Cullera recapta un 168% més en llicències d'obra respecte a 2013

/ Cullera
7 agost 2017 01:00h

Cullera deixa enrere l'estancament del sector de la rajola arrossegat des de la crisi econòmica amb una progressiva pujada en les llicències d'obra des de l'any 2013. En quatre anys, l'ajuntament de la localitat costanera ha augmentat, en aquest sentit, un 168%, el recaptat en les diferents construccions de la ciutat, segons han informat a Diari La Veu fonts municipals.

L'any 2016, l'Ajuntament de Cullera va ingressar un total de 295.481 euros per aquestes llicències. En 2015, la xifra va ser de 255.291 euros, mentre que en 2014 va ascendir a 184.685. Aquests números dibuixen una clara línia ascendent que té el seu punt de partida l'any 2013, quan la recaptació per aquest concepte va tocar fons amb 110.001 euros. 

En 2014 i 2015 es produïren dos grans salts quantitatius amb pujades del 76,3 % i del 38,2 %, respectivament, i va mantindre un ritme creixent l'any passat amb un 15,7 % més de recaptació. 

Pel que fa al nombre total de llicències d'obra concedides, les estadístiques es mostren d'acord amb les de la recaptació. Des de l'any 2013, any en el qual es concediren 370 autoritzacions, s'ha produït un gran increment que posa de manifest la millora del sector de la construcció. D'aquesta manera, les llicències aconseguiren el seu màxim del període assenyalat el passat any amb 540 concessions. 

Dades prometedores 

Així mateix, les dades del primer semestre de 2017 també reflecteixen una tendència positiva amb 144.030 euros ingressats i 331 llicències concedides a l'espera dels resultats de la segona meitat de l'any. 

Aquestes xifres suposen el millor resultat del primer semestre en els últims anys. Sense anar més lluny, és un 26,9% més de recaptació que el mateix període de l'any passat.

"La tendència és recuperar un sector que molts anys ha estat castigat per la crisi econòmica. Açò redunda en benefici de la creació de llocs de treball en aquest sector i també suposa un xicotet alleujament per a les arques municipals", assenyala el regidor d'Urbanisme i Hisenda, Juan Vicente Armengot. 

El boom i la crisi

La pèrdua d'ingressos per llicències d'obra havia suposat, després de l'esclat de la bambolla immobiliària, una minva considerable per a la ja de per si mateix ranquejant economia municipal que durant els anys del boom va generar un model econòmic excessivament depenent d'aquestes aportacions als pressupostos del consistori. 

Aquestes dades es complementen amb la tendència a l'alça de les vendes d'habitatges que s'experimenta en els dos últims anys en la capital turística de la Ribera, el municipi on tradicionalment es produeixen més transaccions immobiliàries a causa de la gran quantitat de segones residències amb les quals compta.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next