Milers de persones transiten a diari per les seues andanes amb les presses característiques de qui ha d’arribar al seu lloc de treball a temps i, en els últims anys, més pendents de les comunicacions que ens arriben a través de les xarxes que del que ens envolta. Aquestes circumstàncies fan passar desapercebut el context arquitectònic i artístic en què es desenvolupa la rutina d’aquests viatgers habituals o esporàdics i que es conserva pràcticament igual que quan es va inaugurar el 8 d’agost de 1917.
L’Estació del Nord de València, declarada Monument Històric Artístic el 1961, catalogada com a Bé d’Interés Cultural el 1983 i visitada per centenars de turistes cada dia, és una de les joies arquitectòniques del modernisme valencià juntament amb el Mercat de Colom, dissenyat per Francisco Mora, i el Mercat Central, obra dels arquitectes Francesc Guàrdia i Alexandre Soler. Demetrio Ribes Marcos va ser l’encarregat d’idear un projecte emblemàtic per a la Compañía de los Caminos del Hierro del Norte, amb la qual va iniciar una relació contractual el 1902 que no finalitzaria fins a la seua mort als 45 anys.
Les obres de l’estació plantejada per Ribes havien de substituir la que es va construir a València el 1851 pels enginyers James Beatty i Domingo Cardenal Gandasegui. Aquell primer punt d’arribada i eixida dels trens de vapor de l’època va rebre en els seus inicis el nom d’Estación de San Francisco, atés que va ser ubicada en una plaça que duia aquest nom i que hui es correspondria, amb algun canvi sobre el mapa, amb la plaça de l’Ajuntament. Les primeres instal·lacions ferroviàries es van situar concretament sobre els edificis de Telefónica i La Equitativa. El disseny plantejava un espai diferenciat per als trens de mercaderies i els que transportaven viatgers de curta i llarga distància. Per a això, el nou espai disposaria de 15.476 metres quadrats enfront dels 5.000 que tenia l’antiga estació i destacaria com a premisa fonamental un gran i sumptuós edifici de viatgers amb la façana principal al carrer de Xàtiva.
“L’actual estació va substituir la que ja existia a la plaça de Sant Francesc, inaugurada el 1851 i situada sobre els actuals edificis de Telefónica i La Equitativa”
Compendi d’arts
Segons s’explica al fullet explicatiu que ofereix Adif, que la va declarar Estació Històrica, les seues delicades formes geomètriques evidencien l’esforç “perquè tots els elements que constituïren els voltants de l’activitat humana foren una obra d’art”. I és que la concepció de l’estació parteix d’uns plantejaments prou nous, ja que beuen dels manifests del moviment ‘Arts and Crafts’: “La totalitat de l’entorn humà, una obra d’art”. Així, l’obra de Demetrio Ribes constitueix un espai arquitectònic en el qual l’ornamentació, el mobiliari i les inflexions volumètriques formaren un conjunt indissoluble. Aquesta premissa portaria fins i tot a integrar mobles i elements en l’arquitectura immòbil, en participar en un disseny unitari i representatiu de la ciutat i en el qual predominarien els motius decoratius valencians en baranes, picaportes, vidrieres o, fins i tot, en els remats emmerletats, que reprodueixen les mateixes corones que rematen els marbres de les façanes de la Llotja.
“Demetrio Ribes va aconseguir que l’estació reflectira en gran manera la imatge i la personalitat de la ciutat, utilitzant per a això elements decoratius autònoms i singulars propis del modernisme”
Segons expliquen els experts, i així queda constància en el fullet, Ribes va aconseguir que “l’estació reflectira en gran manera la imatge i personalitat de la ciutat, així com les característiques del país, utilitzant per a això elements decoratius autònoms i singulars propis del modernisme i entre els quals mereixen ser destacats els realitzats en ceràmica d’especial rellevància en la regió per la seua bellesa i alt grau de perfecció”. El seu estil s’adscriu al moviment modernista, dins del corrent denominat ‘Secesión Vienesa’, però és la manera peculiar amb la qual Ribes interpreta l’estil el que la dota de notable singularitat. L’exuberant decoració del seu vestíbul, amb un minuciós disseny de les taquilles i arrimadors de fusta, amb incrustacions de mosaic i decoracions ceràmiques amb abundància de trencadissos i taulells trossejats com a revestiment de parets, així com els sostres, formen un conjunt de singular bellesa.
Així mateix, cal destacar el rellotge de bronze, que originalment estava envoltat per la llegenda Caminos de Hierro del Nord, el seu remat, la imatge del món sota una àguila com a símbol de la velocitat i l’antiga cantina, hui reconvertida en la sala dels Mosaics, obra del pintor i ceramista Gregorio Muñoz Dueñas. La sala va estar tancada durant vint anys i la seua recuperació va ser possible el 2008, després de quatre anys de treballs. També cal subratllar el disseny de la marquesina, una gran estructura metàl·lica única sobre suports mínims que fou obra de l’enginyer Enrique Grasset. Amb una altura de 24,5 metres i 45 de llum, la coberta es trobaria sobreelevada respecte a les ales laterals per a incloure una banda de finestrals practicables electrònicament, l’objectiu dels quals era incrementar la ventilació i reduir els efectes del vapor de les locomotores que havien d’entrar per les sis vies disponibles.
“El 2008 es va recuperar després de vint anys d’estar tancada l’antiga cantina i es va reconvertir en la sala de Mosaics”
Aquest dilluns Adif va anunciar que invertirà 6,5 milions d’euros en obres de millora en l’edifici de viatgers de l’Estació, la qual cosa inclou treballs en façanes, marquesines i cobertes dels cossos central i laterals de l’edifici. Està previst que la licitació de les obres es produïsca en 2018. Segons el comunicat d’Adif, les millores responen al seu compromís de mantindre “en òptim estat de conservació” el conjunt històric de l’estació. En aquest sentit, i a falta de redactar i desenvolupar detalladament el projecte, els treballs més importants que es realitzaran són la rehabilitació de la coberta central i dels cossos laterals de l’edifici i la millora d’evacuació d’aigües pluvials i canalitzacions. Així mateix, es realitzarà un tractament de les façanes frontals i laterals i de la il·luminació i climatització. A més, s’adequaran i repararan les marquesines en les andanes adjacents al cos central.
Així mateix recordava el centenari de la posada en marxa de l’estació, que com en aquella ocasió no realitzarà cap acte específic de celebració. Això no obstant, s’ha programat per al llarg de tot l’exercici un ampli repertori d’activitats commemoratives entre les quals s’inclouen concerts de música clàssica i tradicional valenciana, exposicions d’indumentària, mostres de fotografia i modelisme ferroviari o demostracions de diferents modalitats de ball, entre d’altres.
La residència d’estiu de Ribes, abandonada
La conservació i funcionalitat de l’estació, però, contrasten notablement amb l’estat en què es conserva el xalet que va pertànyer a Demetrio Ribes. Situat enfront de l’hotel de las Arenas, al carrer d’Eugènia Vives, l’edifici ha sigut objecte de diverses denúncies, entre les quals s’hi troba la que va fer pública l’Associació Constantí Llombart. L’entitat va conéixer la situació de degradació de l’immoble a través del Facebook del fotògraf Tono Giménez i va presentar un informe a l’Ajuntament de València i a la Direcció General de Cultura i Patrimoni perquè adopten les mesures necessàries i exigisquen al propietari del bé immoble que complisca amb el que estableix en l’article 180 de LOTUP amb l’objectiu de recuperar i rehabilitar l’edifici. En l’escrit, extensament documentat, també s’insta a estudiar la possibilitat d’incoar l’expedient de Bé de Rellevància Local a favor de la citada residència estival de l’arquitecte.
El xalet és, segons va informar el diari Las Provincias, propietat d’un sirià resident a Kuwait, qui hauria comprat l’edifici amb l’objectiu de recuperar la façana marítima de la ciutat. Això no obstant, i segons la versió oferida pel representant de l’actual propietari, s’han presentat dos projectes de rehabilitació: un per a un restaurant que mantindria tots els elements de l’edificació i un posterior per a recuperar la vivenda. Ambdós estarien pendents de resposta, perquè falta per definir i concretar el Pla d’Actuació Integrada de la zona.
