Vicente Arlandis ha aconseguit portar als escenaris la història de la seua pròpia família, recollida i explicada en una novel·la i una obra escènica. Sumario 3/94 és un “reordenament i una selecció de les qüestions més importants” que recullen el sis toms que configuren el procés judicial que va condemnar, el 1995, el seu propi pare a complir una condemna de 29 anys, sis mesos i un dia de presó per robatori i assassinat d’una veïna d’Ibi (l’Alcoià), segons explica l’artista a aquest diari. Després de la publicació de la novel·la, escrita junt amb Miguel Ángel Martínez, aquesta ha esdevingut obra escènica i es podrà veure a partir del proper mes de setembre en el festival TNT de Terrassa i, en novembre, al Teatre El Musical del Cabanyal.
El dramaturg considera que han passat prou anys com per a enfocar la història amb la serenitat adient que es mereix. “El meu pare va complir la pena i judicialment està superat”, raona. Vicent Arlandis Ruiz, un treballador d’una empresa joguetera local, va passar 13 anys i mig a la presó. “És quasi impossible reobrir un cas com aquest a Espanya i tampoc m’interessa això”, afegeix. Amb Sumario 3/94, el fill fa un al·legat a la innocència del seu progenitor i conta la “visió del meu pare”, una òptica que, l’any 1994, sembla que no van poder manifestar de cap manera. “Aleshores no teníem eines ni econòmiques ni materials. Érem una família humil i els meus pares eren gent de poca cultura”. Aquell judici va estar marcat, segons relata Arlandis, “pels mals advocats que tinguérem i pels amanyacs de la Policia”, es lamenta.
En definitiva, es tracta d’una novel·la que vol servir, com la mateixa obra escènica, de denuncia al sistema judicial i, alhora, desmuntar el llenguatge jurídic emprat pels tribunals. “És un llenguatge tan complex que t’obliga a tindre un intèrpret, és a dir, un advocat. I els bons costen molts diners”, i la família, com apuntava Arlandis, era de classe treballadora. “El que va passar va ser explicat per la justícia i els mitjans de comunicació, però la nostra família mai ha pogut explicar-ho, hem sigut narrats per uns altres”. Sumari 3/94 (ed. La Uña Rota) no és ficció, “són els fets ordenats, de manera que el lector els llegirà com si fóra un jutge”, de fet, el mateix dramaturg va sol·licitar, en 2016, a l’Audiència Provincial d’Alacant, el sumari que havia condemnat son pare a més de 29 anys de presó.
Vicente Arlandis ve de treballar amb els coreògrafs Jan Fabre i Lisbeth Gruweth i, en setembre, Sumario 3/94. El cas judicial de Vicent Arlandis pujarà als escenaris del festival TNT de Terrassa. L’obra s’inicia amb la negociació del pare i el fill sobre com contar aquesta història real i aborda el llenguatge judicial de la sentència que va emetre l’Audiència Provincial d’Alacant. Sobre l’escenari conviuran els diferents vessants escènics que ha conreat l’autor, que compta amb la col·laboració i suport de la Casa Encendida, el Centro de Arte 2 de Mayo i el Centre Graner. En novembre arribarà al TEM del Cabanyal.
