La Diputació de València ha decidit acomiadar el funcionari Carles Recio per una falta molt greu “d’abandó del servici” i per haver comés una falta greu continuada “per haver realitzat accions dirigides a impedir que foren detectats els incompliments injustificats de la seua jornada de treball”. Així es resol en el decret firmat pel president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, al qual ha tingut accés aquest diari, que posa fi a l’expedient sancionador obert contra Recio el passat mes de febrer després de les informacions publicades que apuntaven que, malgrat ser el cap de la Unitat d’Actuació Bibliogràfica de la institució, feia 10 anys que cobrava sense anar al seu lloc de treball.
Segons el decret, redactat a partir de la resolució de l’expedient disciplinari obert a aquest funcionari de carrera, la Diputació considera que hi ha proves suficients per a acomiadar Recio, a qui “separa del servici” per una falta “molt greu continuada” d’abandó de les seues funcions. També li imposa una sanció de “tres anys de suspensió” del servei per haver tractat d’ocultar les seues absències del lloc de treball, ja que cada dia acudia a fitxar. Aquesta sanció de tres anys, però, no té efectes pràctics ja que, per la falta molt greu, la Diputació directament l’acomiada. Contra aquest decret, cap la interposició d’un recurs per la via administrativa i també judicial.
L’objectiu d’aquest procés ha sigut el fet d’esclarir les continuades absències de Carles Recio del seu lloc de treball, que podien constituir faltes de caràcter greu i molt greu, com arrepleguen els articles 141 i 142 de la Llei d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, així com de l’Estatut Bàsic del Empleats Públics. La Diputació de València va designar un instructor i un secretari per a incoar l’expedient disciplinari destinat a depurar les possibles responsabilitats del funcionari. Alhora que a Recio, la Diputació de València va obrir expedient disciplinari a la funcionària de carrera directora de l’Arxiu-Biblioteca i superior de Recio, María José Gil Martínez, per la seua actuació –per manca d’acció i per omissió– davant les reiterades i continuades absències en el seu lloc de treball de l’empleat. L’actuació de Gil podria constituir igualment faltes de caràcter greu o molt greu. Aquest expedient roman encara obert i, per tant, pendent de resolució.
Els testimonis desacrediten la versió de Recio
El decret recull les proves segons les quals la Diputació ha constatat les faltes molt greus que han propiciat l’acomiadament de Carles Recio. Segons els fets provats, l’alt funcionari va estar des de març de 2006 fins a principis de 2017 cobrant sense ocupar el seu lloc de treball. Així ho confirmen els diferents testimonis que van declarar durant la instrucció de l’expedient i que treballen a l’edifici on s’ubica l’Arxiu de la Diputació de València. Tots ells van assegurar que han presenciat com el senyor. Recio acudia a fitxar cada matí i després directament se n’anava sense pujar a les dependències de l’Arxiu i posteriorment, al final de la jornada, tornava per a repetir l’operació. De vegades, fins i tot, aparcava el vehicle amb què havia arribat en la porta. “Venia sobre les 7 hores, fitxava i, després, s’absentava”, “fitxava i se n’anava”, “arribava amb un vehicle, fitxava, pujava al seu vehicle i se n’anava”, expliquen tres treballadors.
Els seus companys de la Unitat d’Actuació Bibliogràfica de l’Arxiu de la Diputació també confirmen el modus operandi de Carles Recio. “Quan coincidíem era en l’eixida [del treball]. Ell venia amb un vehicle, parava, fitxava i se’n tornava a anar amb el vehicle. No estava ací”. “Una altra funcionària, treballadora des de 2006, preguntada si coincidia amb Recio en alguna ocasió contesta: “En l’eixida, a la finalització de la jornada, sí. Carlos Recio arribava amb un vehicle, fitxava i se n’anava”. A la mateixa pregunta, una funcionària, aquesta treballadora des d’octubre de 2015, assegura que “fitxava a l’entrada i se n’anava amb el seu cotxe. Desconec el que feia”. Totes aquestes declaracions s’inclouen en la instrucció i l’encarregat de l’expedient els dóna com a fets provats.
Carles Recio reconeix en la seua declaració que no anava al seu centre de treball, però nega que no treballara. Assegura “que a partir de 2015 passava la jornada de treball entre la Biblioteca de Sant Miquel dels Reis, l’hemeroteca i biblioteca municipal de València de plaça de Magúncia i en CulturArts”, però des del departament de personal s’assenyala que “no existia cap autorització administrativa per a eixes absències i activitats externes”.
En la seua defensa, Recio assenyala que tot i no anar a la seu de l’Arxiu, ell continuava treballant. La seua versió, però, la tiren per terra la mateixa Unitat d’Actuació Bibliogràfica i el Servici de Comunicacions i Relacions amb l’Exterior de la Diputació, que asseguren que no consta cap projecte ni treball realitzat per Recio des de 2006. Concretament, la unitat responsable de les publicacions respon al requeriment de l’instructor de l’expedient: “En atenció al seu escrit de data 8 de maig sol·licitant informe sobre els treballs administratius de qualsevol naturalesa, documents o informes que poguera haver realitzat el senyor Recio, des del mes de maig de 2006 fins a la data actual, s’informa que no consta en este Servici cap antecedent de treball realitzat”. En els mateixos termes s’expressa el Secretari General de la Diputació.
En els fets provats també s’especifica que al “senyor Carles Recio no se li han denegat mitjans per a la realització de les tasques que tenia encomanades com a cap de la Unitat d’Actuació Bibliogràfica” ni tampoc tenia prohibit l’accés al centre de treball “com així acredita el fet que accedira lliurement a fitxar”.
Per aquestes raons, l’instructor de l’expedient conclou que Carles Recio va desistir voluntàriament de les seues funcions, un fet estipulat com una falta “molt greu” tipificada en l’article 95.2c del Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i en l’article 141, apartat d) de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, i que implica l’acomiadament del treballador.
“Exemplaritzant”
El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, ja havia manifestat, en diferents ocasions, la seua voluntat –si es demostraven finalment les absències de Recio– d’imposar a aquest funcionari una sanció “exemplaritzant” perquè situacions com aquesta no es tornen a produir i per a no perjudicar la imatge dels funcionaris de la corporació. Rodríguez va assegurar que haver estat deu anys cobrant i sense complir amb el treball assignat és tant “un cas d’una cara dura extrema” com “un cas tristíssim que acaba tacant el treball que fan un munt de funcionaris”.
