Llana guirra: un projecte nascut al Comtat per a salvar l'ovella valenciana

El Col·lectiu l'Esquella vol valorar l'esquilada d'aquesta raça ovina en perill d'extinció
/ València
23 agost 2017 18:05h
Ovelles guirra pasturant per la Valleta d\'Agres.

L'any 2013 hi havia 7.778 exemplars. El 2014, 6.924 repartits entre 24 ramaderies. L'any següent, van descendir a 5.464 exemplars i 23 ramaderies. El 2016 en quedaven vora 5.000. Aquest és el cens, descendent, de l'ovella guirra, ovella roja o ovella suada, una ovella valenciana que lluita per la seua supervivència. No és una qüestió subjectiva: el Catàleg Oficial de Races de Bestiar d'Espanya, publicat pel Ministeri d'Agricultura, la inclou dins de l'apartat de races autòctones en perill d'extinció. 

L'associació ANGUIRRA (Asociación Nacional de Criadores de Raza Guirra), fundada l'any 1997 i amb seu a Énguera, és l'encarregada de promoure la conservació dels exemplars existents, millorar la carn i la llet d'aquests, difondre les seues característiques i particularitats més destacables i plantejar línies d'estudi i investigació. Entre altres serveis, intervenen en la creació i la gestió del llibre genealògic de la raça, assessoren els ramaders per a la inclusió de futurs reproductors en aquest llibre, coordinen tasques de formació adreçades als ramaders en allò relatiu a la valoració d'exemplars, cura i gestió de l'explotació, organitzen o col·laboren en mostres, exposicions i fires i promocionen productes derivats de l'ovella guirra, com ara la llet, els formatges i la carn. 

El Catàleg Oficial de Races de Bestiar d'Espanya inclou l'ovella guirra dins de l'apartat de races autòctones en perill d'extinció 

Per tant, aquesta associació, inscrita dins del registre del llibre genealògic de la raça, és l'encarregada de la feina de conservació i millora d'aquesta ovella. Recentment la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural va convocar les ajudes per al foment de races autòctones en perill d'extinció per a l'any 2017. Amb aquestes ajudes, la Generalitat busca promoure activitats com les d'ANGUIRRA, ja que se subvencionen les despeses de creació i manteniment dels llibres genealògics, així com les despeses del programa de millora oficialment reconegut per a la raça.

A la web d'ANGUIRRA s'hi pot observar un mapa del País Valencià on s'assenyalen quins ramaders o centres tenen ovelles guirra i quants caps hi ha. Els punts es concentren en unes poques comarques: la Plana Baixa, l'Alt Palància, el Racó d'Ademús, el Camp de Túria, València i les Hortes, les Riberes, la Vall de Cofrents, la Canal de Navarrés, la Vall d'Albaida, el Comtat i la Marina Baixa. Tot i això, cal destacar que el cens que ofereixen és de l'any 2009.

L'encant de la llana suada

Segons explica ANGUIRRA en la seua web, en el passat aquesta ovella s'explotava per tres aptituds, la carn, la llet i la llana, si bé en els darrers anys s'ha especialitzat en la primera d'aquestes. El corder, de tipus pasqual, se sacrifica quan té uns tres mesos d'edat i pesa entre 20 i 25 quilograms. Pel que fa a la llet, la d'aquells pocs ramats que encara munyen les ovelles sol aprofitar-se per a elaborar formatges, d'un sabor més intens, característic d'aquesta raça. La producció, però, és limitada, en consonància amb el nombre d'exemplars d'ovella guirra que queden al País Valencià.

Pel que fa al tercer producte, la llana, un col·lectiu de persones d'Agres i la rodalia té entre mans revaloritzar-lo. Es tracta del Col·lectiu l'Esquella i el seu projecte Llana guirra, que "naix arran de la preocupació pel fet que els ramaders i ramaderes després d'esquilar les ovelles no poden vendre la llana o, si la venen, és a preus irrisoris", explica Anna Gomar, secretària del col·lectiu. Gomar, que és veterinària, afegeix que el que pretenen amb el seu projecte és poder pagar la llana a un preu que permeta als productors costejar l'esquilada –que oscil·la entre 1,5€ i 2€ per cap–, ja que "ara s'està fent una despesa per a esquilar que no es recupera".

L'objectiu del projecte Llana guirra és poder pagar la llana a un preu que permeta als productors costejar l'esquilada

Gomar explica que es van inspirar en el projecte de l'Obrador Xisqueta, una associació sense ànim de lucre del Pallars Sobirà (Alt Pirineu), nascuda l'any 2009 amb l’objectiu de pagar un preu just per la llana d’ovelles de raça xisqueta d'aquells pastors que encara conserven aquesta raça. Però l'objectiu del projecte Llana guirra no és només el d'augmentar els ingressos d'aquelles persones que es dediquen a la ramaderia. El Col·lectiu l'Esquella vol fixar la població del món rural. "L'activitat de la ramadera extensiva aprofita pastures i espais on cap altra activitat econòmica s'hi pot instal·lar", raona Gomar. El col·lectiu vol evitar que l'activitat ramadera s'abandone de manera constant i progressiva "com està passant hui en dia a tot l'estat espanyol i al País Valencià en particular".

La secretària del Col·lectiu l'Esquella també remarca que "ens vestim cada vegada més amb peces fetes amb fibres sintètiques i en condicions d'esclavatge laboral a països empobrits" mentre que "la llana de la gran majoria d'ovelles del País Valencià, una fibra natural, acaba al fem o emmagatzemada esperant trobar alguna persona que la compre". Potenciar l'ús d'aquesta fibra natural, doncs, és un dels altres objectius del projecte Llana guirra. Una llana que, segons explica Gomar, "per tindre eixa característica de ser molt suada, és molt dolceta al tacte". Això és gràcies a la suarda, una substància greixosa i cerosa excretada per la pell dels moltons que impregna la llana, molt abundant en l'ovella guirra. 

Cada any al maig, des del 2013, Agres acull un concurs de gossos de ramat. / COL·LECTIU L'ESQUELLA

Un símbol d'identitat en un món globalitzat

La gent del Col·lectiu l'Esquella es va reunir per primera vegada el 2012, motivada per "la despoblació rural i la pèrdua progressiva d’ingressos de la gent que treballa la terra; no oblidem que la ramaderia està lligada a la terra". L'ovella guirra no és l'eix central de la seua organització. Segons expliquen, se centren en "l'estudi, la defensa i la promoció del patrimoni rural i, especialment, ramader, de la Valleta d’Agres i les comarques centrals". També busquen la millora de la qualitat de vida dels seus habitants, "sempre des del punt de vista de la sostenibilitat". A grans trets, el seu objectiu principal és "poder donar resposta i suport a les necessitats dels ramaders i artesans que aposten per formes de produir més respectuoses amb el medi ambient i l’entorn que els envolta", afirmen a la seua web.

Però dins dels seus objectius més concrets sí que hi ha el de difondre i sensibilitzar al voltant d'aquesta raça ovina. "Amb el concurs de gossos de ramat que fem a Agres cada any pel maig pretenem sempre centrar les activitats al voltant de l'ovella guirra; les ovelles que tenim per al concurs són guirres i enguany també vam fer un sopar a base de torrada de corderet 'guirro' que va tindre un èxit molt gran", conta Gomar, que assenyala que "és la nostra manera de donar a conéixer la raça". I conclou remarcant que "al concurs s'apropen al voltant d'unes 1.300 persones i en van sopar al voltant d'unes 150".

La feina del Col·lectiu l'Esquella se centra en l'estudi, la defensa i la promoció del patrimoni rural i, especialment, ramader, de la Valleta d’Agres i les comarques centrals

La secretària del Col·lectiu l'Esquella explica que totes les persones que formen part del grup tenen altres dedicacions laborals i que "tot el que fem al col·lectiu és de forma voluntària i amb el poc temps lliure que ens deixen les nostres obligacions diàries". Per això, els seus projectes "segueixen en funcionament a un ritme baix però constant". Ara bé, Gomar destaca que en cap cas és una queixa, "més aviat al contrari, estem contentes perquè estem aconseguint que cada vegada més gent sàpiga que al País Valencià tenim una raça autòctona d'ovelles".

Ara bé, l'ovella guirra no es conserva només a les comarques valencianes. Al Mas Espuella, a Argelaguer (la Garrotxa), hi viu una parella de biòlegs que el 2013 va decidir iniciar un xicotet ramat de cinc ovelles; precisament, de la raça guirra. Per a fer-ho possible, van obrir un projecte de micromecenatge en una plataforma en línia, sota el nom "EnGuirra't! Apadrina una ovella!". Ho conta Gomar, que indica que "ja ens hem posat en contacte amb ells perquè ens fa molta il·lusió veure que tenen guirres allà".

Anna Gomar (Col·lectiu l'Esquella): "Estem contentes perquè estem aconseguint que cada vegada més gent sàpiga que al País Valencià tenim una raça autòctona d'ovelles"

Gomar afirma que el primer motiu pel qual cal evitar la desaparició de l'ovella guirra és pel manteniment de la biodiversitat. El segon, més complex, és perquè "les races autòctones són races molt rústiques, adaptades al medi on viuen, fet que afavoreix que puguen créixer i desenvolupar-se, així com ser més productives en llocs on a altres races els costaria molt més". I destaca algunes particularitats de l'ovella guirra, a banda de la seua llana: "La raça guirra és una raça d'aptitud mixta, que vol dir que és tant productora de carn com de llet, cosa que no totes ho són". "Ens consta que es fan formatges a base de la llet d'aquesta ovella i que fins i tot han arribat a Nova York!", exclama Gomar, que sentencia: "Si desapareguera, desapareixeria un símbol d'identitat nostre i anys i anys de recorregut i selecció natural".

A Twitter, el compte @OvellaGuirra comparteix notícies sobre la seua raça o sobre ramaderia i sobirania alimentària, però també abunden les seues fotos pasturant per la Valleta d'Agres. / @OVELLAGUIRRA

Una ovella 2.0

Qui tinga la curiositat de veure de prop una ovella guirra, pot acostar-se, per exemple, al Mas de Noguera. Situat a la comarca de l'Alt Palància, en les seues instal·lacions hi treballa un grup interdisciplinar organitzat entorn de tres grans àrees de treball: l'educació ambiental, l'agroturisme i les activitats agropecuàries. A la seua granja, a banda de vaques frisones, gallines i ànecs, també hi ha un xicotet ramat d'ovella guirra. 

A Agres, el ramader Jesús Beneito té cura d'una setantena d'ovelles guirra. Beneito és el president del Col·lectiu l'Esquella i els seus companys el defineixen com "un enamorat de la raça guirra". Ell explica que va triar aquesta raça "perquè és l'autòctona i està molt ben adaptada a la pastura, al nostre clima i a l'orografia". Tot seguit, però, afegeix que també hi ha "una qüestió sentimental, perquè és la nostra". Al seu parer, només cal fer una cosa per a evitar que desaparega l'ovella guirra: apostar per la ramaderia extensiva. "Dins de la ramaderia extensiva l'ovella guirra té molt de futur, només cal incentivar-la", afirma.

Anna Gomar: "Si desapareguera l'ovella guirra, desapareixeria un símbol d'identitat nostre i anys i anys de recorregut i selecció natural"

Però l'ovella guirra no només està en granges, corrals o lliure per la muntanya. També la podem trobar entre piulades. Sota el nom "Sóc la rulleta", el compte @OvellaGuirra es descriu com "una ovella roja o guirra. L'autòctona del País Valencià" i explica que "m'he fet un twitter per a ser més moderna que totes les demés (i per a defensar els meus drets!)". El Col·lectiu l'Esquella, que coneix molt bé el comportament d'aquesta raça ovina, pensa que deu tractar-se d'una "ovelleta rogeta, valenta i rebel que vol tindre el seu lloquet dins d'aquest món globalitzat". Des de la xarxa, l'@OvellaGuirra difon notícies sobre la seua raça, així com d'altres en risc de desaparéixer. També acostuma a piular sobre ramaderia i sobirania alimentària. I, com a bona influencer, li agrada publicar envejables fotografies del seu dia a dia pasturant per la Valleta d'Agres.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next