganyem”, expressa.
Les colònies agrícoles van ser creades el 1922 pel govern espanyol amb l’objectiu de recuperar l’agricultura en les valls d’aquesta muntanya. Segons la documentació, es van crear 51 lots que abraçaven 654 hectàrees. L’actual director del parc, Joseba Rodríguez, va subratllar, en una reunió amb la citada associació, que aquestes construccions havien sigut fonamentals per a fer del Montgó un parc natural i va valorar que representen un patrimoni excepcional.
