Un 26,4% dels infants del territori valencià viuen una situació de risc de pobresa, segons les últimes dades publicades per l’Institut Valencià d’Estadística (IVE). En total es tracta de més de 223.000 xiquets i xiquetes les que viuen en llars amb ingressos inferiors al 60% de la mitjana per unitat de consum.
Un altre aspecte que cal tindre en compte és que el nombre de menors de 16 anys en aquesta situació augmenta progressivament, ja que en 2016 el 26,4% es trobava en risc de pobresa, un augment de més de dos punts respecte al 2015 (24%). En 2015, el llindar de risc de pobresa per a les llars d’una persona es va situar en 8.011 euros, mentre que en llars compostes per dos adults i dos menors de 14 anys, aquest llindar va ser de 16.823 euros.
Si s’atén a les dades per demarcacions, Alacant és la que pitjors dades presenta, amb un 29,4% dels xiquets en risc de pobresa, seguida de València, amb un 24,7%, i Castelló, on la xifra baixa fins al 24,1%. Pel que fa a les comarques, la Marina Alta i el Baix Segura són les que presenten una taxa de pobresa més elevada, amb un 40,1% i un 39,1% respectivament, mentre que a la ciutat de València la dada se situa en un 30%.
En molts casos, la insuficiència d’ingressos de les famílies repercuteix en el benestar dels xiquets, que es veu greument condicionat, ja que no es cobreixen les seues necessitats bàsiques relatives a l’educació, la sanitat o l’habitatge. A més, el País Valencià compta amb una taxa de privació material severa infantil d’un 7,5%. Les famílies amb xiquets a càrrec que es troben en aquesta situació tenen unes condicions de vida molt restringides a causa de l’escassetat de recursos i, en moltes ocasions, no es poden permetre menjar carn, una rentadora o un telèfon.
Una situació que empitjora durant l’estiu
El responsable de Save the Children al País Valencià, Rodrigo Hernández, ha assegurat que la situació d’aquests xiquets “empitjora durant l’estiu” atés que moltes famílies que es troben en risc de pobresa i exclusió social “tenen dificultats per a proporcionar una alimentació adequada als seus fills, ja que és una època en la qual els menjadors escolars estan tancats”. Hernández ha afirmat també que moltes d’elles no poden pagar cap tipus d’activitat extraescolar o d’oci per als seus fills, per la qual cosa “se senten discriminats per no poder gaudir de les seues vacances com altres xiquets i xiquetes de la seua edat”.
Per al responsable de Save the Children, les dades publicades per l’IVE indiquen que cal centrar els esforços a “millorar” el sistema de protecció social actual, ja que aquest “deixa desprotegits els xiquets i les xiquetes de les famílies amb menys recursos i no aconsegueix reduir suficientment la desigualtat i la pobresa infantil”. Per a revertir aquesta situació, Hernández assegura que, malgrat els avanços, és “imprescindible” que el Consell continue implementant polítiques públiques que posen el focus en la infància més vulnerable, que s’incrementen les partides destinades a lluitar contra la pobresa infantil i que la inversió es destine a mesures eficaces que tinguen un impacte directe en les famílies.
