Els Borja: un degoteig d'empremtes papals per les comarques valencianes

Les arts, la literatura, la música i el patrimoni reflecteixen el poder de la família establerta a Xàtiva i Gandia

El territori valencià ha estat, com qualsevol altra extensió amb passat feudal, una zona de lluites de clans per les possessions i els llocs de preeminència social. Els Vilaragut i els Centelles, dues nissagues ara pràcticament oblidades per l'imaginari col·lectiu, haurien ocupat bona part de les portades de les seccions d'economia i política dels mitjans de comunicació. Tot i això, la família Borja és probablement la dinastia valenciana més mediàtica, traspassant les fronteres i esdevenint amb el temps matèria primera per a diverses manifestacions culturals que van des de la literatura fins a l'òpera passant pel cinema o els videojocs. Més enllà de l'art inspirat en els Borja, la dinastia va articular un reguer de possessions físiques, algunes per noblesa i altres per poder eclesiàstic, que configuren la Ruta dels Borja.

Pocs cognoms han deixat un degoteig d'empremtes tan ampli arreu de les comarques valencianes com els Borja, presents des de la Costera fins a l'estat Pontifici, passant per la Safor i València. "Famílies com aquella, en un temps com aquell, n’hi ha hagut ben poques en la història d’Europa. Cada temps històric, cada època, és rigorosament singular, com és singular cada país, cada ciutat o cada llinatge més o menys il·lustre", escrivia Joan Francesc Mira en el seu assaig Els Borja. Família i mite (Bromera, 2000). En el camp de la literatura, els papes valencians han esdevingut personatges principals de novel·les com ara Borja Papa (3i4, 1996) on Mira narra l'ascens de Roderic Llançol i de Borja, des de la Xàtiva natal a la Roma papal on va governar la cúria sota el nom d'Alexandre VI i es va convertir en el segon Papa valencià després que el seu oncle, Calixt III, nascut a la Torreta de Canals com a Alfons de Borja i de Llançol, fóra el primer valencianoparlant en dirigir els Estats Pontificis, així com l'encarregat de canonitzar Sant Vicent Ferrer.

Els Borja han fet vessar tinta en gran quantitat que han pres forma de llibres, com ara Francesc de Borja. El duc sant (Edicions 62) de Josep Piera –Premi Joanot Martorell en 2009–; l'edició del facsímil de la butla papal, on concedeix el permís per obrir la Universitat de València amb edició crítica de Ferran García-Oliver; o obres literàries publicades pel Magnànim com Els Borja espill del temps (Magnànim, 1992) de Ximo Company, Los Borja y los moriscos (Magnànim, 1992) de Santiago la Parra López, entre altres, o Els temps dels Borja (Consell Valencià de Cultura) escrit per diversos autors. Amb un plantejament oposat a la idea dels Borja com a ambaixadors de la valencianitat al Vaticà, Júlia Benavent i Manuel Muñoz publicaven Contra els Borja (UNED, 2013) on la investigadora i el periodista afirmen que els Borja "no van ser uns nobles valencians que feren país a Roma, sinó uns prínceps romans nascuts a Xàtiva". No obstant això, en el camp de les lletres i el pensament dedicat a la família valenciana hi ha l'Institut Internacional d'Estudis Borgians, que recull a través de la seua web documents (Diplomatari Borja) i publicacions entre els quals destaquen diverses traduccions de dietaris i documents de membres de la nissaga valenciana.

Alexandre VI va estendre una butla que concedia a la parròquia de Santa Maria convertir-se en la Col·legiata de Gandia . GENERALITAT VALENCIANA

Les arts pictòriques han plasmat la família Borja a través de les mans de Pere Reixach, Joan de Joanes i Pinturicchio, que van representar Calixt III, sense oblidar tampoc les recreacions de Pinturicchio, Cristofano dell'Altissimo, Tiziano i Joan de Joanes sobre Alexandre VI. Cal recordar també un suposat retrat de Lucrècia Borja de Bartolommeo Veneto, així com un altre d'un suposat Cèsar Borja d'Altobello Melone, entre altres moltes pintures del perllongat llinatge procedent de la població aragonesa i instaurada a Xàtiva seguint les ordres de Jaume I. Però també l'orfebreria va contribuir a recordar els papes valencians com el Calze de Calixt III que es pot veure a la Col·legiata de Xàtiva o les escultures del sepulcre on s'hi troben soterrats oncle i nebot a Roma o el dedicat a Calixt III a la Basílica de Sant Pere al Vaticà.

Més controvertida va ser la visió que palesa la sèrie The Borgia, creada per Neil Jordan i emesa en el canal Showtime dels EUA i TNT del Canadà, i que va arribar a les pantalles dels televidents valencians en el 2011 a través de Cuatro. La nissaga encapçalada per Roderic de Borja va arribar a la gran pantalla a través del film d'Antonio Hernández: Els Borja, una pel·lícula centrada en Alexandre VI i la llegenda, els tripijocs i el sexe familiar que alguns estudiosos i lletraferits han proclamat i mantingut. Canal 9, que participava en la producció de la pel·lícula, la va emetre el 8 d'octubre de 2008 en la seua versió en valencià. En 1947, l'argentí Luís Bayón va crear Lucrecia Borja, una pel·lícula en blanc i negre centrada en la filla del papa xativí. La figura de Lucrecia va ser el personatge central del drama escrit per Víctor Hugo en 1833, el text però, va servir, després de l'adaptació de Felice Romani, perquè l'italià Gaetano Donizetti componguera Lucrezia Borgia, una òpera en dos actes que es va representar al Palau de les Arts el passat mes d'abril, i que va esdevenir la primera vegada que el coliseu d'òpera valencià emetia l'òpera en temps real a través d'una plataforma virtual (The Opera Platform). La representació, que comptava amb la col·laboració de l'Agència Valenciana de Turisme (AVT), va servir a més per a divulgar el vincle de la família Borja, a la qual pertany la filla d'Alexandre VI (protagonista de l'òpera de Donizetti) al País Valencià. 

La retransmissió en 'streaming' de l'òpera, un vídeo que compta amb entrevistes i reportatges del patrimoni valencià vinculat al llinatge papal valencià, va aconseguir fins al passat mes de juny 30.364 visualitzacions completes, segons va informar el teatre d'òpera el passat juliol durant la presentació del conveni de col·laboració entre l'AVT i el Palau de les Arts per dur endavant un projecte de divulgació de València com a ciutat de la Ruta de la Seda. Dins d'aquest camp musical, el vinarossenc Carles Santos va compondre L'adéu de Lucrècia Borja en 2001, una obra per a cor i orquestra amb textos de Joan Francesc Mira que es va estrenar al Palau de la Música el 3 de febrer de 2001 en què es commemoraven els cinc-cents anys de la Universitat de València. Les empremtes dels Borja es poden trobar fins i tot en contextos tan contemporanis com els videojocs, on apareixen els fills de Roderic Borja i el mateix futur Papa com a antagonista principal, així com Alexandre VI, en tres edicions del videojoc de ficció històrica: Assassin's Creed (2009 i 2010 en dos jocs diferents de la mateixa saga apareguts en el mateix any).

Una ruta per les comarques

La genealogia dels Borja és extensa, partint del poble aragonés del mateix nom, la família es va establir a Xàtiva i posteriorment a Gandia. Els descendents començaren a obtindre possessions per les comarques de la Costera, la Safor, la Vall d'Albaida, la Ribera Alta i València; senyorius, ducats i palaus que representaven un poder quasi únic en la història valenciana a les portes del Renaixement. 

La Ruta dels Borja és passejar per un emocionant espectacle d'art, paisatge, història i cultura. A la ciutat de València, la ruta dels Borja es mostra exuberant en l'església de Sant Nicolau amb unes pintures que han propiciat que la parròquia es considere la Capella Sixtina valenciana. A la Catedral, els Papa Borja van construir la majestuosa capella de Sant Pere i van encarregar els exquisits frescs renaixentistes dels àngels músics, que van ser reproduïts per lutiers i en l'actualitat són executats en el Cant de la Sibil·la que acull la seu valenciana i poden ser contemplats en l'exposició dedicada al Segle d'Or al Monestir de Sant Miquel dels Reis. A la capella de la catedral dedicada a Sant Francesc de Borja es poden admirar dos excel·lents llenços de Goya.

Sense deixar València, la petjada viva dels Borja passa també pel Palau de les Corts Valencianes, residència de la família, i per la Universitat. Tanmateix, Xàtiva i Canals són el bressol dels Borja.

A Canals, es conserva la Torre dels Borja, lloc on va nàixer en 1378 el Papa Calixt III. Just enfront se situa l'Oratori que formava part del conjunt palatí. A Xàtiva es conserva en una bella plaça la casa on va nàixer Roderic de Borja. El patrimoni artístic s'exhibeix també en la Col·legiata, les esglésies de Sant Francesc i de Sant Pere (on va ser batejat Alexandre VI) el Museu de Belles Arts, el Palau dels Borja, el convent de Santa Clara, l'ermita de Santa Anna i l'inexpugnable castell, testimoniatge i mirador imponent de la història.

A Gandia, a la vora del mar Mediterrani, el Palau Ducal és un admirable complex d'arquitectura i el monument borgià més distingit. Ací van nàixer la majoria dels Ducs Borja i els seus descendents, entre ells Sant Francesc de Borja el 1510. Destaca el Saló de Corones, l'Oratori del Sant i la Galeria Daurada que hipnotitza amb la seua bellesa el visitant. A Gandia, la marca dels Borja s'imposa en la Col·legiata, el convent de Santa Clara o la Universitat.

Aquesta apassionant ruta passa també per Albaida, on es va establir el nebot de Lluís Joan de Milà i Borja, que va començar a alçar un palau fortificat que s'erigiex orgullós en el centre de la vila. La ruta combina monuments, patrimoni, rica gastronomia i bells paisatges com l'entorn de Castelló de Rugat on es conserven les restes del Palau Ducal. Tornant de nou a la comarca de la Costera, un altre enclavament destacat és el palau dels Sanç, situat al poble de Vallés. 

A les portes de la Vall dels Alcalans es troba Llombai, una baronia adquirida pel cardenal Roderic de Borja per al seu fill Pere Lluís. Ací es pot contemplar l'Església de la Santa Creu, integrada en el convent dels dominics. Llombai celebra una recreació històrica coneguda com el Mercat dels Borja que rep centenars de visitants. La Ruta dels Borja ens porta també a dos monestirs, autèntiques catedrals rurals de l'art i del recolliment com són el de Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir i el de Santa Maria de Simat de la Valldigna.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat