En aquest sentit, Alberto Fabra ha iniciat la seua compareixença manifestant que no es tracta “de fer front contra ningú” sinó de “compartir una sèrie de qüestions que hem vist que ens afectaven als tres, com és que l’actual model de finançament generava una situació desigual i suficient en relació a l’aportació per cobrir despeses socials”.
Fabra ha afegit que els “esforços” han restat competitivitat i “la nostra capacitat per atendre competències”. El cap del Consell ha dit que entre els tres territoris sumen un 14,6% del PIB de l’Estat espanyol, i 7,7 milions d’habitants, i que han patit un descens del 8,4% del PIB en els darrers anys a causa d’atendre el que no cobrien les transferències de l’Estat espanyol, mentre que la mitjana estatal ha estat del 5,6%.
Al respecte, Fabra ha afegit que entre 2011 i 2014, i segons els avançaments a compte per part del govern espanyol, el País Valencià hauria rebut uns 6.000 milions d’euros menys dels que correspondrien sobre la mitjana per càpita, Múrcia uns 1.200 i Balears 1.135 milons d’euros menys, en total 8.300 milions d’euros entre totes tres.
“El més greu és que els recursos de l’Estat són clarament insuficients per finançar serveis públics transferits en igualtat de condicions” ha dit el president valencià, que ha afegit que en el cas del País Valencià la diferència entre l’aportació de l’Estat espanyol i les necessitats per cobrir Sanitat i Educació han estat de 7.513 milions d’euros en el període 2011-2014. En el cas de Múrcia han estat de 3.147 milions i en el de Balears de 1.470 milions d’euros. Fabra ha afegit que aquests diners podrien haver fet que el deute fos un 38% inferior als tres territoris.
“No és possible que en l’Espanya actual hi haja territoris que tinguen un finançament per davall del mínim en Sanitat i Educació, i aquesta situació, fruit del model actual, l’estem patint des de fa temps. Per això hem vingut a treballar de manera conjunta, perquè s’evidencie l’esforç que hem fet aquestes comunitats i que el nou model no genere els greuges que ha provocat aquest”, ha dit Fabra.
El president balear, José Ramón Bauzà, ha assenyalat al respecte que el protagonisme “ha de ser per als ciutadans d’Espanya, sigui quina sigui la regió d’origen que tinguin les oportunitats de serveis bàsics”. Bauzà ha assenyalat que no hi ha “un problema de dèficit sinó de finançament” i que s’ha de trencar amb l’actual sistema de finançament per centrar-lo en la “igualtat entre tots els ciutadans espanyols”.
En una mateixa línia, el murcià Ramón Luis Valcárcel ha dit que l’actual finançament és “injust i opac” i que cal canviar-lo “pensant en les persones, perquè no s’han de finançar territoris sinó persones”. Valcárcel ha assenyalat: “Un dia vàrem decidir fer l’Espanya de les autonomies, per a la qual cosa, l’Estat havia de donar competències a les autonomies però aquestes transferències han de venir acompanyades d’un diners per donar servei a les persones”.
Fabra i Bauzà aquest dilluns.
A preguntes del mitjans, el valencià Alberto Fabra ha dit que la iniciativa ha partit del País Valencià i que s’ha convidat Múrcia i Balears perquè “l’actual model és el que ens ha dotat proporcionalment d’infrafinançament als tres territoris”. Fabra ha dit però, que les conclusions es compartiran amb altres territoris.
Preguntats sobre si cal reclamar un fons de compensació transitòria mentre no arribe el nou sistema, el president valencià Alberto Fabra s’ha limitat a assenyalar que aquesta és tan sols una primera trobada. Per contra, Bauzà i Valcárcel s’han mostrat més ferms en la demanda de compensacions retroactives per la manca de finançament en aquests darrers anys. El balear ha reclamat “compensar els esforços que han fet les persones” mentre el murcià ha dit que “hi ha altres comunitats que han percebut deutes històric tots els anys”.
Tots tres s’han mostrat favorables a la publicació de les balances fiscals perquè creuen que es mostrarà que els tres territoris han estat infrafinançats. En aquest sentit, Fabra ha dit que “perquè es mire com es mire, ens donaran la raó”.
Preguntats sobre una possible devolució de competències, cap d’ells s’ha mostrat a favor. El més clar ha estat Bauzà que ha assenyalat que “quan hi ha diners, tothom vol competències, el debat és com finançar-les”.
Navarra i País Basc
Preguntats per si aquest model respectaria el finançament particular de Navarra i el País Basc, Alberto Fabra ha dit que no “s’està contra ningú” sinó que “es diu que l’actual model comet una injustícia en almenys tres territoris”. El balear José Ramón Bauzà ha estat més contundent i ha dit “els navarresos són espanyols i els bascos són espanyols i els hem de tenir presents” i que el sistema vol “la igualtat entre tots els ciutadans”. Per contra, el murcià Valcárcel s’ha mostrat partidari de conjugar els drets històrics amb el nou finançament.
