Un estudi d’un grup d’investigadors ha revelat que el jaciment arqueològic de València la Vella, situat al terme de Riba-roja de Túria, va ser fundat l’any 550 pel rei Leovigild per la seua ubicació estratègica. Aquesta conclusió ha sigut possible gràcies a les aportacions de les nombroses ceràmiques trobades el passat mes de juliol en aquest enclavament.
Les troballes recents formen part del ‘II Curs d’arqueologia cristiana i visigoda a València la Vella’, que es duu a terme entre l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, l’àrea de Cultura de la Diputació de València i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, dirigit per un equip d’investigadors format per Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló.
A més, a les troballes d’aquest estiu cal afegir les del passat any, quan van aparéixer tres torres de l’antiga muralla i diverses àmfores procedents d’Eivissa, el mar Egeu i Tunísia, localitzades gràcies a l’ús d’un georadar que va permetre descobrir altres parts de l’antic jaciment com una gran plaça a la part baixa, diversos murs i nombrós material i objectes de l’antiga fortificació. Les àmfores s’utilitzaven per a la importació de vi i oli.
Els investigadors consideren que la data de creació del jaciment es remuntaria a l’any 550 i que l’activitat cessaria l’any 700, una data que coincideix amb l’arribada dels musulmans, el 713. La funció d’aquest jaciment tindria un caràcter militar, basat en el centre fortificat que es va construir originàriament, assentat sobre una àrea de 4,8 hectàrees d’extensió i que compliria tant les facetes defensiva com d’expansió, “un assentament visigot amb una importància estratègica del tipus d’una ciutat de nova planta per a controlar directament un territori perifèric de recent adquisició per part del regne visigot”, segons els investigadors.
Els experts conceben la creació del centre al voltant de l’any 550, en plena època de crisi del regne visigot, entre els anys 550 i 570, en el context de la guerra civil entre els reis Agila i Atanagildo, de l’ocupació bizantina del sud-est de la península i la reacció posterior del rei Leovigild que va permetre superar la crisi i també va posar les bases d’un regne fort i consolidat.
Els voltants de la ciutat de València formaven part d’una frontera militaritzada en la qual es va albirar la guerra entre els visigots i els bizantins fins a l’expulsió d’aquests últims, d’ací la importància estratègica d’aquest assentament de Riba-roja de Túria. A més, va servir com a seu del bisbe arrià fins al 589, quan es van convertir al catolicisme.
Finalment, les troballes d’enguany constaten que el final de València la Vella no es va produir pel poder de destrucció dels seus oponents, sinó pel lent abandó que va tenir lloc entre finals del segle VII i inicis del VIII, la qual cosa suposa contradir la creença que va finalitzar 50 anys abans. Aquests fets permeten deduir que València la Vella i el palau del Pla de Nadal, també d’època visigoda, es van succeir l’un a l’altre sense coincidències temporals.
En les cinc hectàrees que formen l’assentament és possible localitzar les delimitacions espacials que dividien el jaciment, com les estades religioses (esglésies i capelles), els ressorts civils de poder (palau), les àrees de producció (magatzems i zona artesanal) i, finalment, les residències i habitatges dels seus habitants, el futur dels quals es completarà en futures edicions amb noves prospeccions geofísiques a partir de les restes trobades fins al moment.
L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha agraït “l’excel·lent treball que durant aquests dos anys han realitzat de forma encomiable i eficaç els investigadors, els experts i els estudiants que han participat en aquest projecte i que ens permet conéixer amb major profunditat les nostres arrels històriques, al mateix temps que constituïm un reclam turístic important com a font de riquesa per a la localitat”.
Així doncs, està prevista la redacció d’un pla director per a definir els usos de l’espai i l’organització d’un projecte per a crear un gran parc arqueològic que permeta realitzar el primer pas per a obrir aquest jaciment a la societat, de manera que en un futur a mitjà termini puga ser visitat, estudiat i gaudit per tots els visitants d’aquest emplaçament, únic a terres valencianes.
