La poca implicació social dificulta la detecció de casos de tortura

El País Valencià va registrar 4 de les 117 agressions per part de funcionaris públics a tot l'Estat documentades per la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia
/ València
17 agost 2017 01:00h
César Manzanos i María Ángeles Ortí, a la seu de l'Obra Mercedària de València. / DIARI LA VEU

Només una de la cinquantena d'entitats que componen la Coordinadora estatal per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) és valenciana. Eixa és una de les raons que explica perquè només 4 dels 117 casos documentats de maltractaments i agressions protagonitzades per funcionaris públics a l'Estat espanyol –com ara agents de policia, funcionaris de presons i personal de centres de menors– s'hagen produït al País Valencià durant el 2016. Ho diu María Ángeles Ortí, representant de l'Obra Mercedària de València (OMV), l'entitat centrada en l'atenció als presos que s'ha encarregat de documentar els incidents ocorreguts en territori valencià.

A la seu d'OMV es va presentar ahir l'informe que constata que el 16 de febrer de 2016 cinc ciutadans d'origen algerià i marroquí van ser deportats després que un d'ells denunciara agressions físiques i verbals per part d'agents de la Policia Nacional que van entrar a les cel·les del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Sapadors i van apallissar, presumptament, sis interns. El document també explica que el 23 d'abril següent un porter de discoteca romanés va rebre colps i vexacions a Benidorm després d'una baralla entre clients.

La Policia Local de la ciutat de la Marina Baixa el va acusar d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat. El 7 de novembre, dos homes de nacionalitat russa, detinguts i posats en llibertat, van denunciar l'agressió posterior per part de dos agents de la Policia Nacional de paisà. Un dels homes va acabar ingressat amb una perforació en el pulmó i els policies, detinguts i posats en llibertat amb càrrecs. El 13 de novembre, una dona va denunciar haver estat lesionada, vexada i humiliada a la caserna de la Guàrdia Civil de Xest. 

Aquests són els 4 casos documentats per la CPDT. El primer va arribar a través dels moviments socials que demanen el tancament dels CIES. Els dos següents van aparéixer als mitjans de comunicació. La dona afectada va alertar personalment la coordinadora del seu cas cas –denunciat finalment davant d'un jutjat de Madrid–. A parer d'Ortí, "no és que no succeïsquen més casos, sinó que no hi ha moviments socials que lluiten per la dignitat de les persones als espais institucionals". Les xifres valencianes contrasten amb els 25 casos de Madrid, els 24 de Catalunya i els 18 d'Andalusia. De fet, Aragó, amb 5; Galícia, amb 9; i les Illes Balears i Melilla, amb 5, superen aquests registres.

El també membre d'OMV, César Manzanos, explica que, més enllà de les dades territorials, durant els últims anys "s'han incrementat les dificultats per a documentar la tortura". Manzanos remet a les conclusions de l'informe del 2016 que constata que les persones migrants no solen denunciar, com tampoc no ho fan altres col·lectius vulnerables com els sense sostre. La reforma de la legislació repressora de les mobilitzacions socials –l'anomenada Llei Mordassa– i el fet que molts dels casos no concloguen amb sentència ferma i que el testimoni de les autoritats prevalga moltes vegades enfront dels presumptes agredits fa minvar "la confiança en la justícia". Fins i tot, alguns casos ni tan sols es denuncien perquè les entitats defensores dels drets humans aconsellen les víctimes que hi renuncien. 

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next