El 2007, ara fa 10 anys, Greenpeace va publicar l’informe El negocio del agua en la Cuenca del Segura. Al llarg de vora 130 pàgines, l’organització ecologista, sota la coordinació de Julio Barea, dibuixava un escenari de regadius il·legals suposadament incentivats pel transvasament Tajo-Segura. També es parlava d’especulació urbanística, de proliferació de camps de golf i de proliferació de pous il·legals i dessecament d’aqüífers.
En el mateix document es presentava el que Greenpeace va batejar com “el mite del dèficit hídric”. Així, la principal conclusió del seu informe era que “la conca del Segura no és deficitària” i que els motius pels quals no s’aprecia el vertader volum d’aigua eren el robatori d’aigua per a regar més de 65.000 hectàrees de regadius il·legals, el reg de 23 camps de golf, les pèrdues del transvasament Tajo-Segura i els dèficits en la reutilització d’aigües residuals. Amb això, afirmaven que “el principal problema de la conca del Segura és la mala gestió dels seus recursos hídrics”.
L’informe de Greenpeace del 2007 dibuixava un escenari de regadius il·legals suposadament incentivats pel transvasament Tajo-Segura
A més, per a Greenpeace hi havia dos culpables clars: l’Administració i “el seu suport incondicional al sector agrícola”. A ells feia responsables de la sobreexplotació i l’esgotament dels recursos hídrics. A l’informe s’explicava que, pel Reial Decret-Llei 3/86 del 30 de desembre, tots els regadius posteriors a l’any 1986 en la conca del Segura són il·legals i assenyalava que el transvasament Tajo-Segura i “les expectatives d’un increment futur dels recursos hídrics” condueixen a “un increment de la demanda, de manera que, en lloc de cobrir-la, el ‘dèficit’ acaba sent cada vegada més gran”. Així mateix, en l’informe s’acusava les Administracions de fer els ulls grossos respecte a la creació de nous regadius i al “mercat negre de l’aigua”.
Aquell document també mostrava un mapa de punts negres a la conca del Segura. Dos d’ells, a casa nostra. D’una banda, Greenpeace remarcava que, a Oriola, els sediments transportats pel Segura es dipositen al llit del riu donant lloc a l’acumulació d’una gran quantitat de fangs que provoquen mala olor i moltes molèsties al veïnat. L’altre punt comprenia tota la comarca del Baix Segura, amb aqüífers sobreexplotats i problemes de contaminació per nitrats, salinització o intrusió marina.
Una conca autosuficient?
Una dècada després d’aquell informe i prenent-lo com a base, Greenpeace va presentar ahir a Toledo un nou document, sota el títol La trama del agua en la cuenca del Segura… diez años después. Segons s’indica al text, “aquest nou informe pretén ser una anàlisi del que ha canviat des d’aleshores i fins hui en la gestió i ús de l’aigua a la conca del Segura, a fi de proposar un nou model cap a l’autosuficiència hídrica sense necessitat de l’aigua d’un, ja deteriorat, Tajo”. Destaca la insistència de Greenpeace per revertir el transvasament Tajo-Segura. L’informe mostra “quines coses noves sabem hui que millorarien la gestió de l’aigua del Segura i l’autosuficiència hídrica per a poder independitzar-se del cabal del Tajo”.
El responsable de campanya, Julio Barea, en un apunt al blog, encara detalla més: “Les dades aportades per Greenpeace demostren que la conca del Segura té entre 500 i 800 hm3 de recursos renovables més a l’any dels que l’Administració reconeix. És a dir, la conca del Segura no té dèficit, fins i tot assumint les demandes que estableix el seu vigent Pla Hidrològic per a l’horitzó del 2021 i sense comptar amb l’aigua procedent del transvasament Tajo-Segura. Això permetria al Segura desenganxar-se del Tajo en un termini màxim de tres anys”.
Greenpeace busca un model d’autosuficiència hídrica per a la conca del Segura, sense necessitar l’aigua del Tajo
De fet, un punt de l’informe és ‘Otro Segura es posible: El desenganche en tres años’. Per a Greenpeace, “és possible aconseguir un escenari on l’economia de la Regió de Múrcia, el sud d’Alacant i la costa nord d’Almeria seguisquen creixent sense sobreexplotar la capçalera del Tajo amb un transvasament innecessari”. Caldria, abans, atorgar noves concessions d’aigües subterrànies, permetre l’ús d’aigua subterrània i abaratir l’aigua de les dessaladores de l’Acuamed, com la de Torrevella. “Només cal deixar que els tècnics, i no polítics ni representants dels lobbies, s’asseguen a les taules de discussió amb la participació de la societat civil”, diuen.
A l’informe s’assegura que “s’han manipulat i ocultat sistemàticament dades que justifiquen el transvasament i la idea de l’escassetat d’aigua ha estat repetida com un mantra per polítics, administracions i mitjans de comunicació fins a quedar gravat en el subconscient del Llevant”. Però Greenpeace denuncia que, si de cas, es tractaria d’un dèficit d’aigua fluvial, no subterrània i, a sobre, mesurant-lo en punts no representatius. L’organització, a més, assenyala els “poders econòmics del règim franquista” com a responsables de la construcció del transvasament Tajo-Segura com a resposta a “una avidesa de negoci” més que a “una necessitat real”. Els ecologistes sentencien que, “des d’aleshores fins ara, la política hidràulica del país s’ha basat a ocultar aquell greu error i perpetuar el model”.
Greenpeace no dubta a afirmar que la conca del Segura pot ser autosuficient. “No només no té dèficit d’aigua, sinó que existeix un superàvit d’uns 200 hm3/any”, asseguren al document, remetent a “nombrosos informes elaborats en les últimes dècades” que, segons denuncia l’ONG, “s’han anat guardant successivament als calaixos, sense que consten en la documentació de cap dels Plans Hidrològics del Segura”.
L’informe dels ecologistes també denuncia que “la repressió contra les xicotetes explotacions agrícoles continua mentre que a les grans empreses no se les sanciona o se’ls aplica una espècie d’amnistia” –en referència a la proliferació de finques de regadiu– i assenyalen “el contrasentit hídric” que suposa “reclamar el cabal d’altres rius –en referència al Tajo– i seguir augmentant, any rere any, la superfície de regadiu”. Greenpeace titlla de frau la planificació hidrològica perquè, segons l’organització, no es comptabilitzen els fluxos d’aigües subterrànies, no es comptabilitzen els embassaments subterranis, les dades climàtiques no provenen d’AEMET –sinó del Centre d’Experimentació d’Obres Públiques–, no es defineixen els aqüífers interiors i el nivell dels pous es mesura erròniament.
El nou informe de Greenpeace sobre la conca del Segura assegura que no només no té dèficit d’aigua, sinó que existeix un superàvit
El document conclou amb una sèrie de testimonis d’agricultors i regants, i també d’un hidrogeòleg, on es narren històries d’amenaces, pressions i robatoris. Un d’ells parla de màfia; un altre, del negoci de les grans empreses. Fins i tot, s’obri la porta a la confrontació entre els regants de Múrcia i els d’Albacete. Amb tot, queden pendents algunes preguntes que Greenpeace no arriba a respondre al seu document: A qui beneficiaria l’ocultació d’informes que avalen l’autosuficiència de la conca del Segura? I, per tant, a qui interessaria mantindre el transvasament del Tajo?
Territoris enfrontats
La presentació de l’informe ja ha tingut conseqüències polítiques. De fet, fins i tot abans de tindre accés al document, el Govern de Castella-la Manxa ja va plantejar la possibilitat d’acudir als tribunals en cas de tindre constància que s’estiguen donant “males pràctiques en l’ús del transvasament del Tajo al Segura”. Ho va fer ahir, preguntat sobre l’informe en una roda de premsa.
El portaveu de l’Executiu castellà-manxec, Nacho Hernando, va defensar que “si s’avança que hi ha hagut serioses il·legalitats i males pràctiques pel que fa al transvasament, no estarem amb els braços plegats, de la mateixa manera que hem posat recursos a cadascun dels transvasaments il·legals que ha fet el Govern d’Espanya”. També va afegir que, si l’informe de Greenpeace aborda un possible “mercadeig dels drets d’aigua dels regants i que s’estiga especulant amb l’aigua”, la qual cosa suposa un “atropellament i un greuge comparatiu de manera flagrant per a Castella-la Manxa” i els seus ciutadans, es posarà a la disposició dels serveis jurídics de la Junta de Comunitats perquè puguen realitzar interpretacions que deriven en algun recurs.
Castella-la Manxa planteja la possibilitat d’acudir als tribunals si es donen males pràctiques en l’ús del transvasament del Tajo al Segura
Hernando també va valorar que un dels testimoniatges arreplegats en aquest informe siga el d’un xicotet agricultor de la localitat murciana de Lorca i va qualificar d'”avanç” que aquesta situació “es denuncie a l’altre costat de la frontera autonòmica de Castella-la Manxa”. El portaveu del Govern autonòmic va concloure defensant que “interessa tant a Múrcia, com a ‘Levante’ com a Castella-la Manxa proposar una solució per a tots”.
Aquestes declaracions d’Hernando, que també és Secretari General de les Joventuts Socialistes de Castella-la Manxa, van rebre la resposta de Manolo Mata, portaveu socialista a les Corts i sotssecretari general del PSPV. Mata va assegurar que “els regants valencians fan un ús correcte de l’aigua perquè són persones molt agraïdes amb altres comunitats i saben de la importància i necessitat d’aquest bé tan preuat”. També va afirmar que, “allà on es demostre una il·legalitat, el Govern valencià serà el primer a actuar amb contundència”, si bé va advertir l’Executiu de Castella-la Manxa de la importància de “treballar conjuntament perquè mai més tinguem guerres de l’aigua”. “Estem molt lluny de les polítiques del PP, que perseguien enfrontar territoris per l’aigua”, va sentenciar Mata.
