L'apicultura urbana s'obri camí a València

L'Ajuntament prepara una ordenança municipal per a regular la possessió d’abellars d’autoconsum dins de la ciutat

València vol esdevenir "ciutat amiga de les abelles". Així ho manifestava al desembre Pilar Soriano, regidora de Medi Ambient, qui també afirmava que el Govern de la Nau està fent els passos necessaris per a posicionar València entre les ciutats europees de referència en apicultura urbana. De la paraula al fet: durant sis dies, del 12 al 17 de desembre, diversos punts de la ciutat van acollir la primera edició de les Jornades d'Apicultura Urbana, que van concloure amb una Festa de la Mel Urbana als Jardins de Vivers.

També es va inaugurar el primer apiari municipal –lloc on s'instal·len ruscos per a l'aprofitament de la mel i la cera que elaboren les abelles–, integrat en l'abellar municipal de l'Ajuntament de València després de la seua inscripció en el Registre General d'Explotacions Ramaderes (REGA). Això l'autoritza a produir mel urbana, un pas més per a complir eixe desig de ser una ciutat referent en apicultura urbana. De fet, es tracta del primer consistori valencià que es pot trobar en aquest registre estatal i que compleix amb tota la reglamentació establerta per a tindre ruscos municipals.

València va acollir al desembre la primera edició de les Jornades d'Apicultura Urbana

A més, s'ha constituït el Consell Assessor d'Apicultura Urbana de la Ciutat de València, integrat per persones de l'Ajuntament, de les universitats i del sector professional. Dins d'aquest organisme, s'ha consensuat l'elaboració per part de la Delegació de Parcs i Jardins, a través del Servici de Jardineria i de l’Observatori Municipal de l’Arbre, d'un pla municipal per a l’apicultura urbana a la ciutat de València (PMAUV). També destaca la proposta d’una ordenança municipal per a la possessió d’abellars urbans d’autoconsum. 

Les normes d'ordenació de les explotacions apícoles estan establertes en un Reial Decret de l'any 2002, tot i que les competències estan transferides a les autonomies. En aquest document s'especifica que es considera explotació apícola el conjunt de ruscos, repartits en un o diversos apiaris, d'un mateix titular amb independència de la seua finalitat o emplaçament. I diferencia entre tres tipus d'explotacions: la professional –150 ruscos o més–, la no professional –menys de 150 ruscos– i la d'autoconsum –que no pot superar els 15 ruscos–. Aquest últim cas correspondria a les explotacions destinades a l'obtenció de productes per al consum familiar exclusivament.

Les explotacions apícoles d'autoconsum són aquelles destinades a l'obtenció de productes exclusivament per al consum familiar. / YVES TENNEVIN

Horts de mel en defensa de la biodiversitat

Organitzacions ecologistes com Greenpeace, però també entitats com l'Agència Europea del Medi Ambient, fa anys que alerten de la desaparició de poblacions d'abelles arreu del món, especialment a causa de la fumigació de finques agrícoles. En alguns casos es tracta de "danys col·laterals"; en altres, són morts buscades. Per exemple, a principis d'aquesta setmana la Guàrdia Civil va informar de la detenció d'una persona i la investigació d'una altra per enverinar 16 milions d'abelles a Montesa. La desaparició d'abelles és problemàtica tant per al sector de l'agricultura com per al de l'apicultura, sense deixar de banda el paper que tot organisme compleix en el manteniment de la biodiversitat. 

Just aquesta reducció de la població d'abelles a escala mundial "per factors com l'ús estés d'insecticides, la contaminació de l'aire o l'àcar paràsit Varroa" va ser el motiu pel qual el 2015 l'Ajuntament de Segòvia va decidir instal·lar apiaris d'autoconsum al barri de Zamarramala. Els Horts de la mel, com ho van batejar, són tretze parcel·les, de 300 m2 cadascuna, on es poden instal·lar, tal com dicta el Reial Decret, fins a quinze ruscos d'autoconsum. Després d'un sorteig públic obert al veïnat de Segòvia, els adjudicataris van signar en febrer del 2016 el contracte que els acreditava com a titulars de les finques fins al 2020. 

L'Agència Europea del Medi Ambient fa anys que alerta de la desaparició de poblacions d'abelles arreu del món

Es tracta d'unes finques municipals, seleccionades per l'ajuntament de la ciutat amb l'ajuda de l'Asociación de Apicultores segovianos (APASE) i amb el vistiplau de la Junta de Castella i Lleó, l'administració competent. Els titulars d'aquests horts de mel han de treballar, durant els quatre anys, tutoritzats per un apicultor amb experiència i es comprometen a mantindre neta i ordenada la zona, tindre l'accés desbrossat i senyalitzat correctament i treballar d'una manera sostenible i respectuosa amb l'entorn.

Segons assenyalava l'ajuntament en un comunicat, "els Horts de la Mel són una activitat que tracta de conjugar l'aprofitament de les finques rústiques municipals amb el gaudi del temps lliure a la natura, és a dir, una iniciativa que conjuga oci i temps lliure amb la millora de la biodiversitat de Segòvia".

Ruscos al terrat de Grand Palais de París. / TECPA

València mira París

L'Ajuntament de València, però, té la mirada posada en una altra ciutat: la capital de França. París, on l'any 2010 hi havia 400 ruscos, és l'espill on València vol veure's reflectida en això de l'apicultura urbana. Hi ha ruscos en balcons d'apartaments familiars, en parcs públics, en terrasses d'edificis famosos, en restaurants i hotels de luxe... A més, també es va declarar "ciutat lliure de pesticides". Un altre punt que afavoreix la cria d'abelles és la varietat de flors als parcs i jardins. Això ajuda a fer que hi haja nèctar durant més temps i, per al gaudi de les persones, que la mel que s'obté tinga més diversitat de pol·len. Segons s'explica al document facilitat per l'Ajuntament de València, algunes normes per a l'apicultura urbana d'autoconsum a París són que els ruscos s'han de registrar amb les autoritats veterinàries i que s'han de situar a més de 25 metres d'una escola o d'un hospital.

A València l'ordenança per a l'autoconsum encara està treballant-se, amb el referent de París, però des de l'Ajuntament ja avancen alguns detalls a Diari La Veu. Per exemple, es diferenciarà segons el tipus d'edifici: públics, privats, institucions, habitatges... També hi haurà diferències segons la quantitat de població de la zona: "Com menys població, més ruscos hi podran haver". I, a més, remarquen que "no qualsevol persona podrà tindre un rusc a casa seua. Estarà molt controlat, caldrà complir uns requisits". Aquests requisits són els que regularà l'ordenança que ara s'està elaborant.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat