Nova destrucció de patrimoni arqueològic a la Penya Negra de Crevillent

La Colla Ecologista El Campanà denuncia importants danys en les restes d'un jaciment de 2.500 anys d'antiguitat
10 febrer 2014 01:00h
Restes arqueològiques danyades.
RedactaVeu / Crevillent

El col·lectiu ecologista de Crevillent ha explicat que es tracta de la destrucció "quasi total, quan no total" d’una xicoteta estructura arquitectònica de pedra excavada que ja presentava un aspecte erosionat, d’escassa entitat en mesura i altura, a causa de factors naturals i/o antròpics, i que s’ha conservat més o menys amb l’estat deixat des del moment d’excavació fins a farà poc temps.

"L’estructura sembla un cantó d’una probable unitat habitada que per raons desconegudes no es va poder conservar tan bé com l’altra desena d’excavacions realitzades al jaciment", expliquen. 

En la fotografia que acompanya aquestes línies, realitzada el passat 25 de gener, mostra l’estat de les restes arqueològiques totalment arrasades i mobilitzades del seu lloc original. La resta de fotos captades pels ecologistes constaten on han anat a parar les pedres que es trobaven en el lloc de l’excavació.

Segons l'entitat ecologista, "les restes no són tan espectaculars com altres excavades al mateix jaciment”, ja que poden passar desapercebudes fàcilment, "però no per això s'han de permetre aquestos fets ni que se li done poca importància, ja que tot forma part del mateix conjunt i tot té la mateixa importància".

Aquest lamentable fet ha afectat directament el projecte topogràfic de la Universitat d’Alacant, que sense veure’s interromput, ja no podrà incloure aquesta part del jaciment als seus treballs, però, més directament, ha afectat el jaciment arqueològic i l’estat patrimonial de Crevillent.

Per a El Campanà, "és així com una vegada més un bé cultural sofreix per la falta de consciència social, històrica i patrimonial, sumant a això un estat de conservació que podríem dir pèssim per a la importància que té el jaciment i el tracte que té aquest, passant per espolis, per llaurades que alteren la naturalesa de la estratigrafia i els materials, a més del constant pas rodat amb bicicletes per la senda on es troben les restes destrossades i altres excavacions arqueològiques d’importància al llarg d’aquesta".

L'entitat de Crevillent recorda que la destrucció o modificació intencionada d’un jaciment arqueològic pot estar penalitzada greument.

Referent fenici

Penya Negra conté un assentament datat entre els anys 850 i 550 abans de Crist aproximadament. Està considerat com el millor exemple de relacions socials entre els fenicis i els indígenes sinó de tot el sud-est i est de la Península Ibèrica, de tota la meitat sud i que posiciona a Crevillent, en un referent cultural d’aquella època. Està protegit amb el grau màxim de protecció arqueològica segons el PGOU i la seua importància està manifestada en una ampla col·lecció bibliogràfica que s’ha generat entre 1972 i 2002 de la que es autor el director de les excavacions Alfredo González, Catedràtic de Prehistòria a la Universitat d’Alacant.



Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next