Quan se li pregunta a Joan Cascant, gerent del Celler La Muntanya, pels seus vins, no ho dubta: “Desperten emocions vinculades a la terra, el seu gust és contundent, saborós i estructurat. Defineix aquest espai nostre de serres, barrancs i penyes. Al cap d’una estona d’estar oberts es tornen molt més amables, també com la gent d’ací, que som com som, però després som amics de tots”, explica. Tota una declaració d’intencions que ja avança dos dels pilars bàsics d’aquest projecte situat a Muro (el Comtat): el territori i les persones que l’habiten.
Joan Cascant: “Els nostres vins desperten emocions vinculades a la terra, el seu gust és contundent, saborós i estructurat”
Va ser justament entre amics com va començar a gestar-se el Celler de la Muntanya ara fa 13 anys. El seu origen no és un altre que una de tantes reunions familiars i d’amics que es fan al voltant de qualsevol producte alimentari, que en aquest cas va ser el vi elaborat a xicotets bancals propis sense cap altra intenció que la de compartir-lo amb la gent propera.
Així i tot, a poc a poc es van adonar que hi havia molt bona acceptació d’aquest vi i va arribar el moment que es plantejaren donar-li definició i més fermesa. Cal destacar que ni els socis inicials del celler ni el mateix Joan Cascant eren en aquell moment cap mena d’experts en vi. De fet, Cascant va compaginar molts anys el desenvolupament del negoci amb el seu ofici inicial com a delineant projectista a un estudi d’arquitectura d’Alcoi. Així, començaren a formar-se en tot allò relacionat amb la viticultura mitjançant llibres, cursos i consultes a aquells que sí eren més entesos.
Un dels primers passos, més enllà dels purament burocràtics i de caire econòmic, va ser la recerca d’altres vinyes per a poder fer més gran la producció, sempre amb dues idees molt clares: que les vinyes estigueren ubicades a les rodalies i que es tractara de minifundis recuperats o de nova creació. Aquest tipus de propietat agrícola està actualment molt menyspreada a pesar de ser la que més abunda a les comarques d’interior i la que està en mans de la gran majoria de la població.
Començaren aleshores a establir acords amb els propietaris i, a dia de hui, compten amb 28 col·laboradors del Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida, que tenen altres fonts d’ingressos principals, però també un gran gust per a fer vi d’una zona que encara que no tinga una cultura vitivinícola molt coneguda, no es pot deslligar històricament d’aquest producte.
Compromis social i ecològic
L’ecologia, la sostenibilitat, el pagament just al treballador, el compromís social i cultural amb el territori o que la riquesa i el coneixement que es genere revertisca directament en aquest són alguns dels principals trets característics del Celler la Muntanya, més enllà de l’elaboració de vi. Són elements que consideren naturals la seua manera de fer i la d’aquestes comarques i que, a més, sempre han existit.
“‘Microvinya’ funciona com un segell que garanteix un producte ecològic i sostenible”
“No teníem cap vocació per ser ecològics, perquè pensem que allò normal és ser-ho. Qualsevol persona que cuida el seu bancalet ho és i ho fa bé, perquè després s’ha de menjar allò que cultiva. Estan ara de moda l”ecologia i la sostenibilitat, però no és res nou, s’ha fet tota la vida”, explica Joan Cascant. Tots aquests principis prenen forma en un projecte paral·lel però complementari al Celler la Muntanya com és el de la ‘Microvinya’, que funciona com un segell que garanteix el compliment de tot açò anteriorment explicat, i garanteix que s’està adquirint un vi de primera qualitat i autènticament autòcton.
Açò ha despertat interessos a diferents territoris de l’Estat a què han anat a explicar la iniciativa, alguns d’ells amb molta tradició de vi com la Rioja, Ribera del Duero o Vilafranca del Penedès, i també a altres indrets de Portugal i França. A més a més, també s’ha constituït un curs universitari al voltant de tots eixos plantejaments.
En aquest camí per a intentar canviar les coses i que les xicotetes empreses treballen d’una manera més ètica és on coneixen a Christian Felber, impulsor de l’Economia del Bé Comú. Un model econòmic molt proper a totes aquestes propostes i que dota “d’un marc teòric i un context de coneixement molt potents” el treball dut a terme al Celler la Muntanya i sobretot al projecte de la ‘Microvinya’
Dicultats “d’encaix”
De tota manera, no ha estat gens fàcil créixer i evolucionar apostant fermament pel que Joan Cascant prefereix anomenar “economia d’equilibri o d’escala humana”. Principalment per la dificultat de poder encaixar tot això en el poc espai lliure que deixen les sinergies i els preceptes ja fortament preestablerts en el model econòmic imperant ara mateix. “En un paradigma basat en l’agressivitat, la competència, i on l’èxit és sinònim de low cost, nosaltres no som ningú i no tenim res a fer. Durant molts anys vam lluitar per a obrir-nos camí així. Fins que fa un parell d’anys ens vam adonar que el nostre paradigma és el de la col·laboració i el de produir per a aportar valor. Encara que ara ja estem cansats, sí que hem comprovat que hi ha molta gent que ve a buscar eixe valor i funcionem molt millor així”, conta Cascant.
“La trajectòria del Celler de la Muntanya està plena de reconeixements internacionals i guardons dels experts”
Aquesta manera de treballar s’ha traduït en una trajectòria repleta de reconeixements a nivell internacional, ja que han aconseguit vins guardonats per experts i també per fires alimentàries del Japó, els Estats Units, Àustria o Alemanya, entre d’altres.
Pel que fa al sector agroalimentari en l’àmbit del País Valencià, Joan Cascant es mostra prou crític. Primerament, perquè tots els esforços econòmics i d’altres tipus estan centrats en altres àmbits productius i no es té en compte la potencialitat com a motor econòmic que pot oferir el sector primari. I també per les estructures pròpies i ja molt ben assentades i que es basen en grans produccions i estan conduïdes per grans empreses i corporacions comercials que fan que al xicotet llaurador li siga pràcticament impossible eixir de la mera supervivència.
Problemes amb la Denominació d’Origen (DO) Alacant
En aquest sentit, Cascant defensa que “hi ha normes que poden ser legals però no justes”. El gerent del Celler la Muntanya es refereix en concret als problemes que han tingut temps enrere i té encara a dia de hui amb el Consell Regulador de la DO Alacant.
Fa uns anys, els posaren entrebancs a l’hora d’obtenir la certificació de les varietats amb què treballen al celler, cosa que finalment hagueren que rectificar des del Consell Regulador. Ara, la qüestió es troba centrada en el fet que els volen impedir, des d’aquest mateix organisme, que puguen posar ‘Alacant’ a l’etiqueta de les seues botelles perquè fa un temps que decidiren no formar part d’aquesta DO.
Així i tot, és un fet que Muro es troba a Alacant, “és totalment incongruent. No podem traure el nostre vi al carrer sense que es puga dir que és de Muro, de Beniarrés o d’on siga, perquè és la seua procedència natural. No se’ns pot acusar de fraudulents per això. Els reglaments s’han de complir sempre, fins que arriben al punt de deixar de tindre sentit”, diu Cascant.
A més d’estar treballant per a poder fer justícia en aquest aspecte, defensa també un canvi urgent en el funcionament del sistema de Denominacions d’Origen. “No té cap sentit que una mateixa entitat centralitze i tracte igual un vi de la Marina, de l’Alcoià o del Vinalopó. Cal buscar un altre model que aposte més per l’atomització i així aconseguir una major eficiència i millor qualificació”.
