El llac, els arrossars, les marjals, les dunes, la devesa del Saler. Més de 800 espècies de plantes i 350 d’aus. Els parotets, els fartets i els samarucs. La pesca, la vela llatina, les barraques, l’all i pebre i les bicicletes recorrent els camins. Tot això és l’Albufera, declarada Parc Natural l’any 1986. Es troba al sud de la ciutat de València i és la zona humida més important del País Valencià.
Paratge icònic de l’Horta i la Ribera, la història de l’Albufera de València ha viscut alguns moments tensos. Un d’ells, que actualment es recorda amb una exposició a La Nau de la Universitat de València, es va produir quan, el 1962, l’Ajuntament de València va cedir uns terrenys al Ministeri d’Informació i Turisme per a construir-hi un parador de Turisme i un camp de golf. Cinc anys després van començar els projectes d’urbanització, que es van aturar gràcies a una resposta massiva de la societat i d’alguns mitjans de comunicació sota el lema “El Saler per al poble”. Encara queden, però, marques d’aquell projecte, com els edificis a l’interior del bosc del Saler, l’autopista o el camp de golf.
Les amenaces actuals són unes altres. Com assenyalen en la web del Parc Natural, la proximitat de l’Albufera a una gran ciutat, amb les corresponents activitats humanes, l’expansió de l’habitatge i la presència d’indústries i infraestructures en l’entorn, fan complicada la conservació dels ecosistemes. També la massificació turística o la intensificació de l’agricultura, tant als arrossars de l’entorn com a les conques que aporten aigua, amenacen l’Albufera. En el cas de l’agricultura, el problema ambiental és doble: d’una banda, per la gestió de l’aigua; de l’altra, per la gestió de la palla de l’arròs, un problema que es repeteix any rere any i que està en el punt de mira de l’Ajuntament de València i la Generalitat.
Descobrir el parc a cada pas
Per tal de donar a conéixer totes les cares del Parc Natural de l’Albufera, l’Ajuntament de València va reprendre ahir dilluns les seues visites guiades, amb sis rutes diferents que es podran gaudir durant tot l’any. ‘Botànic’, ‘Dels sentits’, ‘Històric: El Saler’, ‘Històric: Gola de Pujol’, ‘Lúdic per la platja’ i ‘Paisatgístic’ són els diferents itineraris que s’ofereixen.
L’itinerari botànic comença al Pla de la Sanxa i té una longitud de 800 metres. En aquesta ruta de 45 minuts s’efectuen 10 parades, que permeten veure de prop la màquia mediterrània, la vegetació característica de la devesa i el margalló, l’única palmera pròpia de l’Europa continental. La murta, el romer, el lligabosc i la sempreviva aporten el seu aroma al camí. Al llarg del recorregut també s’observen l’arç negre, el pi blanc, el pinastre, el bruc, l’albada, l’aladern, la sarsa, el ginestó valencià, l’estepa d’arenal, l’estepa negra, el coscoll o el llentiscle. Els protagonistes de l’última parada són el raïm marí i la xisca.
El següent itinerari promet descobrir la natura utilitzant els cinc sentits. És una ruta curta, de 300 metres i 20 minuts de durada. El recorregut comença al Camí Vell, cap al sud, i s’endinsa en el matoll i l’interior de les dunes fixes. La primera parada és la de la vista i en ella es contempla la varietat cromàtica de les fulles, tiges, flors i fruits. Després de caminar un poc, sempre en silenci i lentament, la segona parada està dedicada a l’oïda i permet escoltar diferents sons d’animals, especialment d’ocells. El gust l’aporten les plantes comestibles, algunes amb una llarga tradició medicinal, d’altres emprades en la indústria alimentària. Al llarg de l’itinerari també es pot anar tocant tot allò que s’hi troba pel camí i percebre les diferents textures, temperatures i formes. Les plantes aromàtiques responen a la parada de l’olfacte.
Quilòmetres divulgatius
L’itinerari lúdic per la platja i l’itinerari paisatgístic són els més llargs. El primer té una longitud de dos quilòmetres; el segon, de quatre. La ruta per la platja correspon al passeig marítim de Francisco Lozano. Qui trie aquest itinerari coneixerà l’ecosistema del primer cordó dunar de la platja del Saler, un ecosistema escàs a causa de la gran urbanització de la costa. Ací s’hi poden observar plantes característiques de les dunes d’interior. Aquests vegetals no estan preparats per a suportar l’acció directa del vent i, per tant, no superen l’altura de les dunes que tenen al davant protegint-les. També els animals s’han adaptat a les condicions d’aquest ecosistema. L’itinerari inclou una passejada vora mar per tal d’observar petxines, restes d’esquelets, ous de peixos, algues o empremtes d’animals. Per últim, l’itinerari lúdic presenta els dos plats més típics de la zona: la paella i l’all i pebre.
L’itinerari paisatgístic dura aproximadament 1 hora i 45 minuts i permet observar les principals mallades –depressions interdunars entre la pineda– de la zona nord del parc. Marxant pel Camí Vell de la Devesa s’hi troben la mallada del Quarter, la del Saler, la de la Rambla, la Redona i la Llarga. Pel camí, el tamariu, l’olivera, l’eucaliptus, diferents espècies enfiladisses, la cesquera, els joncs, el senill o els liquens recorden la biodiversitat de l’Albufera. L’itinerari també inclou parades en la Casa Forestal del Saler, la Venta de Bous –pertanyent a la Diputació de València–, les anguileres, l’estany artificial o les restes d’aquella urbanització aturada: l’hotel Sidi Saler, residències unifamiliars i aparcaments.
Endinsar-se en la història
Pel que fa a la història d’aquest espai natural, s’ofereixen dos itineraris: un dedicat al Saler i l’altre a la Gola de Pujol. El primer discorre pel Tallafoc del Saler, des del poble fins al Muntanyar de la Mona, durant 600 metres. Pel camí, un exemplar de pi pinyoner que hi ha dins del recinte del col·legi Lluís de Santàngel, el bosc de la Devesa, la mallada del Saler, la història de les barraques i, finalment, el Muntanyar de la Mona, una zona de matoll obert a prop del mar i del poble del Saler que actualment s’usa com a zona d’esbarjo.
L’altre itinerari històric discorre paral·lel a la Gola de Pujol, des del Camí Vell de la Devesa fins a les comportes que comuniquen el llac de l’Albufera amb la Mediterrània. La Gola del Pujol és un dels canals que comuniquen el llac amb la mar. Es tracta del més modern i de l’únic que comunica directament i no a través d’una xarxa més complexa. L’angula, l’agró blau i la garseta comuna són habituals en aquest recorregut. També el xatrac comú, el xatraquet comú, la gavina riallera, la gavina capblanca, el xatrac becllarg i la gavina d’Audouin, a la primavera i l’estiu. A la tardor i l’hivern, a més, poden avistar-se la baladriga balear o el mascarell atlàntic. La sisena parada d’aquesta ruta és per a observar les onze comportes de la gola, que regulen el nivell de les aigües de l’estany de l’Albufera. Aquest nivell de l’aigua es determina segons les necessitats dels arrossars, des del màxim que s’assoleix a l’hivern fins al mínim del moment previ a la sembra. Al final de l’itinerari hi ha dues opcions: seguir recte fins al mirador del Pujol o enllaçar amb l’itinerari botànic i així seguir descobrint totes les cares de l’Albufera.
