El debat sobre els leds blancs: estalvi energètic o contaminació lumínica?

El grup 'Salvem la nit' alerta de l'impacte mediambiental de la llum blanca

Quan es busca alguna imatge per a il·lustrar què és la contaminació, sovint es troben xemeneies llançant fum a l'atmosfera o mars i rius plens de residus o, fins i tot, abocadors. Més estrany és, però, pensar en la contaminació lumínica causada per l'excés d'enllumenat públic i per la instal·lació incorrecta dels fanals que llancen al cel part de l'energia lluminosa que emeten. A la ciutat de València, aquest tipus de contaminació és un greu problema que, conscient d'això o no, afecta tota la societat. A fi de pal·liar-lo, a principis de mes, l'Ajuntament de València va anunciar la substitució de les bombetes de 997 carrers de la ciutat. Concretament, passaran de ser làmpades de vapor de sodi a alta pressió a làmpades de leds de 3.000 K, orientats cap a baix i amb menys potència. No obstant això, els experts indiquen que no és suficient per a combatre la contaminació lumínica. 

L'astrònom Enric Marco forma, junt amb Ángel Morales –del departament de Química Analítica de la Universitat de València (UV)– i Joaquín Baixeras –de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la UV–, el grup 'Salvem la nit', un equip de treball sobre contaminació lumínica. Marco valora positivament el canvi de posició dels fanals de València perquè deixen d'orientar la llum cap a dalt, però adverteix que hi ha leds que també contaminen i afirma que "la millor solució per a la preservació del medi ambient és la llum molt càlida; la llum blanca és dolenta per al medi ambient".

Els experts indiquen que substituir les làmpades de vapor de sodi a alta pressió per làmpades de leds blancs no és suficient per a combatre la contaminació lumínica

Marco, que també és coordinador valencià del projecte Cel Fosc, ja va publicar el desembre de 2012 un informe "contra els leds de Rus", com ell mateix el denomina, que segueix plenament vigent. En aquest document, promogut pel Grup de Treball sobre Contaminació Lumínica i la Càtedra de Divulgació de la Ciència UCC+i, amb el suport del Vicerectorat de Sostenibilitat, Campus i Planificació de la UV, s'explica que "aquesta contaminació afecta primàriament els astrònoms, que perden la possibilitat d'estudiar el cel estrelat i han de viatjar centenars de quilòmetres per a veure els estels. Però també afecta la fauna i la flora nocturnes que estan adaptades a la foscor. I finalment afecta tots els ciutadans que paguen els imposts. Part de les seues contribucions es llancen directament al cel sense cap ús, sense il·luminar correctament les zones on hauria d'arribar la llum".

Un estalvi que contamina

En l'informe també hi participava Baixeras, que remarcava que "l'estalvi energètic no garanteix una il·luminació respectuosa amb el medi ambient viu. Cal que aquesta llum no interferisca amb els éssers vius, que no tinga conseqüències ecològiques directes". "Tot i que pot semblar estrany, podríem arribar a tindre una il·luminació d'impecable tractament energètic, però extremadament contaminant i, al contrari, una il·luminació d'escàs poder contaminant, però extremadament cara de mantenir", continuava. 

L'informe també critica que la idea de substituir els llums actuals de sodi d'alta pressió per leds blancs és "bàsicament econòmica. Els leds són més cars que els llums d'ara, però els comercials diuen que els leds no necessiten manteniment i duren uns 25 anys". Però, a més, s'afirma que "aquestes dues premisses no estan suficientment demostrades, ja que molts experts independents dubten d'un període de vida tan llarg". Deixant de banda un possible estalvi econòmic o no, per què s'afirma que els leds blancs són contaminants? L'explicació és que la llum blanca es descompon en diversos colors, dels quals el blau és el component essencial. El blau es difon més intensament per l'atmosfera que els altres colors i, per tant, es veu a més distància i contribueix a augmentar la brillantor del cel. En definitiva, contribueix a augmentar la contaminació lumínica molt més que la llum de colors més càlids com el roig o el groc. 

Des del 2006, existeix una ordenança municipal per tal d'evitar que la contaminació lumínica afecte l'Albufera. / ANTONIO MARÍN SEGOVIA

Com ens afecten els leds blancs?

La contaminació lumínica té conseqüències per a la salut humana, ja que es modifica l'alternància dia-nit i s'elimina el cicle nocturn. Francisco Martínez Soriano, catedràtic d'Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina i Odontologia de la UV, explicava que això provoca "greus alteracions no només de la son, sinó a la llarga del metabolisme en general, alteracions que poden derivar en l'aparició de diferents patologies".

Però la resta dels animals encara acusen més aquesta contaminació, ja que n'hi ha molts que aprofiten la nit per a dur a terme les seues activitats. Una nit que hem fet desaparéixer. Baixeras ho il·lustrava amb el cas dels insectes: "Cada nit milions d'insectes volen pels nostres espais naturals. Utilitzen sistemes de navegació basats en punts de llum en el firmament i per descomptat la llum que subministra la lluna quan està disponible". Però els fanals són molt més potents que qualsevol d'aquests punts i, per tant, els insectes s'hi veuen atrets. 

La contaminació lumínica té conseqüències per a la salut humana, ja que es modifica l'alternança dia-nit i s'elimina el cicle nocturn

A banda d'investigar sobre els efectes nocius de l'excés de llum en les ciutats i pobles, el grup 'Salvem la nit' també estudia el que ocorre als parcs naturals. Marco assegura que "els parcs allunyats dels nuclis urbans estan molt bé, la Via Làctia es veu amb tota la seua esplendor". Per contra, els parcs pròxims a la ciutat de València "estan molt degradats de nit per la contaminació lumínica, sobretot el del Túria". En el cas de l'Albufera, afirma que "està un poc millor, ja que des del 2006 hi ha una ordenança municipal que ha limitat la seua degradació". Aquest document té indicacions per a noves instal·lacions d'enllumenat exterior, així com per a projectes de remodelació o ampliació de les existents i, també, per a instal·lacions d'enllumenat interior amb efectes en zones exteriors i que provoquen fenomens d'intrusió lumínica. 

Plaça d'Aras de los Olmos, amb llums de led PC-AMBRE per a garantir un cel nocturn amb la mínima contaminació lumínica. / ENRIC MARCO

Pobles que protegeixen el cel nocturn

Abans de posar-se a substituir tots els llums per leds blancs, els experts parlen de la necessitat de fer un estudi més extens de l'enllumenat, que tinga en compte no només quant consumeix cada fanal, sinó també si una zona està sobreil·luminada. Les vies urbanes i interurbanes, els monuments, els centres escolars i els poliesportius acostumen a ser els punts més problemàtics. On més èmfasi posen és en el fet que els fanals no llancen llum amb un angle més gran de 0º, és a dir, que no emeten llum per dalt de la línia de l'horitzó. També es recomana la instal·lació de reguladors del flux lumínic que baixen la il·luminació quan hi ha poc de trànsit de persones i vehicles, que s'apaguen els llums dels poliesportius quan no s'usen, que s'orienten correctament els llums dels camps esportius perquè no isca llum fora i que els comerços desconnecten la il·luminació dels aparadors.

No només s'ha de tindre en compte quant consumeix cada fanal, sinó també si una zona està sobreil·luminada

L'únic led sense blau –o on la presència d'aquest resulta insignificant– és el led PC-AMBRE. Marco explica que al País Valencià n'hi ha a Aras de los Olmos, a Ontinyent i a Meliana. No sorprén el cas d'Aras de los Olmos, ja que, en tractar-se de la primera reserva Starlight valenciana, ha de garantir un cel nocturn de qualitat on la contaminació lumínica és mínima. A Ontinyent, aquesta tecnologia es troba al passeig de Benarrai, inaugurat l'any passat. Pel que fa a Meliana, han posat en marxa un projecte pilot consistent en la progressiva substitució de l’enllumenat públic per a millorar la salut, protegir el medi ambient i afavorir l’estalvi energètic i econòmic.

Pere Cano, regidor de Medi Ambient i Energia, explica que a Meliana hi havia "leds blancs de l'època de Rus i plafons antics que no casaven amb les noves bombetes i que tiraven la llum cap a dalt". Ara, de forma experimental, han substituït els llums de dos carrers, "un d'ample i un d'antic i estret". Així, els llums blancs del carrer del Colom i un tram del carrer de la Batalla Carraixet, així com els de la plaça del Pou, han estat substituïts per uns de color ataronjat, característic del led PC-AMBRE. Cano lamenta que "hi ha gent que vol molta llum, com per a llegir al carrer per la nit", però que "a ciutats de països avançats no és així". I assegura que el canvi de llums ha estat una experiència positiva: "Ningú ha vingut a queixar-se a l'ajuntament. Potser resulte estrany per a la gent que no coneix aquest tipus de llums, perquè a distància pareix que el carrer estiga fosc, però de prop es veu més i millor que abans".

A Meliana han posat en marxa un projecte pilot consistent en la progressiva substitució de l’enllumenat públic. / AJUNTAMENT DE MELIANA

L'actual equip de govern de Meliana havia detectat mancances en l'enllumenat públic i va estudiar la possibilitat d'una progressiva substitució de les lluminàries que, a la vegada, fóra sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Després de rebre les propostes de tres empreses, una comissió creada per a l'ocasió va escollir l'oferta dels llums led PC-AMBRE. Cano conta que es tracta d'uns llums que "consumeixen poc i que es poden regular al llarg de la nit". La seua intenció és anar canviant progressivament la zona històrica del poble i també posar llums càlides en les noves instal·lacions. Pel que fa a les bombetes que estan retirant, "les emmagatzemem, perquè tampoc és ecològic llançar al fem llums que encara funcionen", i explica que els usaran per a canviar les bombetes d'aquells carrers on encara hi ha leds blancs.

En defensa del cel valencià

Marco apunta que els municipis afectats per contaminació lumínica haurien d'aprovar una ordenança de defensa contra aquesta i comenta que, a més, "des de fa un any, la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural té entre mans fer una llei valenciana de protecció del cel nocturn". Així ho confirmen fonts de la Conselleria que reconeixen que la protecció del medi ambient ha anat guanyant protagonisme entre les preocupacions ciutadanes i que la normativa i execució de les diferents administracions també ha d'anar en eixa línia: "És el cas de la protecció enfront de la contaminació lumínica, que, al costat dels efectes perjudicials que suposa per al medi ambient i la salut, també té una incidència directa i negativa en el consum energètic i en els recursos naturals".

La Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural té entre mans fer una llei valenciana de protecció del cel nocturn

A més, expliquen que "un enllumenat nocturn inadequat afecta la visió del cel, que forma part del paisatge natural i, per tant, ha d'estar protegit". Una protecció necessària tant per ser patrimoni comú de tota la ciutadania com per a possibilitar l'estudi científic. Per això, cal "una llei autonòmica que complete el marc normatiu regulador per a incrementar la protecció del medi nocturn del nostre territori", afirmen des de la Conselleria.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat