Ciutadans (Cs) exigeix que Compromís, i en concret Mónica Oltra, diga “què pensa” sobre el referèndum d’independència de Catalunya. El líder de la formació taronja, Fernando Giner, ha llançat el repte aquest matí durant una roda de premsa on estava acompanyat dels principals càrrecs al País Valencià, entre ells els diputats al Congrés Toni Cantó i Vicente Ten i la portaveu a les Corts Mari Carmen Sánchez.
Giner ha preguntat també “què pensa el Consell d’aquesta consulta” i, sobretot, quina és la postura de Compromís, atés que si la coalició valencianista “n’estiguera a favor”, aleshores caldria que Ximo Puig també diguera “què pensa” de tindre uns socis a qui “ha deixat que dirigisquen la cultura i l’educació de la Comunitat Valenciana”.
Preguntat per com pensa fer per tal que Compromís responga la qüestió que planteja, Giner ha evitat concretar si es farà mitjançant alguna iniciativa parlamentària i ha personalitzat en Mónica Oltra la responsabilitat de “respondre políticament”.
En eixe moment ha pres la paraula Toni Cantó per a relacionar la suposada indefinició de Compromís amb el fet que no ha subscrit el Pacte Antigihadista patrocinat pel govern espanyol, PP, PSOE i Cs. “Que aclarisquen si en una qüestió com aquesta –saltar-se la llei i arrabassar als espanyols un tros del nostre país–, Compromís es posarà de perfil, com fan sempre –com han fet amb el Pacte Antigihadista–. Això no es pot fer. No es pot estar en un pacte antigihadista només d’observador i no es pot estar en una posició que no siga a favor o en contra de la consulta il·legal que hi haurà l’1 d’octubre”, ha sentenciat el diputat.
Mireia Mollà culpa Rajoy de la “manca de diàleg”
La portaveu adjunta de Compromís, Mireia Mollà, s’ha encarregat de respondre Cs durant la roda de premsa posterior a la Junta de Síndics celebrada aquest migdia a les Corts. Mollà ha negat qualsevol mena d’ambigüitat respecte del referèndum de Catalunya i ha responsabilitzat Mariano Rajoy i el PP del fet “que les institucions acaben enfrontades per culpa de la manca de diàleg” i per no reflectir “una Espanya plural” que “ha de veure’s representada”.
Mollà ha estés aquesta manca de diàleg més enllà de Catalunya i ha posat l’exemple del finançament i els conflictes de competències com a prova que el PP nega, de “manera premeditada”, la pluralitat també al País Valencià
