En una assemblea molt disputada, finalment la candidatura d’Albiol es va imposar a la defensada pel secretari general del Partit Comunista al País Valencià, i serà la proposada d’aquesta Federació per anar a Brussel·les. La seua candidatura ja ha rebut el suport de diversos militants i destacats diputats que la veuen com aire fresc en l’organització. Willy Meyer, qui va encapçalar les llistes en les anteriors eleccions, li plantarà batalla. Les espases estan en alt, la solució ha de ser abans del Comitè Federal del pròxim 2 de març, i si aquest dia no hi ha una candidatura de consens, es votaran totes les llistes, encara que l’objectiu és pactar una llista unitària.
-Hi ha gent molt enfadada perquè vol marxar a Brussel·les…
-Jo crec que ara és un moment important i històric perquè a Europa passaran moltes coses i és un bon moment per a estar-hi. De totes maneres, estar a Europa no significa que marxe del País Valencià, també faré política d’ací.
-Ser candidata a la Unió Europea no és una fugida?
-No, de cap manera, és un orgull per a mi que els meus companys i companyes hagen pensat en mi per a estar en el Parlament Europeu.
-Però la Unió Europea sempre s’ha vist com un retir o una fugida.
-És cert que durant molt de temps el Parlament Europeu ha sigut vist com alguna cosa molt llunyana, que no ens influïa. Però jo crec que la gent cada vegada té més clar que el que es decideix a Europa té una translació pràctica a les nostres vides. Les retallades laborals, les retallades de pensions, socials, la reforma de l’article 135 de la Constitució… tot açò ve imposat per Europa, per tant les coses que ocorren allí ens repercuteixen directament en la nostra vida. Jo crec que cada vegada es té més clar que fer política a Europa és important, i ho és que hi haja gent que defense els interessos de la classe treballadora a Europa.
-Com està ara mateix el procés en IU?
-Estem en un procés en què les federacions estan triant els seus candidats, fent processos participatius. Ací es va triar ja. Hi ha una Comissió de la Direcció del partit a Madrid que serà la que treballe per fer una proposta de consens.
-I la proposta de consens, quan es donarà a conèixer?
-Se suposa que hi ha Consell Polític Federal l’1 de març, i supose que s’hi triarà la candidatura i la llista.
-Ha parlat d’una candidatura de consens, pot ser que arribe el dia del Consell Polític Federal i calga triar entre dues candidatures?
-A vore, tot és possible en aquesta organització. Segons els estatuts seria possible que hi hagueren dos, quatre o les candidatures que foren, però jo entenc que s’està treballant perquè és una candidatura de consens. Si podem arribar al Federal amb una candidatura que ja reunisca un consens i recolzada per una majoria, perfecte, però si no tampoc seria cap drama.
-La seua candidatura ja ha rebut molts suports de pesos pesants de dins del partit…
-Sí, però perquè jo ja sóc candidata pel País Valencià. El que fan és donar suport a una candidata que ja ha eixit per una Federació com supose que en donaran a la resta de candidats. Jo crec que el màxim aval és que he sigut triada pel Consell Nacional d’Esquerra Unida i l’altre són persones que donen suport a una candidata per a anar en la llista.
-Molta gent des de dins del partit viu aquest procés com Willy Meyer contra Marina Albiol…
-Res més lluny de la realitat. Willy Meyer, que el seu nom hi està, és eurodiputat en aquests moments… i jo he sigut una de les primeres candidates que han eixit per les federacions, però ja estan eixint més noms i són persones disposades a anar en la llista en el lloc que ens situe els òrgans d’Esquerra Unida.
-Esquerra Unida volia pegar el gran colp en les europees, canvia alguna cosa en les previsions l’aparició de Podemos de Pablo Iglesias?
-Tot el que sorgisca en l’esquerra anticapitalista amb ganes de donar batalla, de tombar el règim, amb ganes de proposar altres alternatives i altres models d’Unió Europea és positiu, i com més gent siguem molt millor. Ara caldrà veure quins mecanismes podem tenir per a confluir amb totes les opcions d’esquerres, amb tots els moviments, amb totes les plataformes per a poder crear un moviment conjunt de cara a Europa i més enllà. Açò és el principi i crec que a poc a poc serem capaços de confluir els uns i els altres. Ja confluïm en la majoria de mobilitzacions, en la majoria de plataformes i per tant ara caldrà cercar la manera que açò tinga la seua translació a nivell d’institucions.
-Quines serien les primeres propostes que portaria al Parlament Europeu?
-Les primeres propostes que cal portar són les que servisquen per a democratitzar les institucions europees. En aquest moment, qui està prenent les decisions a la UE són organitzacions que no han sigut triades per la ciutadania, per tant, el primer pas a Europa ha de ser que les institucions que prenen les decisions siguen triades per la ciutadania.
-Però es pot fer alguna cosa des del Parlament Europeu?
-És evident que cada vegada ens limiten més l’acció als representants en les institucions, i cada vegada les decisions es prenen en espais menys democràtics. Hem de tenir eixa veu en eixos parlaments i intentar que es produïsca el canvi. Ni els processos electorals, ni les institucions per elles mateixes realment transformen la societat, és tot un conjunt. Cal portar la lluita contra el capitalisme en tots els àmbits, i també en les institucions.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
